Unió atura les baixes de militants històrics de Salt pel cas Torramadé. Fort embolic democristià entre UDC i PP pel cas Treball.

La direcció d’UDC de Girona espera la resolució final del conflicte Torremadé per recuperar la confiança dels afiliats. 

Duran Lleida assegura des de Xile que “Millo sap molt més que jo” del cas Treball

Diu que no dimitirà i revela que va dir a l'exdirigent d'Unió que no podia anar a les llistes per la seva relació amb l'afer Trebal.l

Josep Enric Millo diu que Duran sempre estava de viatge “quan hi havia temes candents”  L'exdirigent d’Unió i actual president del PP també reclama la dimissió de Duran.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 12/01/2013 
Redacció Girona (Gironès).- 

La direcció d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a les comarques gironines està tractant de retardar la tramitació de diferents baixes de militants històrics que s'han produït a Salt arran del cas Torramadé. Segons fonts de la formació democristiana nacionalista catalana, entre les baixes es troben alguns afiliats que s'haurien enfrontat a l'encara president de la Diputació de Girona per motius diversos. També n'hi ha d'altres que van aprofitar el resultat electoral per carregar contra Josep Antoni Duran i Lleida i plegar del partit democristià català. En tots els casos, la direcció d’Unió està esperant a la resolució final del conflicte amb Jaume Torramadé per poder recuperar la confiança dels militants. La denúncia per assetjament sexual a l'exassesora per Unió a la Diputació Minerva Amador, també presidenta d'Unió a Salt, va obrir una crisi que ha suposat diversos enfrontaments personals i posa en relleu la debilitat aquesta organització política. Ara la direcció d’Unió a les comarques gironines es planteja el sistema per reconstruir el partit a Salt, on fa gairebé 17 anys que té el control Jaume Torramadé. El mateix Torramadé va trucar a diversos militants amb to amenaçant per evitar que continuessin comentant el cas en espais públics o a les xarxes socials. L'alcalde de Salt va ser apartat del càrrec de president d'Unió després del seu intent de tornar a recuperar el control de la Diputació en el ple de pressupostos. A més ja havia estat apartat temporalment a l'espera de la resolució judicial del cas de l’assetjament a Minerva Amador i l’extorsió d’aquesta exassessora a la Diputació. 

El cas Treball

Per altra banda, hi ha un embolic democristià entre les dues formacions, la catalanista Unió i l’espanyolista PP, a través del paper del antic dirigent d’Unió i diputat autonòmic del PP per Girona Enric Millo, enfrontat a Duran Lleida a partir de que es va descobrir el cas Treball d’aquest partit democristià nacionalista català. 

El portaveu del PP, Josep Enric Millo, no s'havia mostrat sorprès pel silenci de Josep Antoni Duran i Lleida perquè en els últims anys també estava de viatge quan hi havia "temes candents", com quan va presentar la dimissió després que Jordi Pujol nomenés conseller en cap Artur Mas, segons l'exemple que va posar. En una entrevista a RAC1, Millo va explicar que ell va quedar exculpat del cas Treball, del qual es considera ell mateix una "víctima injustificada". Després que ell voluntàriament demanés declarar, el jutge va trigar tres anys a cridar-lo, i quan ho va fer, assegura que va quedar clara la seva innocència. De fet, ell va lamentar que no s'arribi a judici perquè volia declarar com a testimoni, després "d'anys de calúmnies". Sobre l'actitud de Duran i Lleida, que aquest matí, quan Millo va fer les declaracions, no havia comparegut públicament, va considerar que hauria de ser coherent amb les seves paraules i dimitir. Però diu que no el sorprèn que no doni la cara perquè en altres moments importants també estava de viatge. "Que ningú assumeixi la responsabilitat política és molt greu", va afegir, considerant que és greu per a la democràcia.

I el que ningú s'esperava el que va passar al vespre. Duran i Lleida, contra tot pronòstic, va concedir una entrevista televisiva el capvespre des de Xile i va contraatacar. I de quina manera ho va fer. La principal diana va ser el portaveu del PP al Parlament i antic dirigent d'Unió a Girona, Josep Enric Millo. Duran, sense que ningú l'interrogués pel polític gironí, va etzibar: "Que preguntin al senyor Millo, sap moltes coses que jo" del cas Treball.

En una entrevista al programa de Josep Cuní a 8Tv, Duran i Lleida es va anar encenent a mesura que anava parlant del que havia estat un dels seus homes de confiança. L'únic que li havien preguntat era si hi havia tingut la sensació durant les darreres hores que hi havia gent que li tenia ganes de passar-li factures. Va ser aleshores quan va engegar motors: "Home sí. Si fins i tot el senyor Millo em demana la dimissió i la senyora Cospedal [...]. Tot això va començar la relació a Girona quan era delegat de Treball" de la Generalitat.

I no va acabar aquí. Duran va afegir que si Millo volia que se celebrés el judici per explicar tot el que sabia, com així ho ha manifestat, "ho podria haver explicar en el seu dia. Per tant jo no vull entrar a discutir amb el senyor Millo. Reitero, ell sap molt més que jo".

Tot i no voler entrar en debats amb l'exdirigent d’Unió passat al PP, Duran va concloure: "Només vull recordar-li una cosa al senyor Millo. Primer era d'Unió Democràtica, per cert de l'ala des de la perspectiva nacionalista més radical, acusava gent d'Unió que volia anar al PP. No va anar a les llistes perquè servidor li va dir: no pots anar-hi per la relació que tens amb el cas Pallerols i al cap de quatre dies se'n va anar al Partit Popular". Duran en diu cas Pallerols del cas Treball.

Finalment va acabar afirmant que "jo no sóc qui per discutir amb el senyor Millo i el senyor Millo tampoc pot donar-me cap lliçó a mi i el Partit Popular tampoc".  

Josep Enric Millo va estar imputat en el cas Treball, però finalment el Tribunal Superior de Justícia el va exculpar. 

La resta de l'entrevista que va concedir per l'allau de peticions de dimissió que s'ha produït les darreres hores, segons va admetre, es va limitar a dir que no tenia cap intenció de dimitir i que tenia la consciència molt tranquil·la. Va utilitzar els mateixos arguments que ja havia usat la portaveu d’Unió Democràtica de Catalunya, Marta Llorens, i va acusar aquells que el critiquen de no haver llegit l'escrit que el fiscal va pactar amb els acusats i amb el partit democristià nacionalista català.

"Tenen tot el dret a demanar el que vulguin -va dir Duran, referint-se les sol·licituds de dimissió-,  però jo tinc dret a explicar-me i no penso dimitir. És cert que vaig dir que dimitiria si hi havia finançament irregular i no s'han llegit l'escrit del fiscal. No s'hi val fer veure que hi ha un finançament irregular d'Unió, però Unió no ha estat mai imputada". Va demanar perdó i va assegurar que UDC era responsable civil subsidiària "del que van fer unes persones que ho van fer a espatlles nostres, sense consentiment de la direcció, amb ignorància de la direcció i fins i tot, si em permet, tothom que sap de què va sap que es va utilitzar contra mi". Si dimitís, segons va dir ell mateix, "seria cornut i pagar el beure i no els penso donar aquesta satisfacció".

Una de les curiositats de la conversa va arribar quan, 
afirmant que no només era una hipòtesi, els ordinadors que Pallerols va pagar per a diverses seus d'Unió es podrien haver utilitzat per "construir alternatives a en Duran". 
Finalment, quan se li va preguntar per Oriol Pujol i el cas ITV, va tenir un record per als dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que li han reclamat explicacions les darreres hores: "Aquests dies el conseller Vila, avui el Pere Macias han demanat que doni explicacions i jo l'únic que dic és que el senyor Oriol Pujol és tan innocent com qualsevol altra persona".  

Però, en el seu paper de president i propietari absolut d'Unió Democràtica, el diputat Josep Antoni Duran i Lleida queda entrellaçat per a la posteritat amb la figura innovadora de la corrupció de pagament. Si el corrupte no és descobert, gaudirà del botí íntegre. Si es veu sorprès i disposa de contactes de categoria, com li ha ocorregut a Unió en el cas Treball, en tindrà prou e reintegrar les quantitats sostretes. El risc de devolució es pot calcular, en un tímid deu per cent, que animarà els inversors reticents a involucrar-s’hi en el mercat espanyol. Així, la corrupció de pagament, legalitzada a favor d'Unió Democràtica més enllà de les condemnes cosmètiques, restableix un preocupant classisme judicial perquè no tots els reus poden fer-se càrrec de les factures dels seus delictes. 
Descendint al pla polític, per primera vegada pot parlar-se en propietat d'un partit íntegrament corrupte, encara que els sondejos demostren que la aplica amb major generositat la delictiva denominació d'origen. A canvi d'eludir la presó, la corrupció de pagament taca per sempre el sacrosant, mai més ben dit en un partit democratacristià, honor d'Unió Democràtica de Catalunya. Les previsibles i successives condemnes, per desviament de subvencions de la Unió Europea al finançament del partit de Duran i Lleida, haurien estat compatibles amb una vigorosa proclamació d'innocència. El càstig podia ser reinterpretat per Duran com una persecució a càrrec de la justícia espanyola. La seva UDC ni tan sols s'ha reservat la coartada del judici injust. Per tant, Unió s'ha fet càrrec del pagament de 400 mil euros per impedir la compareixença en el judici de Duran en qualitat de testimoni. El preu suposa un rècord a l'altura de les fortunes abonades pels oligarques russos que contracten Elton John per als seus aniversari. El dispendi quadra al dirigent democratacristià amb suite a l'hotel Palace, un polític que sempre es va distingir pel seu afany d'exclusivitat. 

Duran ha preservat la seva condició de líder per a minories selectes però ben establertes. No obstant això, la corrupció de pagament planteja una incògnita raonable sobre l'origen de les sumes restituïdes. S'efectua una verificació exhaustiva, per garantir que els corruptes confessos encara que inconfessables abonin la quantitat estipulada amb el fruit d'activitats legals?  

En el cas més favorable per a Unió, el seu finançament legal correspon en un grau substancial als contribuents, que tornen a veure's copejats amb un destí impropi per als seus impostos. Per no parlar de la breu restitució del perjudici causat, després de tres lustres de caríssima instrucció. 

Descendint encara més fins als inferns de la Generalitat de Catalunya, la confessió d'Unió Democràtica com a partit corrupte presenta una vessant propicia per a Artur Mas. Així, l'enemic públic número ú de l'Estat espanyol per part de la Brunete mediàtica es frega les mans davant el desgast inesperat que experimenta l'ala dreta del seu tripartit, en benefici de l’ERC d’Orol Junqueras. Coses del Sometent de la Plaça Sant Jaume.Doncs a l'introduir en el burgès Govern de la Generalitat la variable de la independència dins l’Europa del Capital i la guerra imperialista, Unió Democràtica es convertia en un factor d'inestabilitat per damunt de la considerada volcànica Esquerra Republicana de Catalunya. De fet, Duran subordinava la seva resposta afirmativa en el referèndum a l'enunciat concret de la pregunta, curiós desenganxament de la llarga marxa cap a la independència. 
Gràcies a la corrupció del seu soci a mort, Artur Mas es podrà concedir una treva amb l'alleugeriment addicional que ja ha protagonitzat una transició en el si de Convergència Democràtica, encara que segueix governant sota l'estricta vigilància de la família del patriarca Jordi Pujol.

Artur Mas s'ha alliberat del cep de Duran i Lleida, que absorbeix una tercera part dels rèdits de CiU sense aportar ni una cinquena part dels sufragis de la coalició. En abraçar-se amb entusiasme a la corrupció, ha passat de la simbiosi al parasitisme. Unió Democràtica ha fet honor al seu nom, que és Duran. El diputat del Congrés espanyol seguirà presidint tan satisfet la comissió d'Afers Estrangers, i assumirà la independència de Catalunya com a titular d'un passaport diplomàtic de l'Estat espanyol. El finançament està assegurat. 

Quines coses. Per això, nosaltres en definim com a contraris, al mateix temps, de la Brunete mediàtica de Madrid, en que no solament hi ha el PP, també el PSOE, i del pacte interclassista del Sometent de la Plaça Sant Jaume. Aquest és el nostre compromís.