Anem a la vaga general política inclusiva de 48 hores a nivell peninsular durant els dies de la cimera de la Unió Europea el mes de març.
[Editorial Tramuntana Vermella Mail
28/12/2013]
S’haurà de fer un esforç suprem per
aconseguir una vaga general política inclusiva de 48 hores a nivell
peninsular durant els dies de la cimera de la Unió Europea el mes de
març. En aquest sentit, llegim que segons Joan Esteban, president de
la International Economics Association, les diferències socials de
grup en renda generen històricament la lluita de classes, cosa que
de cap manera interessa a les elits, les quals com a grup hegemònic
fan un càlcul racional d’interessos i desvien la tensió social
que generen les desigualtats de distribució de la renda entre grups
socials cap a conflictes interètnics, religiosos, interculturals,
interlingüístics o patriòtics. En cada societat hi ha un índex de
conflictivitat o fraccionalització en grups diferents en cada
societat i una polarització, la qual es manifesta en graus diferents
entre els grups amb interessos oposats, però que hi ha una mida i un
poder similar en qualsevol societat, però per guerrejar els oprimits
han de tenir un poder i un nombre similar als seus opressors. Per
això, les elits sempre intenten que en comptes d’un enfrontament
entre classes socials, sense diferències ètniques o culturals
existents, i per això emmascaren el conflicte o el substitueixen per
un conflicte interètnic o patriòtic, ja que l’estratègia de les
elits consisteix en cohesionar a rics i pobres d’una mateixa ètnia
o cultura per enfrontar-la a l’altre grup ètnic o cultural. Per
això, hi ha tantes guerres per motius culturals o tribals al món i
tan poques guerres de classes per raons socials de desigualtats reals
de renda entre classes. I en aquest sentit, l’argument de
Huntingstan de “xoc de civilitzacions” n’ha substituït el fet
de la lluita de classes des dels anys seixanta del segle passat entre
els media i les universitats.
En aquesta orbita patriòtica
interclassista de les elits dominants entre milers de dissenys hi
trobem la formació de l’Assemblea Nacional Catalana i la seva
convocatòria d’Onze de Setembre a Barcelona, a partir d’unes
suggerències acadèmiques impulsades des de l’imperialisme
nord-americà amb el concurs britànic i alemany competitiu al mateix
temps, ja que hi ha diferents interessos entre Londres i Berlín al
Principat. Finalment, sota el pretext d’un legalment impossible
referèndum sobre un estat català en la Unió Europea pel juny de
2014 la burgesia nacional catalana pujolista justificarà les
retallades dels drets socials al Principat durant un any i mig amb el
concurs de la contradictòria formació ERC, parlen del denominat
‘pacte per la llibertat’ entre CiU i ERC, que en comptes
d’impulsar una declaració unilateral d’independència al
Principat impedeix aquesta i també la necessària independència
nacional dels Països Catalans en un moment històric òptim per
liderar aquest procés rupturista el socialisme revolucionari de la
classe obrera.
Castoriades esmentava sovint l’assaig de E. P.
Thompson ‘La formació de la classe obrera a Anglaterra’ entre
1780 i 1832, publicada l’any 1963 en anglès, que ara podem llegir
en castellà en l’edició de Capitán Swing Libros (Madrid,
setembre de 2012), en una reedició en anglès 1980 i una altra
reedició en francès per Seuil (2012), en que l’autor s’exposa
la constitució d’una classe explotada i oprimida en el moment de
l’emergència de la revolució industrial capitalista. Thompson era
un marxista que discrepava amb Althusser i que com historiador desfà
la visió idealista de l’arribada de la revolució industrial com a
forma de progrés. Thompson, en el prefaci, defineix la classe obrera
amb uns conceptes que trenquen amb el marxisme acadèmic i
tradicional: “jo tinc una concepció de la classe [obrera] que no
és una ‘estructura’ ni tampoc una ‘categoria’, simplement
una cosa que passa de fet, i que, es pot demostrar, així va passar,
en les relacions humanes.”Per això, quan s’acaba de llegir les
mil pàgines d’aquesta obra de Thompson queda clar que tot plegat
es tracta d’unes lluites antiautoritàries i heterodoxes que s’han
produït.
Per això, al nostre entendre, si no hi ha històricament
una classe obrera organitzada en el seu origen, ja d’entrada, i en
canvi hi ha una lluita obrera contra autoritats i amos, això vol dir
que ara mateix no podem parlar de desaparició de la classe obrera,
ja que la mateixa rebel·lia obrera vol dir classe obrera. I per
això, Ignacio Gómez, president de l’autonomia de Madrid pel PP,
ara mateix demana al govern Rajoy que reguli l’exercici del dret de
vaga al Regne d’Espanya davant l’augment de la conflictivitat
laboral i les vagues en sectors estratègics al seu criteri, com ara
la mobilitat o la sanitat. Gómez a la seva manera dóna raó a
l’estudi de Thompson, ja que aquest dirigent del PP afirma que els
treballadors abusen del dret de vaga, de manera “insolidària”
amb la ciutadania i “injusta” amb els poders instituïts.
Heterodòxia social que el PP vol reprimir del tot, ja que no
correspon al jerarquitzat sindicalisme d’integració i gestió del
Capital que representen CCOO, UGT o USO.
Sobre la reunió entre el
director de ‘La Vanguardia’ Pepe Antich i el representant del
grup Godó Màrius Carol amb Duran Lleida i Sánchez Lliure, de la
cúpula d’UDC, la distància del grup Godó d'Artur Mas i la seva
aposta per les tesis d’Unió potser s'hauria d'analitzar que PRISA
va vendre a Longshore, que té Oleguer Pujol i el seu clan familiar,
cosa que seria un gir del diari 'El País', amb els corruptes Pujol,
i el comte de Godó amb el vaticanisme de Duran Lleida. A més,
davant l’editorial del diari ‘El País’ contra filtracions
policials en relació a la família Pujol i Artur Mas, el Sindicat
Unificat de la Policia (SUP) va fer públic un comunicat contundent
contra la corruptela política de pràcticament totes les formacions
parlamentàries a nivell d’Estat i espacialment al Principat de
Catalunya, en que es denuncia PRISA com un grup mediàtic encobridor.
Al mateix temps, el SUP afirma que “ si se diera el caso de que la
corrupción impida esta tarea [poder combatre legalment la corruptela
dels partits] será cuestión de buscar otros procedimientoa, como se
hizo en clandestinidad, que contribuyan a que la Constitución y las
leyes imperen por encima de los corruptos que las utilizan y los
medios de comunicación que los protegen.” Una altra
dada a retenir: en els darrers quinze anys, ara que hi ha més
televisions que mai, és la vegada que menys gent va mirar el discurs
del rei per televisió. En gran part gràcies a la campanya que hi
havia de tancar la tele.
Ara, es tracta que en una propera vaga
general aquesta realment sigui inclusiva i el petit comerç tanqui la
persiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada