Els criminals de guerra del Mas Clarà i Sant Celoni del gener de 1960

Denúncia pública dels crims de guerra del Mas Clarà i Sant Celoni de fa 53 anys.

Els criminals de guerra que encara viuen haurien de respondre a nivell internacional per crims contra la Humanitat. 

L’amnistia militar de l’estiu de 1976 i l’amnistia política d’octubre de 1977 no poden esborrar aquests crims franquistes.

Autònoms Girona va fer públic el passat 4 de gener un informe ben elaborat i documentat on es denuncien uns crims franquistes de guerra del gener de 1960, fa 53 anys, que no poden caducar de cap manera. 
En aquest sentit, reproduïm la denúncia pública:

INFORME  D’UNS CRIMS DE GUERRA DE FA 53 ANYS. 

Elaborat per AUTÒNOMS GIRONA.

A nivell de les comarques del Nord-est de Catalunya, la batuda el gener de 1960 de la Guàrdia Civil contra el grup de combat del Moviment Unificat de Resistència i Alliberament (MURLE), que havia tingut una reunió el 19 de desembre de 1959 (1) a Sant Miquel de Cuixà (Codalet), al Conflent, amb el Front Revolucionari Ibèric (MRI), per endegar a Catalunya uns nuclis guerrillers de resistència unificada llibertària, aplegava uns tres-cents agents d’aquest cos.  Els cinc guerrillers anaven degudament identificats segons les convencions internacionals de guerra amb uniforme de maqui, cosa que fa que quan quatre joves llibertaris es van rendir en el mas Clarà el seu assassinat en mans de la Guàrdia Civil sigui un crim de guerra molt clar. També l’assassinat de Francesc Sabaté Llopart, a Sant Celoni, doncs el sometent Abel Rocha va disparar a traïció i sense advertència prèvia una persona que anava vestit de maquí quan aquest company estava distret i ferit.  Rocha va disparar primer i el company Quico Sabaté va caure per terra.

El director general d’aquest cos aleshores era el tinent general  Antonio Alcubilla.

El setge de la Guàrdia Civil del mas Clarà, a la Mota, el gener de 1960, era dirigit pel general en cap de la Segona Zona, Marceliano Crespo Crespo, i hi havia, entre altres Rodrigo Gayet  Girbal, tinent coronel d’aquest cos repressiu, el cap de la 131 comandància d’aquest cos, la de Girona; el capità José Blázquez Pedraza (2); Francisco de Fuentes Fuentes Castilla - Portugal el tinent que va morir en el decurs de la nit del 3 al 4 de gener. I també hi havia el coronel en cap del 31 Terci de la Guàrdia Civil, Federico Palacios Varela; el comandant segon cap Florencio Pérez Pérez; el tinent i cap de la caserna de Banyoles Lorenzo Gómez. Es va dir que també va anar al cerc policial del mas Clarà l’antic comissari de policia Eduardo Quintela, de 63 anys aleshores.

El guàrdia segon del cos, Jesús González Otero, va calar foc a la pallissa del mas Clarà, darrera la casa, i va ser evacuat ferit a l’Hospital Militar.

Els companys Francisco Conesa  Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Anton Miracle Guitart i Rogelio Madrigal  Torres van ser assassinats pels guàrdies el 4 de gener. El company Conesa, greument ferit, d’un tret al cor, segons l’autòpsia oficial. El company Ruiz, ferit d’un braç, mort a trets, segons l’autòpsia, una vegada es va entregar. Els companys Miracle i Madrigal van ser interrogats i finalment víctimes de la denominada ‘llei de fugues’, segons es desprèn de les seves autòpsies, morts a trets de costa, a banda i banda. 
Crims de guerra contra companys que anaven vestits de maqui i que ja s’havien identificat i entregat, desarmats, a la Guàrdia Civil com a presoners de guerra.   

En l’assassinat a traïció del company Quico Sabaté a Sant Celoni el matí del 5 de gener hi van participar el sergent que era comandant del Puesto del municipi Antonio Martínez Collado, els guàrdies segon Juan Moreno Naranjo i Bruno Maestro Nalda així com el sots-caporal del Sometent Abel Rocha Sanz (3) i el sometent i antic legionari José Sibina Mollu (4).

En una “Orden General” núm. 3, donada a Madrid el dia 21 de gener de 1960, en la Direcció General de la Guàrdia Civil, Estat Major, 3a Secció, el Tinent General i Director General d’aquest cos, Antonio Alcubilla, escriu:

“Asunto: Circular por un servicio de bandoleros. Por su destacada actuación en la muerte de 5 bandoleros he resuelto ser citado como distinguido el personal que se relaciona”.

De la Comandància 131 Girona, el brigada de la Guàrdia Civil Miguel Ivars  Ivars; el sergent José Ribelles Martínez ; el sergent Ricardo Rivas Santaeularia; Serafín González Rojas; el sergent Francisco Castaño Gómez; el cabo primera Vicente Sanmartín Egea; el cabo primera Antonio Gutíerrez Cantos; el cabo primera Esteban López de Ipiña Pascua (5); el cabo primera José González Vázquez; el cabo primera Pedro Rubio Sarripa; el guàrdia primera Juan Martínez García Vallejo; el guàrdia primera Casimiro Álvarez Gómez; el guàrdia primera Juan Hidalgo Expósito; el guàrdia primera Manuel del Rey Lozano ; el guàrdia primera Basílio Jarillo Jarillo; el guàrdia segon Manuel Rodríguez Noguera; el guàrdia segon David Casamayor López; el guàrdia segon Fernando Pacheco Vargas; el guàrdia segon Antonio Bandera Corrales i el guàrdia segon Euleterio Casas Jiménez.

De la Comandància 231 Manresa, els guàrdies segons Juan Moreno i Bruno Maestro.

El sometent José Sibina Mollu i el paisà Francisco Berenguer.   

[En el fossar del cementiri vell de Girona, a 4 de gener de 2013]

Autònoms Girona 

Notes:  

1.- En aquesta reunió el MURLE va ser representat pel company Francesc Sabaté Llopart i per part del MRI els companys Vicenç Tarradell Estanyol i Eduard Pons Prades. 

2.- Desconeixem el destí actual d’aquests criminals de guerra, però en un cop d’ull rapit a la xarxa i també en el llistat telefònic de la demarcació gironina hi trobem algunes dades actuals. En el cas de Blázquez, conegut a la Costa Brava amb el nom de ‘El Gato con Botas’, podem dir que amb els governs de Felipe González va aconseguir la ‘Orden del Mérito del Cuerpo de la Guardia Civil’, el 10 d’octubre 1983, coronel en cap del 41 Terci de la G. C. i finalment tinent coronel del cos. Va dirigir la matança de dues noies i dos nois del PCE (Reconstruït) a la colònia tèxtil de la Farga de Bebié, el 14 de juny de 1981, segons llegim en el diari EL PAÍS. Igual que molts agents de cos es va casar amb una xicota de les comarques gironines on estava destinat, concretament d’un hotel  restaurant de Roses. En el llistat de la companyia telefònica de la demarcació de Girona hi consta un telèfon a nom seu en el carrer Antoni Canals, a Roses (Alt Empordà). 

3.- En Rocha, que compta amb una gestoria a Sant Celoni, amb motiu del dia que feia cinquanta anys que va matar al company Quico Sabaté, ferit d’una cama al mas Clarà, en unes declaracions al diari EL PERIÓDICO manifestava que estava content del fet i reptava a qualsevol persona que es queixi per això. Viu a Sant Celoni.

4.- En Sibina va morir fa més de dos anys en una residència geriàtrica després de viure a Sant Celoni. 

5.- En el llistat de la companyia telefònica de la demarcació de Girona hi consta un telèfon a nom seu en el carrer Tramuntana, a l’Escala (Alt Empordà), ja que també es va casar amb una noia d’aquestes comarques on estava destinat.