L'Ajuntament de Riudaura vol evitar els perjudicis anteriors al ‘fracking’ amb moratòries.
Els
experts creuen que les bosses del subsòl garrotxí són molt
petites.
En
la cerca de gas natural redueixen la fiança per les prospeccions a
Riudaura i Ripoll.
En
comptes dels 5 milions 800 mil euros inicials Teredo Oils LTD haurà
de garantir a la Generalitat de Catalunya solament 200.000 per les
investigacions sísmiques i 3.072 per cada quadrícula on facin
treballs mecànics.
És una tècnica extractiva de gas que utilitza grans quantitats d'aigua, sorra i productes químics.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 20/01/2013
Riudaura (La Garrotxa).-
Riudaura no forma
part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, però, en
relació amb aquest espai protegit, hi té una importància cabdal i
també sobre l'aqüífer del riu Fluvià. És una de les tres àrees
d'influència del parc. En aquest cas, d'influència hidrològica.
Tot allò que afecti l'aqüífer de la riera de Riudaura afecta
aigües avall el del Fluvià a l'altura de Sant Joan les Fonts i
d'Olot, i aigües avall. Ho va recordar el director del Parc Natural
de la Garrotxa, Xavier Puig, quan se li va preguntar sobre els
hipotètics efectes que es podrien derivar de l'extracció de gas amb
el mètode de fractura hidràulica horitzontal a Riudaura, on Teredo
Oils Limited ha demanat permís d'investigació d'hidrocarburs, que
la Generalitat li ha concedit. Les altres àrees són les de
connectivitat ecològica i els itineraris faunístics. Puig recorda
que Riudaura està dins d'un PEIN i té espais a la Xarxa Natura.
El
director del Consorci de Salut Pública i Medi Ambient de la
Garrotxa, Francesc Canalias, ha assenyalat que el permís per
investigar hidrocarburs està molt reglat i ha recordat que Teredo
Oils en té per fer proves sísmiques i sondejos per saber si hi ha
discontinuïtat en el subsòl. “No sabem si això es fa per
‘fracking’. En tot cas, aquesta tècnica s'aplica a més de dos
quilòmetres de fondària, molt per sota dels aqüífers que estem
utilitzant”, ha indicat.
Mínimes
expectatives. L'enginyer tècnic de mines Enric Viñals, que va viure
les obres de recerca de petroli del 1964 i el 1965 a Riudaura ha
afirmat que al subsòl de Riudaura hi ha petits jaciments de gas.
“Potser si s'investiga se'n troben de més grans, però les
expectatives són mínimes”, ha indicat. Viñals també manifesta
els seus dubtes que a Riudaura es pugui fer ‘fracking’, perquè
és una tècnica que funciona en terrenys molt extensos i, a
Riudaura, el subsòl està molt trinxat. Ell mateix explica que és
una zona amb capes molt trenades, plegades, apilades i desplaçades.
“Les proves sísmiques dels anys seixanta i les del 1981, el 1983,
el 1985, a Ogassa, el 1987, i a Sant Joan de les Abadesses, on ara hi
ha la boca nord del túnel de Collabós, ho van revelar. També se'n
van fer al Bestracà, a Oix, el 1991. Hi ha un encavalcament de capes
en direcció nord sud i Riudaura és a tocar al front, juntament amb
Vallfogona de Ripollès.
L’Ajuntament
de Riudaura té clar que a l’empresa que ha aconseguit el permís
per investigar de 51 mil hectàrees a l’anomenada zona Ripoll només
l’interessa el municipi garrotxí. La direcció general de Mines de
la Generalitat ha assegurat que l’empresa només té permís per
extraure gas o petroli convencionals, que no necessiten la polèmica
tècnica del ‘fracking’, però a l’Ajuntament, governat per
Esquerra Republicana, no només li preocupa l’extracció. Les
prospeccions ja comportaran un impacte sobre el territori. Esquerra
demanarà moratòries tant al Parlament de Catalunya com al Congrés
de Diputats per tal de frenar el procés, segons informa avui Olot
Televisió.
L’alcaldessa
de Riudaura és conscient que pot ser que el ‘fracking’ no arribi
mai a la comarca. L’Ajuntament de Riudaura sap, però, que
l’impacte sobre el territori arribarà abans de l’extracció
d’hidrocarburs, amb les prospeccions. Una qüestió per a la qual
el consistori té les mans lligades.
La
tipologia dels gasos hidrocarburs trobats als anys seixanta a
Riudaura van del C1 al C6. El més abundant era el metà, el CH4. Es
trobava liquat per la pressió. És un gas inflamable i explosiu.
Dos
informes sobre els greus impactes a l'entorn
La
Unió Europea té dos estudis del fracking damunt la taula. L'un,
encarregat per la comissió de medi ambient. L'altre, del Tyndall
Center de la Universitat de Manchester. A part de constatar que no hi
ha una directiva marc, alerten sobre la generació de gasos d'efecte
hivernacle, el gran consum d'aigua, la gestió de les aigües
residuals, l'impacte visual i sonor, el paisatgístic i, sobretot, la
utilització de substàncies perilloses, entre altres efectes.
Des
de la dècada dels seixanta, buscant petroli i gas
Ciepsa
i Cepesa van fer prospeccions de petroli a Riudaura entre el 1963 i
el 1967. En concret, al pla dels Alocs, on van trobar algunes bosses
petites de gas, i al Bover. Van foradar fins a 1.400 metres de
profunditat, on van trobar el gas, i van continuar fins als 2.500. Ho
van deixar perquè no trobaven petroli. Ho van provar en altres
indrets del Pirineu gironí i també a Oix i Sant Privat d'en Bas (la
Vall d'en Bas), també sense resultats.
La
direcció general de Mines de la Generalitat els ha assegurat que
l’empresa haurà de demanar permisos per a qualsevol cosa que
vulgui fer al territori, un procediment que a l’Ajuntament no li
acaba de convèncer. Segons l’alcaldessa, l’empresa segueix
endavant amb el seu objectiu i properament s’entrevistarà amb els
dos propietaris de les finques privades de Riudaura. L’Ajuntament
de Riudaura està governat per Esquerra Republicana de Catalunya.
Aquest partit demanarà moratòries al Parlament de Catalunya i al
Congrés espanyol. L’Ajuntament de Riudaura ha demanat una reunió
a tres bandes amb l’empresa i la Generalitat, per clarificar una
informació que troba contradictòria quan parla per separat amb les
dues parts.
En
la cerca de gas natural redueixen la fiança per les prospeccions a
Riudaura i Ripoll, doncs en comptes dels 5.800.000 euros inicials
Teredo Oils LTD, publicats al DOGC del 8 d’octubre passat, haurà
de garantir a la Generalitat de Catalunya solament 200.000 per les
investigacions sísmiques i 3.072 per cada quadrícula on facin
treballs mecànics, segons el DOGC del 19 de desembre passat. En
aquest sentit, el govern autonòmic d’Artur Mas està de rebaixes.
Dos
treballadors de l'explotació del 1964 afirmen que al subsòl només
hi ha gas i poc
Mantenir
intacte l'entorn natural de Riudaura no és només una qüestió de
qualitat de vida i de salut. Degradar aquest entorn amb l'activitat
gasística, a alguns veïns els comporta haver de tancar les portes
dels seus negocis. És el cas d'Enriqueta Planadecursach (65 anys).
La seva família té una explotació agrària amb vaques de carn de
producció ecològica i conills. “Si fa poc has inseminat les
conilles, per exemple, el trànsit de moltes persones o de vehicles
de prop de la granja t'ho pot espatllar tot. Ens afecta molt fins al
punt que haurem de tancar”, sentencia. També és el cas
de Marc August Muntanyà (27 anys), que té una explotació d'oví i
està muntant una formatgeria. “Els meus animals viuen en un entorn
immillorable. Tot allò que posa en risc la qualitat ambiental posa
en risc l'activitat econòmica que genera”, diu.
Marisa
Lamich (45 anys) i Emili Solé (53 anys) han posat en marxa al Bover
un club esportiu que ofereix activitats de lleure a l'aire lliure com
tir amb arc, Pint Ball, minigolf, etc. L'Emili explica que la
plataforma des on es fa l'escalfament del tir amb arc és la que
tanca un dels pous que es van obrir a final dels anys 60 del segle
passat. “Estem nerviosos i inquiets, perquè no sabem gaire res.
L'empresa diu que només necessita molta aigua i, pel que sabem,
també molta sorra, productes químics...”, explica Solé. “Si,
entra una màquina a casa, ens atura tota l'activitat”, hi
afegeix.
Lluís
Planadecursach i Isidre Casalprim són dos veïns que van treballar
per Ceipsa i Cepesa que van buscar petroli fa cinquanta anys al
municipi. El primer, eixamplant la pista d'accés a un dels pous. El
segon, només tenia 15 anys i va fer-hi l'aprenentatge de mecànica
muntant la valvuleria i fent tasques de manteniment.
Tots
dos coincideixen que només s'hi va trobar gas, i en bosses petites.
“Vaig tafanejar al laboratori i mai no es va parlar de petroli”,
diu Casalprim. “Quan estaven a punt d'arribar a una de més grossa,
ens van avisar per ser-hi i preparar les mesures antiincendi. Van
punxar i va sortir un sortidor gegant de fang, gas, gas en forma
líquida, roques i fragments de la barrejada gelatinosa d'oli i
ciments amb què es lubricava la barrina”, explica. La flama de la
torre va cremar cap a tres anys després d'abandonar les
instal·lacions. Casalprim en conserva un petit pot amb gas liquat.
“Ara
ho veig més perillós, perquè els sistemes han canviat molt. Fa
por, el ‘fracking’, és un inconvenient gran per la vida de les
persones”, es lamenta Planadecursach. El seu col·lega al petroli
diu que va trobar curiós l'estudi geològic, que registrava en una
mena de pel·lícula les ones recollides per elèctrodes repartits
per la zona, provocades per petites explosions, ja que feien forats i
hi col·locaven explosius.
Oposició
dels alcaldes d'Osona i Ripollès
Els
alcaldes d'Osona i el Ripollès s'han mostrat contraris al mètode de
fractura hidràulica o ‘fracking’ per dur a terme prospeccions
als seus municipis. Els afectats per les sol•licituds d'empreses
multinacionals per fer prospeccions i extraccions d'hidrocarburs,
bàsicament gas, han denunciat la manca d'informació sobre els tres
projectes que hi ha en marxa. El més avançat és l'anomenat
'Ripoll', que afecta vuit municipis d'Osona, vuit del Ripollès i set
de la Garrotxa. Tot i que la sol•licitud del permís va sortir
publicada al DOGC a l'octubre del 2011, molts consistoris no van
poder presentar-hi al•legacions. Les ciutats d'Olot, Vic i Ripoll
ja s'han declarat "territori lliure de 'fracking'".
Dels
tres projectes que hi ha engegats, el més avançat és el de
l'empresa anglesa Teredo Oils United, el denominat projecte 'Ripoll',
que ja ha rebut l'autorització de la direcció general de Mines i
Recursos Energètics per poder buscar gas i petroli. Segons el
document, d'entrada l'empresa només podria fer estudis i
investigacions i les possibles extraccions no arribarien fins a
partir del quart any de la concessió. Els altres dos projectes
corresponen a l'empresa de capital americà Montero Energy
Corporation, els anomenats 'Darwin', que afecta les terres de Ponent,
i el projecte 'Leonardo', que afecta Osona, el Berguedà i el Bages.
El
projecte 'Ripoll' afecta vuit municipis d'Osona (l'Esquirol,
Montesquiu, Orís, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló,
Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), vuit municipis del Ripollès
(Campdevànol, les Llosses, Ogassa, Ribes, Ripoll, Sant Pau de
Seguries, Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès) i set
de la Garrotxa (Riudaura, la Vall d'en Bas, Santa Pau, Sant Feliu de
Pallerols, les Preses i la Vall de Bianya).
Oposició
al sud dels Països Catalans
Abans
d'acabar l'any, l’Ajuntament de Vilafranca (Alt Maestrat) va
aprovar per unanimitat una moció que prohibeix que en el seu terme
municipal s’utilitzi el mètode de ‘fracking’ o fractura
hidràulica per prospeccions o explotacions petrolíferes.
D'altra
banda, cal remarcar que la plataforma Anti-Fracking
Comarques de Castelló lluita per evitar que s'autoritzi cap petició
de recerca d'hidrocarburs. Recerques, que si donen els resultats
esperats per l'empresa, acabaria amb la fractura hidràulica del
subsòl, amb unes conseqüències devastadores per al medi ambient
dels 41 municipis afectats directament , per als aqüífers que
proveeixen a moltes comarques, per a l'economia local (limitant el
desenvolupament sostenible), per a la salut dels ciutadans i per al
propi progrés de les comarques; sent l'única beneficiada l'empresa
explotadora dels recursos.
El
‘fracking’ és una tècnica de perforació horitzontal per
extreure el denominat ‘shale’ gas o gas pissarra, a Riudaura
alerten que també es pot utilitzar per estudiar el subsòl. S'aplica
a través de pous entre els 400 i els 5.000 metres de fondària per
extreure gas de les roques poc poroses, un gas que es distribueix
entre capes en forma de bombolles molt petites, algunes de
microscòpiques. La tècnica consisteix a trencar capes per recollir
el gas. Per a la fractura hidràulica horitzontal, calen grans
quantitats d'aigua i sorra, que barrejades amb productes químics,
s'injecten a una gran pressió. El fluid residual que torna a la
superfície és altament contaminant, perquè té els productes
químics més altres productes que hi pot haver al subsòl, fins i
tot urani. A l'Estat capitalista espanyol, no s'ha aplicat mai i, en
molts estats, molts de la Unió Europea, és una tècnica prohibida.
On té més tradició en l'activitat minera, és als Estats Units, on
es calcula que fa dècades que es fa ‘fracking’ i s'han arribat a
perforar més de 50.000 pous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada