(Editorial III de III Tramuntana Vermella Mail 27/12/2012)
Dins del caos institucional de la monarquia espanyola el tinent general de l'exèrcit espanyol
Pedro Pitarch ha advertit, fa unes setmanes, en una entrevista al
diari digital ‘El confidencial’, que alguns militars espanyols
retirats i altres en actiu estan mirant d'“inocular i fomentar a
l'interior de les forces armades un nociu estat
d'opinió” favorable a una intervenció militar a Catalunya.
Pitarch, un militar espanyol que fa tres anys que és a la reserva, i
va ser assessor de Felipe González quan aquest advocat de Sevilla
governava l’Estat capitalista espanyol i que fou cap de divisió
logística de la NATO, a més de comandant general del cos de
l'exèrcit europeu, avisa en l'entrevista que alguns militars
espanyols estan “instant públicament a trencar la disciplina i
l'ordenament legal” a través de les xarxes socials i fòrums
d'opinió a Internet, i fins i tot adverteix en el seu bloc personal
que “el pervers esperit que va animar l'intent de cop d'estat del
23-F sembla que segueix latent i aflora a la més petita ocasió”.
La destitució, fa unes setmanes, per part del ministre de Defensa,
Pedro Morenés, del general de brigada Ángel Luis Montijas, per les
seves dures crítiques a les idees d'Artur Mas en l'editorial de la
revista de l'exèrcit de terra, hauria avivat les crides internes a
“saltar-se les lleis i la normativa vigent”, segons Pitarch, que
lamenta l'onada d'adhesions públiques al deposat Montijas.
Fonts del
ministeri de Defensa han negat diverses vegades que hagin detectat
cap “malestar col·lectiu” entre els militars, que “són
lliures de pensar el que vulguin”. Aquest dies, el ministre de
Defensa ha reafirmat en roda premsa el desmentit del seu ministeri en
el seu dia de les afirmacions que el tinent general Pedro Pitarch fa
al seu bloc personal, on adverteix, i lamenta, que hi ha un corrent
creixent d'opinió entre militars per intervenir Catalunya. Fonts de
Defensa apunten que el militar fa les seves observacions en un bloc
“personal” i que està a la reserva. I, segons va informar
Catalunya Ràdio en el seu moment, el ministre de Defensa, Pedro
Morenés, nega que hi hagi un “soroll de sabres” a l'Estat
espanyol pel procés sobiranista català, dit ‘transició
nacional’.
Pedro
Pitarch va ser comandant general del cos de l'exèrcit europeu entre
2007 i 2009 i director general de Política de Defensa entre 2004 i
2006. Pitarch va publicar una entrada al seu bloc titulada “Latent
23-F” on assegurava que ha sentit massa “disbarats” sobre el
cessament del director de la revista ‘Ejército’ i apunta que
“creixentment, per la xarxa [d’Internet] i als ordinadors
personals de militars i retirats” estan circulant “missatges i
documents gràfics incitant a saltar-se les lleis i la normativa
vigent”. Cal recordar que el ministre Morenés va destituir el
director de la revista ‘Ejército’, Ángel Luis Pontijas, per una
editorial on criticava per pretensions sobiranistes d'Artur Mas.
Així
doncs, el tinent general descriu un d'aquests missatges que circulen
entre els militars, un power point sobre la proclamació de l'estat
català per part de Lluís Companys que inclou la frase que
s'atribueix al general Espartero, primer i a Azaña un segle després
que “per a governar Espanya cal bombardejar Barcelona cada 50
anys”.
“L'autèntica
intenció del lot”, afirma, “es remata a la diapositiva que tanca
la presentació on es descriuen diversos articles de la Constitució
aplicables al cas”.
Segons Pitarch, en aquests missatges apareixen
referències constants a l'article 8 de la Constitució, que permet
una intervenció a Catalunya, però cap a l'article 96 que assigna al
Govern espanyol “la direcció de la política interior i exterior,
de l'administració civil i militar i la defensa de l'Estat”. El
que es promou en aquests missatges, diu “és anar per lliure”.
Pitarch va oferir entrevistes a Catalunya Informació i Rac1 on
apuntava que no hi ha cap possibilitat que aquestes pretensions es
facin realitat però admet que li preocupa que l'estat d'opinió que
transmeten aquests missatges es transmeti als militars joves.
Aquest nou episodi de
Pérez Galdós el protagonitza el general de brigada i director de la
revista 'Ejército', Ángel Luis Pontijas Deus, que va ser destituït
del seu càrrec al capdavant de la publicació arran d'un editorial
en què apunta que "la dubtosa proclamació d'intencions
sobiranistes del poble català", amb el president de la
Generalitat Artur Mas al capdavant, suposa una "disminució de
la credibilitat de la Nació" espanyola i un element que
"agreuja la crisi" i "perjudica l'estabilitat
política", entre d'altres coses.
Fonts del Ministeri de Defensa
recollides pel diari ‘El País’ indiquen, però, que la
destitució no es deu al contingut a l'escrit, sinó al fet que un
alt comandament de l'exèrcit espanyol, a través d'un òrgan
oficial, ha tractat i opinat sobre qüestions polítiques de l’Estat.
En l'article, aparegut al número de novembre de la revista militar,
en mig de la campanya electoral catalana del 25-N, i que ja ha estat
enretirat de la seva edició digital, s'apuntava a més a la
"descortesia" per part del president de la Generalitat de
Catalunya de voler accentuar durant el 12 d'octubre les diverses
voluntats sobiranistes. El ministre de Defensa, Pedro Morenés,
hauria anunciat la destitució a Pontijas aquest passat dimarts, tot
i que la decisió no s'ha oficialitzat encara en el BOE. 'Ejército'
és la publicació oficial de l'exèrcit de terra i, tot i estar a la
reserva, la dirigia el general Pontijas subjecte al codi de
disciplina militar.
,
En aquest escenari, el
ple de l’Ajuntament de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) ha
aprovat una moció que declara el rei Joan Carles I persona non grata
i retirarà tots els símbols monàrquics borbònics del municipi. A
més, la moció inclou un apartat en el qual destaca que el
consistori remetrà la proposta a la Casa Reial perquè en tingui
constància.
La moció s'ha aconseguit aprovar per majoria simple amb
els quatre vots a favor d'Esquerra Republicana de Catalunya - AM, SI
i Entesa per a Castelló d'Empúries i Empuriabrava (ECE-E) i les
dotze abstencions de CiU, Unitat i Defensa d'Empuriabrava (UDEM) i
Independents Progrés Municipal (IPM). El PP va votar-hi en contra.
La moció presentada per ERC - AM recorda que el rei de l'Estat
espanyol, Joan Carles I, va ser proclamat rei d'Espanya el 22 de
novembre de 1975 succeint al dictador Franco com a cap de l'Estat
espanyol. Segons el text aprovat pel ple municipal de Castelló
d'Empúries, l'actual rei va jurar dues vegades "els principis
fonamentals del Moviment" Nacional franquista que eren els
principis fonamentals de la Dictadura franquista i també va acceptar
la sublevació colpista de juliol de 1936 "en contra de la
legítima democràcia republicana".
Segons el text, aquest cop
d’estat militar franquista va provocar la mort de "més de mig
milió de persones, l'exili de moltes altres i la duríssima
repressió de 40 anys, execucions sumàries i assassinats". I
que segons recull el text, Joan Carles I no ha renunciat
explícitament a aquests juraments franquistes i per aquests motius
volen que es declari persona non grata al rei i a tota la Casa Reial
espanyola.
A més, tal i com ha aprovat el ple municipal, Castelló
d'Empúries retirarà els símbols monàrquics borbònics del
municipi com poden ser plaques commemoratives, noms de carrers,
places o avingudes. A més, la moció republicana aprovada també
inclou la reprovació de qualsevol règim autoritari o monàrquic i
té previst enviar aquest acord a la Casa Reial Espanyola per tal que
en tinguin constància. D'altra banda, el passat 27 de setembre
l’Ajuntament de Castelló d'Empúries, tal com ja han fet d'altres,
es va declarar territori català lliure.
Així, els Borbons ja són
persones no grates a Castelló d'Empúries.
Retiraran
del pati del Palau dels Comtes de Castelló una placa commemorativa
del dia que van venir-hi els prínceps Felip i Letícia, que va
comptar amb gran desplegament dels Mossos d’Esquadra a fi d’impedir
una protesta que s’havia convocat des de Castelló mateix i en la
que hi van estar presents corresponsals de Tramuntana Vermella Mail i
cap mitjà de premsa convencional o burgès; l'avinguda del rei Joan
Carles que ens toca patir i el carrer Alfons XIII canviaran de nom.
A
Castelló CiU governa i ERC, que està a l'oposició, presentava la
moció antimonàrquica. No hi va haver acord però CiU no va impedir
que s'aprovés la moció amb només tres vots a favor, 2 dels
republicans i el d'Entesa, el vot en contra de l'únic regidor del
PP, i les 12 abstencions de totes les forces polítiques que formen
el govern municipal (CiU, UDEM, Solidaritat i IPM, vinculada al PSC).
Sense atrevir-se a votar-hi en contra, la consigna de les forces del
Govern municipal de Castelló va ser “ara no toca”. La UDEM va
qualificar la proposta de “bajanada”. El PP és qui ho tenia més
complicat perquè, últimament, intentar convèncer de la bondat del
monarca Borbó és una feina dificilíssima. El regidor del Partit
Popular va haver d'admetre la derrota però, a canvi, va fer valer
que el ple havia aprovat anteriorment posar ‘senyeres’ i no pas
‘estelades’ com les que hi ha ara a la façana de l'ajuntament i
va demanar que es retiressin. L'alcalde va apel·lar directament al
diccionari de Pompeu Fabra: “No hem fet res malament perquè,
segons el diccionari, senyera i estelada són sinònims”, va dir
Xavier Sanllehí. D’aquesta manera, a Castelló, la placa dels
prínceps d'Astúries acabarà en un armari i, per ara, les estelades
continuaran on són.
Així està una part de l’antic comtat
d’Empúries i Peralada, contra els Borbons.
Potser ja seria hora de
proclamar el cantó lliure emporità, on no hi la ciutat ara
conservadora de Figueres, segons el resultat de les eleccions
autonòmiques del 25-N, que pertany al comtat de Besalú, agregat
aviat a la Casa de Barcelona i la Corona d’Aragó, mentre l’estat
medieval d’Empúries i Peralada va ser independent d’Aragó fins
el segle XIV i comprèn part de l’Estat francès, com ara Banyuls i
Cervera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada