Comunicat de la CGT de Catalunya
Ja hi tornem a ser, ara els anarquistes!
En
aquesta societat mig de l’espectacle mig de la por i el pànic en
què hi vivim, cada vegada estem més acostumats/des a despertar-nos
amb notícies que els Mossos d’Esquadra han assaltat alguna casa i
han detingut a algú que posteriorment anirà a la presó. I també
estem cada vegada més indignats/des quan ens arriben detalls de les
proves i arguments que, suposadament, avalen aquestes detencions i
empresonaments.
Durant
el darrer any i escaig n’hem tingut massa exemples: membres d’un
sindicat d’estudiants, una anarcosindicalista, joves
independentistes i llibertaris han passat per la presó per fets
relacionats amb la vaga general del 14-N del 2012. I sempre n’han
acabat sortint, ells amb uns dies de la seva vida robats i nosaltres
amb la sensació de viure una gran mentida quan hem llegit les
acusacions que se’ls feia.
El
passat dimecres 15 de maig, segon aniversari d’una mobilització
que va donar la volta al món i va omplir els carrers i places de
milers de persones, ens vam tornar a despertar amb notícies dels
Mossos d’Esquadra trencant portes i regirant locals. Aquest cop li
va tocar a l’Ateneu Llibertari de Sabadell, seu a la ciutat
vallesana de la CNT-AIT, i punt de trobada de tantes lluites. Com
havia estat el 15-M dos anys abans. I també els va tocar el rebre a
cinc joves a qui, per les seves opinions en diverses xarxes socials i
la seva participació en algunes manifestacions, se’ls ha aplicat
la legislació antiterrorista i, finalment, l’Audiència Nacional
els ha enviat a la presó madrilenya de Soto del Real. Més enllà de
l’escorcoll, les destrosses i la sostracció de materials de
l’Ateneu Llibertari i l’empresonament dels cinc joves, l’operació
policial ha tornat a la societat de l’espectacle. A l’escarni
públic sense proves. A la criminalització. En aquest cas les
víctimes triades per a l’escarni públic han estat, en un genèric,
els anarquistes.
Fora
de l’espectacle, però, les víctimes reals de tot plegat som també
el conjunt de la societat, que assistim al circ i observem, amb una
certa resignació, com amb l’excusa de la seguretat salten pels
aires drets i llibertats, com ara el de la presumpció d’innocència
i la llibertat d’expressió. De nosaltres depèn que aquest procés
sigui o no reversible. Des d’aquí fem una crida a fer-ho
possible.
Barcelona,
el 22 de maig de 2013.
Secretariat
Permanent de la CGT de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada