Nord-est Llibertari: CSQP vol que el Govern de la Generalitat eviti l’edificació al sector de la cala Morisca

dijous, 24 de març del 2016

CSQP vol que el Govern de la Generalitat eviti l’edificació al sector de la cala Morisca

Li demana que negociï amb l'Ajuntament de Tossa aturar el conveni de gestió urbanística de la zona

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/03/2016

Tossa de Mar (La Selva marina).-

El diputat de Catalunya Sí que es Pot per Girona Marc Vidal ha registrat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya per incloure a l'Espai d'Interès Natural del Massís de les Cadiretes tota l'àrea urbanitzable del sector de la cala Morisca de Tossa de Mar (la Selva marina). Vidal ha denunciat «l'anormal convivència d'unes normatives urbanístiques del segle passat amb la protecció del paisatge i del territori com l'entenem avui» i la coincidència amb el projecte d'allargament de la C-32 fins a la platja de Canyelles.«Estem sotmetent el nostre entorn a un ofec excessiu, i la pressió sobre els corredors biològics transformarà les àrees que connecten en espais totalment aïllats que difícilment tindran la funció per la qual van ser protegits», ha afegit el diputat, en referència al Torrent de la Morisca i a la mateixa cala, que connecta la part meridional de l'EIN del Massís de les Cadiretes amb el mar. En conjunt són 547 hectàrees de dos connectors de l'espai protegit amb ses Alzines i cala Morisca. El diputat autonòmic Marc Vidal ha recordat que tots els estudis i informes ambientals de la zona alerten des de fa molts anys del risc de la pressió humana pels ecosistemes costaners, «però alguns insisteixen a seguir explotant-los, i per això creiem necessari que millori el nivell de protecció d'aquests connectors». La proposta de resolució insta el Govern català a protegir aquests connectors biològics amb la protecció bàsica de la figura d'Espai d'Interès Natural, a incloure'ls dins del PEIN del Massís de les Cadiretes i a prendre les mesures necessàries perquè la seva protecció sigui efectiva. A més, Catalunya Sí que es Pot va demanar que l'executiu català negociï amb l'Ajuntament de Tossa de Mar que aturi el conveni de gestió urbanística del sector de cala Morisca, desclassifiqui i requalifiqui el sòl en clau forestal per evitar la seva urbanització.

1 comentari:

Unknown17/8/16 7:13
Thanks for giving important information to training seekers,Keep posting useful information,Click below to find

Training on CSTM/CSQP/CISQA
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...