Qui
va aportar més terrenys a l’agrupació de propietaris va ser Jaume
Camps a través de dues societats patrimonials, Amstragram SL i
Turbet SL.
El
representant legal de Morasol SL era l’advocat Santiago Trias de
Bes, membre del bufet de Jaume Camps.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 08/02/2013
El Port de la Selva (Alt Empordà).-
Llegim
en l’edició d’aquest divendres 8 de febrer del setmanari
barceloní EL TRIANGLE que l’antic diputat per CiU Jaume Camps,
imputat en el cas Millet, va ser soci d’una promoció immobiliària
feta al Port de la Selva (Alt Empordà) a finals dels anys vuitanta i
que va estar farcida d’irregularitats.
En
els temps en què Jaume Camps feia compatible la seva condició de
diputat al Parlament de Catalunya amb la professional d’advocat de
Fèlix Millet o de testaferro d’un misteriós client veneçolà del
tristament conegut Javier de la Rosa, també va tenir una petita
incursió en el sector immobiliari especulatiu al Port de la Selva,
localitat de Cap de Creus on estiueja des de fa molts anys i a la
qual hi va arribar a causa de la seva amistat amb Miquel Roca i
Junyent, que compta amb una segona residència en aquest municipi
costaner.
Així,
en la segona meitat dels vuitanta, Jaume Camps va participar en la
urbanització i compravenda de terrenys d’un sector del terme
municipal del Port de la Selva, una operació que no va estar exempta
de polèmica a aquest racó de la Costa Brava. La primera i més
notòria, pel fet que al darrere de la promoció hi hagués el tinent
d’alcalde, i home fort local de CDC, aleshores i ara, Genís Pinart
i Fernández, nebot d’un dirigent històric d’ERC i fill d’un
paleta instal·lat al Port de la Selva, excursionista bon coneixedor
del Cap de Creus i l’Albera Marítima i actiu nacionalista extremat
en el temps del tardofranquisme que durant la Segona Restauració
Borbònica va ser captat per a Convergència directament per Roca
Junyent i així va abandonar les seves simpaties amb el
republicanisme català històric. Fins i tot, entre 1968 i 1969 va
tenir algun tipus de relació amb el nucli llibertari de Figues i a
partir de gener de 1960 amb el Comitè d’Acció Revolucionària que
actuava a l’Empordà.
El
Port de la Selva dels anys vuitanta era un municipi en plena
convulsió política a l’entorn del control de l’Ajuntament, amb
una guerra oberta entre el poder municipal, que defensa els
interessos del sector turístic, com ara restauració, construcció,
petit comerç, i el contrapoder social que exerceix la Confraria de
Pescadors, el sector econòmic amb més tradició a aquest poble
costaner, aleshores en plena revifalla econòmica gràcies a la
reobertura de la llotja i l’arribada de nombroses flotes de
pescadors durant els mesos de captura de l’anxova al golf de Lleó.
Al Port de la Selva quasi tothom fa diners, i quasi tothom enveja els
diners que fan els altres veïns.
Tàndem
amb Genís Pinart
És
en aquest context que el jove tinent d’alcalde Genís Pinart,
d’ofici paleta empresari, pare de fills als que volia deixar
patrimoni i cap visible de la petita constructora
familiar, decideix fer el salt al molt més profitós negoci de la
promoció immobiliària: comprar terrenys, agrupar-los amb d’altres,
obtenir llicències, reparcel·lar i finalment vendre. El problema
polític i ètic és planteja quan l’empresari que fa el negoci és
la mateixa persona que des de la maquinària municipal el fa
possible, segons apunta EL TRIANGLE. I això és el que va passar amb
la urbanització del sector de la Mora, al Port de la Selva, la
primera en la qual va intervenir, pels dos costats, Genís
Pinart, ja que el grup promotor immobiliari estava integrat per
diversos propietaris de terrenys, amb l’advocat i diputat Jaume
Camps i Genís Pinart, ambdós quadres significats de Convergència,
de cervells a l’ombra, segons exposa el referit setmanari. Qui va
donar la cara, és a dir, l’administrador únic de la societat
Morasol SL, va ser l’empresari gironí Martí Rotllan i Bas, mort
l’any 2004. Però qui va aportar més terrenys a l’agrupació de
propietaris va ser Jaume Camps a través de dues societats
patrimonials, Amstragram SL i Turbet SL. Jaume Camps va posar-hi
aproximadament deu hectàrees, i d’aquí, un cop feta la
reparcel·lació, en va obtenir diverses finques, que va vendre. Un
altre detall: el representant legal de Morasol SL a Barcelona era
l’advocat Santiago Trias de Bes, membre del bufet de Camps. Aquest
diputat convergent només es va quedar una de les parcel·les, d’una
mica més d’una hectàrea, en la qual es va fer edificar a
començaments dels anys noranta un xalet de 270 metres quadrats
repartits en dues plantes que encara conserva.
Tramitació
exprés
La
segona irregularitat constatable en aquesta promoció és la
increïble celeritat de la seva tramitació administrativa, segons es
pot constatar a partir del Registre Mercantil i del Butlletí Oficial
de la Província de Girona. Així, la societat Morasol SL es
constitueix el 7 de febrer de 1986; un mes més tard, el 13 de març,
el ple de l’Ajuntament del Port de la Selva es reuneix en sessió
extraordinària per aprovar, a la vegada, el Pla parcial Morasol, que
promou aquesta societat creada un mes abans, i el projecte
d’urbanització del pla parcial Morasol, quan habitualment, passen
mesos entre l’un i l’altre tràmit.
L’aprovació
definitiva de la Comissió d’Urbanisme de Girona arribaria el 17 de
juliol de 1986, quatre mesos més tard, quan habitualment, passen
anys.
Més
endavant, al juny de 1987, Genís Pinart deixaria de ser regidor de
l’Ajuntament i no hi tornaria fins a l’any 1996, ara ja com a
alcalde del Port de la Selva, i a partir d’aleshores mantenint
obertament durant els 16 anys següents la seva doble condició
d’alcalde i promotor immobiliari sense que cap llei ni sentit de
l’estètica ho impedís.
El
seu amic i company de partit Jaume Camps mai no li va insinuar que,
si més no, feia lleig que un alcalde es dediqués al negoci
immobiliari al seu mateix terme municipal. De fet, la societat amb la
qual la família Pinart ha operat tots aquests anys per als seus
negocis immobiliaris al Port de la Selva, Armen Rhodas SL, es va
constituir originalment al despatx de Jaume Camps a Barcelona, si bé
originalment tenia un altre nom, Promotoras Agrupadas Inkasa.
Quan
els amics no paguen taxes
La
complicitat entre Genís Pinart i Jaume Camps té un altre episodi
anterior, força simptomàtic. L’any 1984, el secretari municipal
de l’Ajuntament del Port de la Selva era un funcionari arribat
d’Aragó que amb prou feines entenia el català i que estava
escandalitzat per la forma de fer i desfer del poder consistorial,
absolutament aliena a l’ortodòxia legal i processal. Aquest
secretari, David Constante Royán, va topar de seguida amb els
manaires municipals, els quals per treure-se’l de sobre l’acabarien
acusant de cometre un frau, quan en realitat el que havia fet no era
apropiar-se uns diners sinó guardar-los perquè no se’n fes un mal
ús.
Abans
d’aquest episodi, però, el secretari de l’Ajuntament havia
deixat escrit un amplíssim informe amb totes les irregularitats que
ell havia conegut des de la seva arribada al municipi, dos anys
abans. En un dels punts deia que als amics dels regidors del CiU tot
sovint se’ls exonerava de pagar taxes, i entre els exemples que
posava citava «un diputat de Barcelona, el nom del qual no recordo,
el qual, en fer-li liquidació de plusvàlua per transmissió de
domini de béns, va venir acompanyat pel tinent d’alcalde Sr.
Pinart i aquest va ordenar a l’auxiliar administratiu que porta
aquest servei que li fes la liquidació amb un descompte de 100.000
pessetes» (de l’any 84!). Aquest diputat només podia ser Miquel
Roca o Jaume Camps. I Miquel Roca era massa conegut, especialment pel
fet de ser un dels pares de la Constitució del Regne d’Espanya,
per no recordar-se del nom a l’hora de redactar l’informe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada