dijous, 27 de desembre de 2012

En la decadència de la corona, sorolls de sabres i desafecció a la monarquia

















(Editorial III de III Tramuntana Vermella Mail 27/12/2012)


Dins del caos institucional de la monarquia espanyola   el tinent general de l'exèrcit espanyol Pedro Pitarch ha advertit, fa unes setmanes, en una entrevista al diari digital ‘El confidencial’, que alguns militars espanyols retirats i altres en actiu estan mirant d'“inocular i fomentar a l'interior de les forces armades  un nociu estat d'opinió” favorable a una intervenció militar a Catalunya. Pitarch, un militar espanyol que fa tres anys que és a la reserva, i va ser assessor de Felipe González quan aquest advocat de Sevilla governava l’Estat capitalista espanyol i que fou cap de divisió logística de la NATO, a més de comandant general del cos de l'exèrcit europeu, avisa en l'entrevista que alguns militars espanyols estan “instant públicament a trencar la disciplina i l'ordenament legal” a través de les xarxes socials i fòrums d'opinió a Internet, i fins i tot adverteix en el seu bloc personal que “el pervers esperit que va animar l'intent de cop d'estat del 23-F sembla que segueix latent i aflora a la més petita ocasió”. 

La destitució, fa unes setmanes, per part del ministre de Defensa, Pedro Morenés, del general de brigada Ángel Luis Montijas, per les seves dures crítiques a les idees d'Artur Mas en l'editorial de la revista de l'exèrcit de terra, hauria avivat les crides internes a “saltar-se les lleis i la normativa vigent”, segons Pitarch, que lamenta l'onada d'adhesions públiques al deposat Montijas. 
Fonts del ministeri de Defensa han negat diverses vegades que hagin detectat cap “malestar col·lectiu” entre els militars, que “són lliures de pensar el que vulguin”. Aquest dies, el ministre de Defensa ha reafirmat en roda premsa el desmentit del seu ministeri en el seu dia de les afirmacions que el tinent general Pedro Pitarch fa al seu bloc personal, on adverteix, i lamenta, que hi ha un corrent creixent d'opinió entre militars per intervenir Catalunya. Fonts de Defensa apunten que el militar fa les seves observacions en un bloc “personal” i que està a la reserva. I, segons va informar Catalunya Ràdio en el seu moment, el ministre de Defensa, Pedro Morenés, nega que hi hagi un “soroll de sabres” a l'Estat espanyol pel procés sobiranista català, dit ‘transició nacional’.
Pedro Pitarch va ser comandant general del cos de l'exèrcit europeu entre 2007 i 2009 i director general de Política de Defensa entre 2004 i 2006. Pitarch va publicar una entrada al seu bloc titulada “Latent 23-F” on assegurava que ha sentit massa “disbarats” sobre el cessament del director de la revista ‘Ejército’ i apunta que “creixentment, per la xarxa [d’Internet] i als ordinadors personals de militars i retirats” estan circulant “missatges i documents gràfics incitant a saltar-se les lleis i la normativa vigent”. Cal recordar que el ministre Morenés va destituir el director de la revista ‘Ejército’, Ángel Luis Pontijas, per una editorial on criticava per pretensions sobiranistes d'Artur Mas.

Així doncs, el tinent general descriu un d'aquests missatges que circulen entre els militars, un power point sobre la proclamació de l'estat català per part de Lluís Companys que inclou la frase que s'atribueix al general Espartero, primer i a Azaña un segle després que “per a governar Espanya cal bombardejar Barcelona cada 50 anys”.
L'autèntica intenció del lot”, afirma, “es remata a la diapositiva que tanca la presentació on es descriuen diversos articles de la Constitució aplicables al cas”. 
Segons Pitarch, en aquests missatges apareixen referències constants a l'article 8 de la Constitució, que permet una intervenció a Catalunya, però cap a l'article 96 que assigna al Govern espanyol “la direcció de la política interior i exterior, de l'administració civil i militar i la defensa de l'Estat”. El que es promou en aquests missatges, diu “és anar per lliure”. 

Pitarch va oferir entrevistes a Catalunya Informació i Rac1 on apuntava que no hi ha cap possibilitat que aquestes pretensions es facin realitat però admet que li preocupa que l'estat d'opinió que transmeten aquests missatges es transmeti als militars joves.

Aquest  nou episodi de Pérez Galdós el protagonitza el general de brigada i director de la revista 'Ejército', Ángel Luis Pontijas Deus, que va ser destituït del seu càrrec al capdavant de la publicació arran d'un editorial en què apunta que "la dubtosa proclamació d'intencions sobiranistes del poble català", amb el president de la Generalitat Artur Mas al capdavant, suposa una "disminució de la credibilitat de la Nació" espanyola i un element que "agreuja la crisi" i "perjudica l'estabilitat política", entre d'altres coses. 
Fonts del Ministeri de Defensa recollides pel diari ‘El País’ indiquen, però, que la destitució no es deu al contingut a l'escrit, sinó al fet que un alt comandament de l'exèrcit espanyol, a través d'un òrgan oficial, ha tractat i opinat sobre qüestions polítiques de l’Estat. En l'article, aparegut al número de novembre de la revista militar, en mig de la campanya electoral catalana del 25-N, i que ja ha estat enretirat de la seva edició digital, s'apuntava a més a la "descortesia" per part del president de la Generalitat de Catalunya de voler accentuar durant el 12 d'octubre les diverses voluntats sobiranistes. El ministre de Defensa, Pedro Morenés, hauria anunciat la destitució a Pontijas aquest passat dimarts, tot i que la decisió no s'ha oficialitzat encara en el BOE. 'Ejército' és la publicació oficial de l'exèrcit de terra i, tot i estar a la reserva, la dirigia el general Pontijas subjecte al codi de disciplina militar. 
,
En aquest escenari, el ple de l’Ajuntament de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) ha aprovat una moció que declara el rei Joan Carles I persona non grata i retirarà tots els símbols monàrquics borbònics del municipi. A més, la moció inclou un apartat en el qual destaca que el consistori remetrà la proposta a la Casa Reial perquè en tingui constància. 

La moció s'ha aconseguit aprovar per majoria simple amb els quatre vots a favor d'Esquerra Republicana de Catalunya - AM, SI i Entesa per a Castelló d'Empúries i Empuriabrava (ECE-E) i les dotze abstencions de CiU, Unitat i Defensa d'Empuriabrava (UDEM) i Independents Progrés Municipal (IPM). El PP va votar-hi en contra. La moció presentada per ERC - AM recorda que el rei de l'Estat espanyol, Joan Carles I, va ser proclamat rei d'Espanya el 22 de novembre de 1975 succeint al dictador Franco com a cap de l'Estat espanyol. Segons el text aprovat pel ple municipal de Castelló d'Empúries, l'actual rei va jurar dues vegades "els principis fonamentals del Moviment" Nacional franquista que eren els principis fonamentals de la Dictadura franquista i també va acceptar la sublevació colpista de juliol de 1936 "en contra de la legítima democràcia republicana". 

Segons el text, aquest cop d’estat militar franquista va provocar la mort de "més de mig milió de persones, l'exili de moltes altres i la duríssima repressió de 40 anys, execucions sumàries i assassinats". I que segons recull el text, Joan Carles I no ha renunciat explícitament a aquests juraments franquistes i per aquests motius volen que es declari persona non grata al rei i a tota la Casa Reial espanyola.
 A més, tal i com ha aprovat el ple municipal, Castelló d'Empúries retirarà els símbols monàrquics borbònics del municipi com poden ser plaques commemoratives, noms de carrers, places o avingudes. A més, la moció republicana aprovada també inclou la reprovació de qualsevol règim autoritari o monàrquic i té previst enviar aquest acord a la Casa Reial Espanyola per tal que en tinguin constància. D'altra banda, el passat 27 de setembre l’Ajuntament de Castelló d'Empúries, tal com ja han fet d'altres, es va declarar territori català lliure. 
Així, els Borbons ja són persones no grates a Castelló d'Empúries.

Retiraran del pati del Palau dels Comtes de Castelló una placa commemorativa del dia que van venir-hi els prínceps Felip i Letícia, que va comptar amb gran desplegament dels Mossos d’Esquadra a fi d’impedir una protesta que s’havia convocat des de Castelló mateix i en la que hi van estar presents corresponsals de Tramuntana Vermella Mail i cap mitjà de premsa convencional o burgès; l'avinguda del rei Joan Carles que ens toca patir i el carrer Alfons XIII canviaran de nom. 

A Castelló CiU governa i ERC, que està a l'oposició, presentava la moció antimonàrquica. No hi va haver acord però CiU no va impedir que s'aprovés la moció amb només tres vots a favor, 2 dels republicans i el d'Entesa, el vot en contra de l'únic regidor del PP, i les 12 abstencions de totes les forces polítiques que formen el govern municipal (CiU, UDEM, Solidaritat i IPM, vinculada al PSC). Sense atrevir-se a votar-hi en contra, la consigna de les forces del Govern municipal de Castelló va ser “ara no toca”. La UDEM va qualificar la proposta de “bajanada”. El PP és qui ho tenia més complicat perquè, últimament, intentar convèncer de la bondat del monarca Borbó és una feina dificilíssima. El regidor del Partit Popular va haver d'admetre la derrota però, a canvi, va fer valer que el ple havia aprovat anteriorment posar ‘senyeres’ i no pas ‘estelades’ com les que hi ha ara a la façana de l'ajuntament i va demanar que es retiressin. L'alcalde va apel·lar directament al diccionari de Pompeu Fabra: “No hem fet res malament perquè, segons el diccionari, senyera i estelada són sinònims”, va dir Xavier Sanllehí. D’aquesta manera, a Castelló, la placa dels prínceps d'Astúries acabarà en un armari i, per ara, les estelades continuaran on són. 

Així està una part de l’antic comtat d’Empúries i Peralada, contra els Borbons. 
Potser ja seria hora de proclamar el cantó lliure emporità, on no hi la ciutat ara conservadora de Figueres, segons el resultat de les eleccions autonòmiques del 25-N, que pertany al comtat de Besalú, agregat aviat a la Casa de Barcelona i la Corona d’Aragó, mentre l’estat medieval d’Empúries i Peralada va ser independent d’Aragó fins el segle XIV i comprèn part de l’Estat francès, com ara Banyuls i Cervera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada