Corrupció?

Sorprèn la capacitat dels polítics i dels mitjans de comunicació per inventar històries que acaben convencent la majoria dels ciutadans, a base de manipulació de la realitat

Antonio Galeote. Periodista.

Corrupció?

 Sorprèn la capacitat dels polítics i dels mitjans de comunicació per inventar històries que acaben convencent la majoria dels ciutadans, a base de manipulació de la realitat. És el que està passant amb l'anomenada lluita contra la corrupció.

D'entrada, cal tenir un convenciment molt ferm que els ciutadans són idiotes. Perquè només des d'aquest convenciment es pot pretendre que els corruptes, els promotors de la corrupció, diguin que adoptaran mesures per eradicar aquest fenomen.

En aquesta línia, observar Artur Mas, líder d'una federació de partits al quals és difícil trobar algun petit espai net, pretendre dirigir una campanya contra la corrupció, és constatar aquesta gegantina farsa. És com si es convoqués un congrés de guineus per aprovar mesures dirigides a garantir la seguretat dels galliners.

De tota manera, aquesta patètica farsa és una simple conseqüència del fet fonamental de tota aquesta polèmica, un fet que, naturalment, es pretén ocultar perquè el teatre, l'espectacle es mantinguin. La realitat és que la corrupció és la base, l'essència del sistema social actual, de les seves estructures econòmiques i polítiques.

El fonament del sistema d'organització de les nostres societats és l'ambició i el lucre, és a dir, l'obtenció del benefici. Tot, absolutament tot, està dirigit en aquesta direcció. Les eleccions, els poders legislatiu, executiu i judicial, els mitjans de comunicació i les estructures socials, econòmiques i polítiques.

En el fons, el motor del sistema és la idea que es compra pagant-ne dos i es ven cobrant-ne tres. O més, si es pot. A partir d'aquest concepte, a partir de l'obtenció del benefici, del lucre -del frau, l'engany i l'estafa?-, s'organitza tot.

Els qui, pels mitjans que sigui, acumulen el major volum de capital, fan les lleis mitjançant els seus partits, els seus polítics i les seves eleccions. Imposen els seus interessos als seus parlaments mitjançant els seus lobbies, apliquen les seves lleis mitjançant els seus jutges i manipulen el conjunt dels ciutadans mitjançant els seus mitjans de comunicació.

Això és la democràcia. És a dir, corrupció pura i dura. Aquest sistema no funcionaria sense la corrupció, és la seva essència, la seva naturalesa. No només corrupció econòmica, sinó intel·lectual, de les ments. Aquesta és la base del sistema. Per tant, com els que han creat i sostenen aquest sistema, essencial i necessàriament corrupte, podran lluitar contra la corrupció?

Com eliminaran la corrupció els polítics, un dels col·lectius més beneficiats per aquest sistema, fonamentat en la corrupció? Què entén exactament aquesta gent, els polítics, per corrupció? És corrupció blindar-se, com fan ells, amb sous desproporcionats procedents dels impostos dels ciutadans, mentre molts d'aquests ciutadans han d'anar a locals de beneficència per poder menjar?

És o no corrupció que els banquers, mitjançant les lleis elaborades pels polítics, obtinguin milers de milions de beneficis tapant els seus forats -els seus robatoris- amb els diners públics de tots els ciutadans i expulsant de casa seva els que no poden pagar les quotes de la seva hipoteca?

És o no corrupció que el Govern agafi els diners destinats a l'atur, els hospitals o les escoles i els lliuri als banquers perquè segueixin aconseguint milers de milions de beneficis, a costa, és clar, dels aturats, els malalts i l'educació dels nens?

Aquest escenari que estem descrivint, amb una farsa electoral cada diversos anys, és el sistema democràtic, aquest que es fonamenta a la separació dels poders, la igualtat i els drets humans. Això és la democràcia, amics. I després es sorprenen i invoquen els principis democràtics quan el partit més votat a Itàlia és un organització creada per un còmic.

La corrupció no pot ser eliminada d'aquest sistema, perquè aquest sistema està organitzat a partir d'organitzar la corrupció. Suprimir-la seria tant com a suïcidar-se, i aquesta gent no es suïcida. En tot cas, aquesta gent provoca el suïcidi dels altres, no el seu. I mentre, els mitjans de comunicació dedicaran grans espais a la propera cimera contra la corrupció que convoqui Artur Mas.