Conxorxa de subhastes

El negoci dels crèdits hipotecaris. 

Un jutjat de Blanes instrueix un cas sobre subhastes trucades en el qual estan implicats funcionaris, directius bancaris i dos advocats del bufet que porta la defensa d’Urdangarin.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/02/2013 
Lloret de Mar (La Selva).- 

Llegim en l’edició d’aquest divendres 8 de febrer del setmanari barceloní EL TRIANGLE que un jutjat de Blanes (la Selva) instrueix un cas sobre subhastes trucades en el qual estan implicats funcionaris,directius bancaris i dos advocats del bufet que porta la defensa d’Iñaki Urdangarin, gendre del Borbó.

Segons EL TRIANGLE, el Grup d’investigació de delictes econòmics de Girona del cos de la Guàrdia Civil ha enregistrat centenars de converses telefòniques, les quals s’han incorporat a un macro sumari que instrueix el Jutjat de primera instància núm. 2 de Blanes, on es posa en evidència una conxorxa entre subhastes, funcionaris judicials, advocats i directius d’entitats bancàries que controlaven llistes de morosos amb la intenció de quedar-se els seus crèdits hipotecaris i, de passada, els seus habitatges abans que sortissin a subhasta pública.

En aquest cas hi ha setze individus implicats, investigats per delictes d’estafa, extorsió, falsedat documental, aprofitament de secrets i alteració del peu en concursos i subhastes públiques, tot això, relacionat amb un alambinat operatiu de cessió d’hipoteques, mitjançant el que es quedaven els crèdits que els morosos havien concret amb la seva entitat bancària, sense que aquests ho sabessin i esquivant la subhasta judicial.

Al desembre de 2010, aquests agents de la Guàrdia Civil de Girona van prendre declaració, en qualitat de persones imputades, a diversos subhastes de les comarques gironines i directius del Banc Popular i de Caja Madrid, aquesta actualment integrada a Bankia, així com a dos advocats que col·laboraven amb Caja Madrid, Luis del Olmo, fill del conegut locutor de ràdio, i Eduard Comas, ambdós socis del bufet BGM&A, del qual també forma part Mario Pascual, el defensor d’Iñaki Urdangarin. Luis del Olmo figura com a administrador únic de Tartago SL, a través de la qual, aquest advocat i el seu soci Comas van adquirir un crèdit hipotecari a una clienta de Caja Madrid, que estava en procés d’execució perquè no podia pagar les quotes, per cedir-lo posteriorment al subhaster Josep Maria Ginesta, que d’aquesta manera va aconseguir quedar-se la casa per una petita part del seu preu de mercat sense que ho sabés la seva propietària, una residència de luxe de la urbanització la Montgoda, al municipi de Lloret de Mar (la Selva).

L’advocat Luis del Olmo va assenyalar en les diligències prèvies que tot plegat es tractava d’una operació comercial lícita, que no havia causat perjudici a Caja Madrid i que s’havia fet amb transparència, malgrat haver comprat el crèdit d’una clienta d’aquesta caixa que ell representava.

Però, en realitat, els implicats en aquest afer formaven una trama que disposava d’informació privilegiada gràcies a Pablo Giménez, el qual va ser cap del departament de recuperacions de Caja Madrid al Principat fins a l’octubre de l’any 2009 i per això mateix tenia accés a la base de dades de crèdits hipotecaris i, quan detectaven una persona clienta morosa, posava en avís els advocats externs d’aquesta caixa.

En el cas de Lloret de Mar els advocats de Del Olmo i Comas van interposar una demanda judicial per executar la hipoteca d’una clienta morosa i, de forma paral·lela, Pablo Giménez cedia aquest crèdit de Caja Madrid a l’empresa d’ambdós lletrats, en la qual figuraven com administrador i apoderat, respectivament. Posteriorment, un cop celebrat el judici, van aconseguir frenar la subhasta pública i es van revendre el crèdit hipotecari al subhaster Josep M. Ginesta. Si la propietària volia recuperar la casa, evitant que sortís a subhasta, ho havia de negociar amb el titular del crèdit, en Ginesta, que tenia la paella pel mànec.

Aquesta manera de procedir, que explica EL TRIANGLE, es repeteix en altres operacions, amb subhastes, advocats i directius bancaris diferents.

També han declarat en el cas apoderats del Banc Popular. Els implicats podrien obtenir gran beneficis. En un informe de la Guàrdia Civil de Girona, segons EL TRIANGLE, datat el 14 de juliol de 2001, informava davant la jutgessa instructora que investiga els subhastes d’unes trucades gravades d’aquest també als jutjats de primera instància de Figueres, Santa Coloma de Farners i Sabadell.

De fet, les transcripcions de les punxades telefòniques que s’han incorporat al sumari esmentat són un compendi, segons EL TRIAGLE, de martingales que utilitzen els subhastes per aconseguir adquirir propietats. 

En un altre informe de la Guàrdia Civil, segons EL TRIANGLE, es relata el cas d’un matrimoni de Verges (Baix Empordà), d’edat avançada i amb gravíssims problemes de salut, que havien deixat la seva casa, valorada en 400.000 euros, perquè tenien un deute bancari de 13.000 euros. Els subhastes Josep M. Ginesta i Josep Morillas es van quedar aquesta casa de Verges mitjançant una subhasta manipulada, segons la Guàrdia Civil. Fins i tot, s’apunta en les diligències que els subhastes es van aprofitar de la bona fe del matrimoni d’ancians, ja els hi van fer creure que eren ajudats perquè no perdessin la seva llar familiar quan, de fet, “el que estaven fent era guanyar temps perquè no s’assabentessin que podien consignar diners abans que el jutjat aprovés el remat”. Tenint en compte l’elevat valor de la casa de Verges, 400.000 euros, i l’escàs import del deute bancari, 13.000 euros, Ginesta i Morillas van adquirir  prèviament aquest deute a l’entitat bancària i, al mateix temps, van oferir 1.000 euros a altres subhastes que habitualment pul·lulen pels jutjats de la demarcació de Girona perquè no participessin en aquest procés immobiliari d’aquest municipi del Baix Empordà. Una pràctica, que la Guàrdia Civil considera habitual. D’aquesta manera, com que ningú va licitar en la subhasta judicial de la casa de Verges, aquesta es va declarar deserta i, en aquest cas, se la van quedar Ginesta i Morillas pel preu mínim del deute bancari: 13.000 euros. I així, ambdós es van quedar la casa de Verges. El matrimoni comptava amb un advocat i un procurador, però aquests dos individus s’havien contractat a instàncies del subhaster Morillas, cosa que va fer que ambdós servien als interessos especulatius de Ginesta i Morillas. En el moment de perdre la casa, el matrimoni de Verges disposava dels diners necessaris del deute, per l’ajuda que havien rebut dels seus familiars, però desconeixien que ja no eren a temps que guardar l’habitatge. Aleshores, a instàncies del rector de la parròquia de Verges, Càritas va contractar un advocat gironí perquè els ajudi a recuperar la seva llar.

Converses d’alt voltatge 

En el sumari figuren converses telefòniques gravades entre subhastes en les quals s’acorda, a canvi de diners, no concórrer a determinades subhastes perquè un d’aquests individus es quedi propietat licitada al mínim preu. Aquests pagaments entre subhastes provoquen habituals discussions per reclamar l’import pactat. Segons EL TRIANGLE, en una conversa enregistrada l’any 2002, Ginesta explica a Morillas que altres subhastes li reclamen 1.000 euros que van acordar amb ells per no presentar-se a la subhasta de l’habitatge de Verges. Després, Morillas telefona a un d’aquest subhastes que li reclama 4.000 euros: “Te’ls pagaré per pesat, eh, tio!, què estic dient, tio!, que les quatre subhastes que he fet jo aquest any te les he pagades totes, sí, sí, sí, doncs ja està, tio, espera’t uns dies [...]”.

Segons EL TRIANGLE, les diligències es van iniciar l’any 2005 arran d’una demanda interposada per l’empresari Joaquim Batlle per l’operació de la residència de la urbanització la Montgoda, a Lloret de Mar, i en el decurs d’aquests anys aquest ha anat agafant gruix amb diverses trames, que fan referències no solament a subhastes judicials, sinó que hi ha indicis d’altres negocis il·lícits.

Tapar edictes als jutjats per evitar competidors

En la mateixa edició del setmanari EL TRIANGLE trobem que la Guàrdia Civil també investiga funcionaris de jutjats perquè, segons aquestes diligències, facilitaven informacions a subhastes a canvi de gratificacions i que en alguns casos aquests funcionaris han manipulat els taulers d’anuncis per amagar la convocatòria de subhastes per evitar competidors. En el sumari apareixen converses de l’any 2010 entre una funcionària d’un jutjat de Figueres i un subhaster. En podeu llegir unes mostres de la conversa telefònica gravada en l’edició en paper del setmanari EL TRIANGLE que llegim i es transcriu en aquesta notícia sobre les corrupteles a la Costa Brava i les comarques de l’Empordà i la Selva.