El xofer, de 60 anys, va intentar escapar i va haver de ser perseguit per la Gendarmeria.
«Hi ha un sentiment d’injustícia»: Així es viu el moviment de les armilles grogues a Catalunya Nord, que engloben persones de moltes ideologies
diferents (abstencionistes, gent d’esquerres i de dretes i fins i tot anarquistes).
Macron intenta apaivagar les protestes de les armilles grogues amb un augment de cent euros del salari mínim.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 1O/12/2018
Perpinyà (Pla del Rosselló, Rosselló, comtat
de Rosselló).-
Llegim que un camioner espanyol de 60 anys fou detingut
per la policia francesa després de disparar bales de fogueig contra
manifestants de les armilles grogues, en la carretera entre Perpinyà
(Pla del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) i Montpeller (Erau,
Occitània). Segons informà
Frances Blue i va explicar TV3, el conductor baixà del
vehicle amb una escopeta de bales de fogueig i disparà contra els
manifestants. Aquests van respondre llençant pedres, provocant que la
lluna del camió es trenqués. Així doncs, la Gendarmeria
va voler detenir el camioner, però aquest va intentar escapar.
Aleshores, els gendarmes van haver de disparat contra les rodes del
camió i extreure el xofer a cops de porra. Després el van traslladat a
l'hospital de Besièrs (Erau, Occitània) per rebre assistència
mèdica i més tard, se fou empresonat.
«Hi ha un sentiment d’injustícia»: Així es viu el moviment de les armilles grogues a Catalunya Nord
Llegim a
VilaWeb que per quart cap de setmana consecutiu, les protestes de
les armilles grogues han captat l’atenció de mitjans d’arreu del món.
L’esclat d’aquest moviment ha deixat imatges tan impactants com el foc
als carrers de París (Illa de França) o la
policia francesa utilitzant gas lagrimogen i canons d’aigua contra els
manifestants. Aquestes protestes històriques també han suposat centenars
de ferits i detinguts i quatre víctimes mortals. El president de la
República francesa, Emmanuel Macron, ha intentat
apaivagar les protestes amb un augment del salari mínim, entre més
mesures.
«Hi ha abstencionistes, gent d’esquerres i de dretes i fins i tot anarquistes»
A
Catalunya Nord, aquest moviment és actiu des del primer cap de setmana
--el dissabte 17 de novembre-- i es vertebra a través de grups com
Armilles Grogues 66 i Armilles Grogues de Perpinyà. «És un
moviment horitzontal que comparteix les reivindicacions de les armilles
grogues francesos. L’única diferència és que aquí, llevat de Perpinyà,
el territori és més aviat rural i, per tant,
no hi ha tantes concentracions a les ciutats. Les actuacions es fan a
la perifèria del territori nord-català», explica Olivier Gandou, un dels
seus membres. El moviment a escala estatal va designar vuit portaveus
oficials, però a Catalunya Nord aquestes designacions
han estat refusades. Entre els portaveus hi ha un nord-català, Thomas,
que segons diverses fonts va ser candidat del
Front National a les eleccions municipals de Canet de Rosselló
(Costa Sorrosa, Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló).
Gandou, però, assegura que l’extrema dreta té molt poc pes dins del
moviment, com a mínim, a Catalunya Nord.
Les
armilles grogues tenen una ferma voluntat de refusar intervencions
polítiques i sindicals. «No volem que cap sindicat ni partit utilitzi el
moviment»,
explica Gandou. Sí que és cert, però, que les armilles grogues engloben
persones de moltes ideologies diferents. «Hi ha abstencionistes, gent
d’esquerres i de dretes i fins i tot anarquistes», explica. «La dreta
clàssica critica el Govern però no vol donar
suport les armilles, mentre que els ecologistes no volen donar suport a
una protesta contra una taxa ecològica. El
Partit Comunista Francès i La França Insubmisa, en canvi, ens han donat suport, però sempre deixant clar que ha de ser la gent qui s’ha d’autorganitzar».
L’augment de l’impost del carburant, el detonant
La
principal reivindicació de les armilles grogues, i la més coneguda, és
la baixada de l’impost del carburant, que ha augmentat. Però aquest
només
ha estat el detonant d’una protesta que reivindica moltes altres coses.
«Reflecteix un descontentament general pel preu de l’habitatge, per
l’estat de les pensions de jubilació, pel salari mínim o per la
disminució del màxim de velocitat a les carreteres,
entre més. Hi ha un sentiment d’injustícia», diu Gandou. A banda
d’aquestes reivindicacions, una part del moviment també reclama
un canvi institucional que s’orienti cap a una democràcia més participativa. «Es demana un
Referèndum d’Iniciativa Ciutadana, un sistema més semblant al de Suïssa, per exemple», explica.
La
recentralització de l’Estat francès és un altre dels grans punts forts
de la protesta. «Hi ha un sentiment d’abandonament per part de l’estat.
Falten inversions per parts de la perifèria completament abandonades».
Precisament aquest punt té molt a veure amb la protesta pel preu del
carburant. Una de les queixes més habituals sobre l’impost del
combustible és que hi ha alternatives de transport a
les grans ciutats (autobús, metro, tramvia), però, en canvi, a moltes
regions cal agafar l’automòbil privat tan sí com no. «La gent té
consciència de la hipocresia de posar una taxa sobre el preu del
carburant perquè no arregla res des d’un punt de vista ecològic.
S’ha d’invertir en transport públic gratuït o barat», afegeix Gandou.
Les mesures de Macron, «insuficients»
Davant
els problemes que han generat les protestes, Macron es va veure obligat
a reaccionar la setmana passada i va anunciar que retardaria la
imposició
de l’impost sobre el carburant com a mínim sis mesos. «Va esperar molts
dies i, a més, no va proposar res», considera Gandou.
Malgrat
aquest anunci, les protestes van continuar i ahir Macron va anunciar un
paquet de mesures socials. Entre elles, un augment de cent euros del
salari mínim l’any 2019 (1.598 euros) sense costs addicionals per als
empresaris. També els ha instat a pagar les hores extres i a donar una
prima de final d’any als treballadors, tot lliure d’impostos. A més, ha
anunciat una cancel·lació de la pujada d’un
impost pels jubilats que ingressen menys de 2.000 euros mensuals.
Gandou
considera aquestes propostes «insuficients» i es mostra convençut que
les manifestacions continuaran, especialment per part de jubilats i
assalariats.
«La CSG és una taxa que paguen assalariats i jubilats. Macron havia
augmentat la taxa a tots els jubilats i ha anunciat que la baixarà només
per als pobres», explica. «No vol restaurar l’impost sobre la fortuna,
una altra de les reivindicacions, ni ha parlat
del Referèndum d’Iniciativa Ciutadana. A més, ha parlat de les armilles
grogues com a grups violents i ha negat la responsabilitat del govern»,
afegeix. També titlla de «paraules buides» la decisió de declarar
l’estat d’emergència social i econòmica que ha
pres Macron.
Unes protestes contundents amb suport popular
Les
armilles grogues mai no han volgut dur a terme una protesta,
concentració o manifestació normal i corrent, sinó que el seu objectiu
ha estat el
de blocar l’economia mitjançant els talls de carreteres i, en
conseqüència, el bloqueig de la lliure circulació de mercaderies. «A
Catalunya Nord, el mercat de Sant Carles ha viscut molts bloquejos i
també més tensions amb la policia», recorda Gandou.
Les
càrregues policíaques, però, s’han concentrat a la ciutat de París, on
la tensió entre la policia francesa i els manifestants ha estat més
evident
i fins i tot s’han arribat a incendiar vehicles i mobiliari urbà.
Gandou explica que aquest escenari només s’ha viscut a la capital
francesa: «El cas parisenc és excepcional. El 90% de les manifestacions
no han tingut ni violència ni càrregues policíaques.
Uns companys es van quedar en un peatge a Perpinyà durant la nit i sí
que van patir càrregues, però no són comparables amb les de París.
Durant el dia, però, no hi ha hagut cap problema, sinó col·laboració de
la policia. Fins i tot he vist agents que desobeïen
les ordres dels comandaments i deixaven a la gent manifestar-se sense
detenir ningú».
Sobre
la violència de les protestes i les víctimes mortals, Gandou creu que
en casos com el de París, on s’acumulen molts manifestants, és fàcil que
sorgeixin grupuscles violents. «Hi ha gent que s’aprofita del moviment
per a expressar la ràbia. Com el govern no vol dialogar ni proposar res,
el moviment continua i les persones que aprofiten les manifestacions
per a destruir, també».
Reivindica,
però, les protestes festives de les armilles grogues i el suport
popular del moviment, que assegura que s’aproxima al 70%. «Hi ha gent
que fins i tot ha ballat La Macarena en algunes protestes. S’han
viscut moments molt festius. El 90% del temps són moments així, però la
televisió ensenya sobretot la violència, que és minoritària». De fet,
el primer dia de les protestes es va fer molt
popular un vídeo on diversos manifestants nord-catalans ballaven una
sardana enmig d’una carretera tallada.
Malgrat
la contundència i efectivitat de les protestes de les armilles grogues,
Gandou assenyala la manera de reivindicar al Principat com un exemple
a seguir. «Els nord-catalans i els francesos haurien d’utilitzar el
model de protesta català. Nosaltres no hem arribat al seu nivell de
persistència i mobilització. L’única diferència és que aquesta protesta
és a tot l’estat francès, mentre que a l’estat espanyol
només protesta una petita part. Per
això aquí l’estat reacciona».
Incendi al peatge sud de Perpinyà i tensió al peatge nord
La
nit de dissabte a diumenge, cap a la mitjanit, els bombers van haver
d’acudir al peatge sud de Perpinyà, on s’havia declarat un incendi. El
foc
va destruir un distribuïdor de tiquet de la barrera de
peatge, feu de les armilles grogues des de fa tres setmanes, en el
sentit Perpinyà - la Jonquera. La barrera del peatge va quedar totalment
destruïda.
Segons els bombers, van ser les armilles grogues els responsables de
l’incendi. S’ha de recordar que, des de fa tres setmanes, aquest
peatge és un dels llocs destacat de concentració de les armilles grogues
al departament dels Pirineus Oeientals, que organitzen que barreres
filtrants.
Pel
que concerneix el giratori del peatge nord, la policia ha obligat a les
armilles grogues ha desmuntar una de les barraques que serveix de lloc
de descans pels manifestants. «És escandalós,ens han fet llevar tot!»,
exclamava amb còlera
Mme. Pouët-Pouët, que anomenen així perquè activa sense parar la
seva petita trompeta en plàstic blava. I continua: «És un petit jove tot
gentil que l’havia construït [un abric sobre la marxa] i volia fins i
tot afegir-hi
banys per a senyores perquè per a nosaltres, les dones, no és
fàcil trobar aquí un indret discret i ens hem d’anar d’amagat als
matolls».
Demà dimarts marxa al centre de Perpinyà al capvespre
També
avisen que, encara que els desallotgin, demà dimarts, a les 19:00h,
faran a Perpinyà una marxa fins a la prefectura dels Pirineus Orientals
i bloquejaran la plaça Aragó.
Macron intenta apaivagar les protestes de les armilles grogues amb un augment de cent euros del salari mínim
Llegim a
VilaWeb el molt contestat president de la República francesa,
Emmanuel Macron, ha intentat apaivagar les protestes de les armilles
grogues amb un augment de cent euros del salari mínim de cara al 2019,
sense costs addicionals pels empresaris. També els
ha instat a pagar les hores extres i a donar una prima de final d’any
als treballadors, tot lliure d’impostos. En una compareixença després
d’una reunió de quatre hores amb els ministres del Govern francès,
alguns sindicats i la patronal, ha declarat l”estat
d’emergència econòmica i social’ amb l’objectiu d’obrir un debat
“nacional” francès que permeti arribar a un “nou contracte social”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada