Nord-est Llibertari: Riudaura és el municipi amb més possibilitats per acollir prospeccions fracking

dijous, 27 de desembre del 2012

Riudaura és el municipi amb més possibilitats per acollir prospeccions fracking

La injecció d'aigua a pressió i elements químics contamina el subsòl i els aqüífers, genera sismes i danya el paisatge

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/12/2012 Riudaura (La Garrotxa).-

Riudaura, a la Garrotxa, és el municipi amb més possibilitats per acollir prospeccions de gas, segons la plataforma Aturem el fracking. Almenys, aquesta plataforma indica que és on s'ha constatat la presència de representants de Teredo Oils United. Segons fonts de la plataforma, els membres de la companyia han visitat dues vegades l'Ajuntament i també els propietaris de la zona, on hi ha les restes d'un pou de petroli dels anys 60. Amb aquesta i d'altres argumentacions, la plataforma Aturem ha demanat al Parlament de Catalunya la suspensió dels permisos concedits a Teredo Oils (filial d'Ascents Resources) i Montero Energy Corporation.

Aquesta plataforma denuncia que la injecció d'aigua a pressió i elements químics contamina el subsòl i els aqüífers, genera sismes i danya el paisatge. A més, considera que insistir en l'extracció de combustibles fòssils va en contra del model energètic del futur.

A Catalunya, cinc ajuntaments i un consell comarcal s'han declarat territoris lliures de fracking. Hi ha tres grans zones on les empreses han demanat permisos per fer estudis i prospeccions que abasten 82 municipis: el Ripollès, Osona i Bages, i la plana de Lleida, principalment les comarques de la Segarra, Noguera, Urgell i Solsonès. A tots els territoris afectats s'han creat plataformes contràries als permisos, que des de fa un mes s'han unit i coordinat per tenir més força. Ara agrupen una seixantena d'entitats.

Un dels darrers organismes a declarar-se en contar la fractura hidràulica va ser l'Ajuntament d'Oló, al Moianès, el qual va aprovar una moció en el darrer ple.Pocs dies abans, ho va fer el Consell Comarcal de la Garrotxa, Aquest ens, a més, d'aprovar una moció va decidir demanar amb el director general d'Energia i Mines. La previsió és que a la reunió hi vagin el president del Consell Comarcal, Joan Espona (CiU); l'alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC-AM) i l'alcalde de la Vall d'en Bas, Miquel Calm (CiU). La finalitat de l'entrevista és obtenir informació sobre les intencions de les companyies i de les possibilitats dels ajuntaments en cas de decidir enfrontar-s'hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...