El jutge, davant la impossibilitat de determinar que
els cinc joves siguin els responsables dels desordres públics que se'ls
imputaven, s'ha acollit al principi de 'in dubio pro reo', que en cas de
dubte dóna la raó a l'acusat. Suport de l’Ajuntament d’Olot al jove garrotxí Genis Martin Serra, ara absolt .
Aquesta moció va comptar amb el suport de CiU, ERC, l'abstenció del PSC i el vot en contra de PxC i PP. A Olot: d'els ‘Molotov’ del PCE(i) al PSC.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/06/2013
Olot (La Garrotxa).-
El magistrat del Jutjat Penal número 6 de Barcelona ha absolt cinc persones que van participar en un piquet durant la vaga general del 29 de març de 2012 que estaven acusats de desordres públics, en no haver pogut acreditar que els acusats siguin els autors dels fets que se'ls imputaven. Durant el matí del 29-M, els joves van participar en un piquet de l'Assemblea del Clot que tancava al seu pas els comerços oberts, i que va creuar alguns contenidors a la calçada. Basant-se en una denúncia d'un agent dels Mossos d'Esquadra de paisà, els acusaven de desordres públics, danys de mobiliari urbà i un delicte contra la seguretat vial, pels que la Fiscalia, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat demanaven penes entre cinc i set anys de presó i el consistori, a més a més, 3.100 euros pel total dels danys.
L'acusació no ha pogut provar que els cinc joves siguin els responsables d'aquests dels que se'ls acusava, pel que el jutge conclou en la sentència que “davant d'aquesta situació d'incertesa probatòria i davant de la inexistència d'indicis necessàriament ha d'acudir-se a l'auxili del principi in dubio pro reo i al mandat absolutori que el mateix proposa". En el judici del 14 de juny a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, quatre dels acusats van defensar que estaven informat als comerços i negocis que estaven oberts durant la vaga, però que no van participar en el piquet que va creuar contenidor a la calçada i el cinquè d'ells va dir que no coneixia la resta i que el van detenir quan anava caminant cap a casa seva.
L'Ajuntament de Barcelona és el que volia una major pena ja que demanava una condemna de set anys i mig de presó, la Fiscalia en demanava sis i 5.000 euros de multa a cada un i la Generalitat sol·licitava una condemna de cinc anys de presó.
Un dels vaguistes va considerar que aquestes acusacions podien convertir el procés en un judici polític perquè “l'Ajuntament es presenta a la causa per defensar un contenidor i no en altres casos de corrupció que han suposat la desaparició de diners públics. Així mostren què volen de la ciutadania: que estiguem callats”.
Les defenses, en un comunicat, van assegurar que consideren "totalment fora de lloc, jurídicament aberrant i absolutament inacceptable democràticament que es demanin penes de presó" per moure contenidors, els fets que denunciava el cos dels Mossos d’Esquadra.
Suport de l’Ajuntament d’Olot al jove garrotxí Genis Martin Serra
«El nostre equip donarà suport a aquesta moció perquè ens sembla que demanar entre 5 i 6 anys de presó a un jove de 19 anys en uns fets que no han comportat danys personals ens sembla desproporcionat», va argumentar el regidor de Cultura, Josep Berga (CiU), en el debat per l'aprovació d'una moció de la CUP en Suport de Genís Martín Serra. Aquesta moció va comptar amb el suport de CiU, ERC, l'abstenció del PSC i el vot en contra de PxC i PP.
Es tracta del jove d’Olot Genis Martin Serra, processat per haver format part d'un piquet informatiu a la vaga del 29 de març del 2012 a Barcelona. Segons la moció de la CUP, el jove va ser detingut en una de les corredisses que van tenir lloc aquell dia de vaga. La moció demana l'absolució, el rebuig d'imputacions per raons ideològiques, reafirmar el dret a la manifestació i traslladar l'acord a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat. Aquesta administració juntament amb la Fiscalia mantenien la petició de les penes a Genís Martín.
El regidor de CiU Josep Berga va explicar que «l'Ajuntament no ha tingut accés al procés judicial i per això ens incomoda vota a favor de l'absolució, perquè desconeixem els fets». El regidor també va considerar que l'Ajuntament no ha d'interferir en els processos judicials. Alhora, Berga va manifestar el seu desacord amb l'apologia de la destrucció del mobiliari urbà en el decurs d'actes de protesta que, segons ell, es va fer en un acte a favor de Genís Martín que va tenir lloc davant de l'Ajuntament. A pesar de les consideracions, Josep Berga va explicar que la desproporció de la pena era suficient perquè CiU decidís votar a favor de la moció. «He de recordar que les mocions no tenen una traducció jurídica immediata -va afegir-, aquestes són mocions de suport que marca més el sentiment que no aspectes jurídics».
La moció va provocar un debat intens. La primera intervenció va anar a càrrec de Júlia Sala, del PP, qui va manifestar que «els jutges han de decidir si cal demanar l'absolució i reafirmar el dret de manifestació» i per aquest motiu -va dir- «jo voto en contra».
Pere Gómez, d'ERC, va precisar que està a favor de la independència judicial. Això no obstant, va considerar que, a partir de la informació obtinguda des de l'entorn de Genís Martín, «no està de més que l'Ajuntament li doni suport». Va assenyalar: «estem segurs que no devia fer cap gran cosa i sobretot ens sembla despropocionada la petició de pena. Gómez va demanar «en quin Estat ens estem tornant que a un noi que ha trencat alguna cosa, i s'ha de demostrar, se li demanin entre cinc i sis anys?». El republicà va considerar que la resposta està en el camí cap a un règim dictatorial i va encoratjar a treballar a favor de l'absolució de Genís Martín.
«Em sobta que sense saber què va passar doni suport a uns fets així», va respondre Ignasi Mulleras (PxC) a Pere Gómez. El portaveu de Plataforma per Catalunya va considerar que «seria bo saber la versió de la part acusadora». Mulleras va mantenir que si Martín és innocent se l'ha d'absoldre i si és culpable ha de ser condemnat, a més de criticar el suport de l'Ajuntament a una manifestació feta a favor de Genís.
Josep Guix (PSC) va indicar que no podia demanar l'absolució «perquè estem aquí escollits pel poble, i després d'haver promès unes lleis que indiquen el respecte pel poder judicial i la presumpció d'innocència de qualsevol persona»; motiu pel qual va demanar el canvi de la petició d'absolució.
La defensa de la CUP
La portaveu de la CUP va explicar que el grup de Genís Martín, en un cert moment, va alterar la via pública. «Van agafar contenidors i els van posar al mig del carrer Entensa, això és l'únic que van fer», va dir. Però va qualificar de desmesurat acusar-los de danys perquè «només van moure contenidors per tallar la via». Va indicar que tot i no fer res del que se'ls acusa, si ho haguessin fet la pena és desmesurada. També va dir que la moció no té sentit si no és per demanar l'absolució.
Dels ‘Molotov’ del PCE(i) al PSC
És dóna la circumstància que un antic regidor del PSC a l’Ajuntament d’Olot procedeix de l’antic PCE(i)/PTE, que tenia un braç armat i era un partit stalinista que durant el tardofranquisme es destacava per llançar ‘Molotov’ contra el cotxes policials i no deixar treure banderes estelades en les manifestacions. Aquest dirigent del PSC a la Garrotxa, durant el curs de 1972-1973 va encarregar en una ocasió la fabricació de ‘Molotov’ a la Coordinadora d’Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears a cura de la Coordinadora de Comitès de Curs de la Universitat de Barcelona, que es van llançar al denominat Llapis per part del PCE(i), llibertaris i trotskistes contra cotxes policials.
Dos dels estudiants llibertaris que fabricaven ‘Molotov’ van ser detinguts durant la campanya per salvar la vida al company Salvador Puig Antich mentre el militant del PCE(i) anava a la Garrotxa a organitzar el seu partit, un partit en que un jove Pepe Montilla es va especialitzar en fabricar ‘Molotov’, aconseguint el nom de guerra del ‘Guerrillero’.
Ambdós ‘còctelers’ stalinistes durant la denominada Transició es van passar a les files del PSC/PSOE. I així es fa la història!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada