dijous, 27 de desembre de 2012

El nou circ post electoral català










(Editorial II de III Tramuntana vermella Mail 27/12/2012)

En la conferència de premsa, del  3 de desembre, de l’alcalde democristià de Vic (Osona) i president de l’Associació Catalana de Municipis i també de l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI)  Josep M. Vila d'Abadal ha explicat les raons de la decisió, a la tarda a l'ajuntament de la ciutat, va afirmar que deixava la seva militància a UDC ja que “molta gent va escoltar el crit d’independència de la Diada. Duran i Lleida, no. El president Mas, sí'. Des del consell nacional d’Unió del passat cap de setmana, la tensió entre el sector sobiranista d'UDC i Duran s'ha fet més gran, arran de la proposta de refer els ponts amb el PP i de frenar el discurs sobiranista. La conferència de premsa  va estar plena de retrets  a Duran: 'Va dient que independentisme no es viable, ell que viatja tant per consolats, i diu que la comissió està tipa de Catalunya. I diu que els anglosaxons estan a favor del projecte català, però perquè ells van contra l'euro i miren de desestabilitzar Espanya'. 
Vila d’Abadal deixa clar en els seus retrets a Duran Lleida que el procés nacional català està manipulat pels governs del Regne Unit de la Gran Bretanya i dels USA al mateix temps que Duran es reuneix amb cònsols de diversos estats establerts a Barcelona per tractar de la qüestió d’un estat propi català que inquieta als euròcrates de Brussel·les però que agrada a nivell britànic i nord-americà.  
,
En el context post electoral català i el denominat ‘pacte per la llibertat’ de CiU i ERC Duran Llei i Sánchez Llibre, per Unió Democràtica de Catalunya, i Màrius Carol, portaveu del grup Godó, junt amb el director de ‘La Vanguardia’, Pepe Antich, es van reunir per iniciar una campanya de desgast d’aquest pacte institucional entre Mas i Junqueras. 
Al mateix temps, Duran Lleida intenta utilitzar la presència de les contradictòries i plurals CUP al Parlament també per carregar-se el pacte CiU amb ERC, mentre Jordi Pujol amb el seu entorn més proper i també Artur Mas en persona volen utilitzar la imatge esquerranista de les CUP per desintegrar ICV a partir de provocar un acostament d’EUiA, com ara els punys enlaire del dirigent del trotskista POR David Companyon Costa des de la mesa del Parlament de Catalunya, amb les CUP que malmeni ICV i afebleixi el mateix temps el paper contradictori d’ERC. Tàctiques de Maquiavel. 

D’aquest embolic, des de la denominada ‘muntanya’ del Parlament, en referència a les CUP i la Convenció francesa de 1789, aquesta nova formació parlamentària catalana protagonitzarà la centralitat en les contradiccions de la legislatura, una vegada queda fora de joc el front patriòtic del PSAN i López Tena, amb Alternativa Verda i altres formacions menors que van conformar Solidaritat per la Independència (SI), ara extraparlamentària però ben arrelada a l’Assemblea Nacional Catalana, al costat del pujolisme i l’MDT, la part més socialdemòcrata de les CUP. 

Així, el diputat de les CUP David Fernández va estrenar-se com a orador al Parlament de Catalunya. El discurs del periodista d’investigació David Fernández va aixecar tota mena d'elogis a les xarxes socials sobiranistes, no només entre els afins a les CUP sinó també entre la claca d'ERC i també de CiU. De fet, Artur Mas, en la resposta al diputat Fernández, va estar extremadament mesurat. Va afirmar que "en la CUP hi veig autenticitat, tot i que estem en posicions allunyades" i que, de fet, hi ha punts en què hi coincideix, com per exemple en que "cal evitar la sacralització dels mercats". El propi Duran i Lleida va mostrar-se empàtic el "discursàs" de Fernández, de qui va dir que era "una persona molt preparada". La parròquia de les CUP, entre la incredulitat i l'emoció del moment, no se'n sabia avenir. La reacció va ser d'allò més càndida i innocent. "El discurs de les CUP els ha descol·locat", "no tenen arguments per rebatre David Fernández", "no s'esperaven trobar un tan bon orador"... Gent: res més lluny de la realitat. 

Hi ha motius objectius pels quals CiU tira floretes a les CUP, ja que són una formació mainstream (i CiU també): La Candidatura d'Unitat Popular - Esquerra Alternativa (CUP-EA) només té tres diputats al Parlament, però més enllà de la poca o molta gent que l'ha votada, gran part vot anarcosindicalista i llibertari, cosa que els media volen amagar i també l’MDT i Endavant, és l'expressió política d'un sentiment majoritari en la societat que sobrepassa l'eix tradicional esquerra (PSC o ERC) dreta (CiU o PP). 

La CUP-EA, com en certa manera també Ciutadans, però a nivell jacobí i com una mena de marca blanca del PSOE a Catalunya,  representa la sensació de distanciament del català mig amb el sistema polític instituït des del temps de la Transició. CiU, com a formació central catalanista burgesa, no pot defugir aquesta realitat, i més si s'expressa en clau sobiranista. 
Mostrar-se empàtic amb "els indignats", encara que sigui des de la distància, és positiu si el que es vol és navegar pel corrent central de la política del país. "Jo t'entenc i en el fons tens raó, però la vida és dura i ja maduraràs". La condescendència i paternalisme són una bona forma d'intentar desactivar la CUP - EA sense necessitat d'entaular-hi una batalla ideològica. Els militants de les CUP ho saben bé arran de la seva experiència als municipis. 

Tots els electors antifranquistes catalans de quaranta en amunt enyoren els seus anys rebels, com ara l’ocupació esquerranista del rectorat de la Universitat de Barcelona el gener de 1969, i veuen en els ulls il·lusionats dels nois de les CUP aquella rauxa de quan militaven al SDEUB, el PSUC, Bandera Roja, el trotskisme, el PCE (i) o a Estudiants Llibertaris, el més grans, o  de quan cridaven allò de "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", si eren de l’Assemblea de Catalunya, o “unió, acció, autogestió” si eren mes d’esquerres. Després venen els de les JNC o JERC quan militaven a la Crida, al costat d’Àngel Colom o l’antic maoista tenyit de ‘verd’ Joan Homs. 

"Jo t'entenc, fill meu, i en el fons tens raó, però la vida és més complexa i quan maduris ja ho entendràs" vindria a ser el resum del discurs de CiU cap a la CUP-EA, un discurs amb el que connectaran amb la gran majoria de gent entre 35 i 65 anys, que és, bàsicament, la gent que vota en les autonòmiques i municipals. 
"No pensis en un antisistema". La millor forma de desactivar els arguments de la CUP-EA al Parlament és no entrar a debatre'ls. En comptes de "no pensis en un elefant" podríem dir allò de "no pensis en un antisistema". 

Empatitzar amb la CUP-EA també vol dir, en certa forma, integrar la indignació en la dinàmica del sistema i demostrar que la fera ferotge no era tan ferotge. Aquest era un dels riscos que la CUP - EA al Parlament va assumir quan va decidir presentar-se a les autonòmiqus del 25-N i serà un dels principals esculls que haurà de superar al llarg de la legislatura. Haurà de fer una feina ingent per instaurar el seu propi marc si no vol veure's engolida. 
"El sobiranisme és transversal i la CUP també en forma part". 
Una de les estratègies exitoses del sobiranisme liberal, assumida també per gran part de l'independentisme d'esquerres, ha estat l'aposta per la visualització del front patriòtic interclassista, que ara se'n diu transversalitat, per sobre de l'eix social de la lluita de classes. 

Destacar els inputs en clau nacional català del discurs de la CUP-EA ("mà estesa" a la consulta del govern d’Artur Mas, la crítica dura a Ciutadans i PP) és una estratègia per mirar de visualitzar els cupaires com a part integrant d'aquest "front patriòtic transversal". Per això, el més semblant a un català de dretes és un català d'esquerres. En aquest sentit, la CUP-EA, més enllà de la mà estesa a l'autodeterminació, hauria d'afinar la crítica al procés de consulta, com ara independència unilateral sense parlar d’un impossible referèndum vinculant legal, negativa a unes noves eleccions plebiscitàries de CiU i ERC per amagar les retallades socials com a alternativa a la prohibició per part del Govern espanyol i tots els tribunals jacobins haguts i per haver, rebuig a l’existència de la Unió Europea o aposta per una revolució proletària que comporti la plena independència en el socialisme autogestionat i autogestionari en comptes de parlar de punyetes a l’estil del model d’Islàndia i altres rondalles de vora el foc, si no vol veure's engolida per la dinàmica de la transversalitat burgesa. 

"No són elogis a la CUP, són plantofades a altres partits". ICV-EUiA és la força política parlamentària crítica amb CiU amb més vots i més diputats: ERC és en aquests moments aliada cojuntural de CiU i el PSC no sap i no contesta. Joan Herrera va exercir, durant la passada legislatura, de cap de l'oposició "de facto". Per tant, és l'enemic a batre. ICV-EUiA per això van apartar Joan Boada i ha posat un trotskista entrista a la mesa del Parlament. 
Que CiU legitimi la CUP-EA com a espai d'esquerres alternatiu respon també a una estratègia de desgast i aïllament d’Iniciativa - Esquerra Unida. Repetim, "no són elogis a la CUP-EA, són plantofades a altres partits". Aquesta estratègia també pot anar bé de cara a debilitar ERC: ara Junqueras està fort i segur, però caldrà veure què passarà d'aquí uns mesos quan es comenci a notar l'efecte de desgast republicà de donar suport a les retallades, sobretot si no s'avança en la concreció de la consulta catalana, prevista per l’any 14. 

En fi, nosaltres volem bastir un front revolucionari anticapitalista de classe que sigui extraparlamentari i defensi, sense amagar res, la necessitat de construir ara i aquí el socialisme autogestionat i autogestionari vers un comunisme llibertari mundial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada