MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 29 d'octubre de 1917 neix a Castelló de la Plana l'anarquista i resistent Miguel Quintana

Miguel Quintana (a la dreta) amb un company

El febrer de 1939 creuà el Pirineu pel Portús i va ser tancat als camps de concentració francesos de Sant Cebrià, Argelers i, més tard, a Elna. 

Amb altres companys, establí la primera base d'operacions de la guerrilla anarquista al mas la Soranguera, a Prats de Molló, per actuar a l’Interior del Principat de Catalunya, i que sobretot va ser utilitzada pel grup de Francesc Sabaté Llopart.

 

Miguel Quintana: 

El 29 d'octubre de 1917 neix a Castelló de la Plana (Plana Alta, País Valencià) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifeixista Miguel Quintana, conegut com La Bruja i Perolero. Fill de pagesos, no va assistir gaire a l'escola, encara que llegí El Quixot, i va fer feina al camp.

Durant la Guerra Civil treballà en l'expedició de taronges en una col·lectivitat agrícola. Després de la caiguda de Terol (Aragó) el febrer de 1938 va ser mobilitzat en l'Exèrcit republicà, en una brigada de la Divisió «Carlos Marx», i va ser enviat al front de Terol com a agent d'enllaç. En la seva companyia va ser anomenat La Bruja, per la seva facilitat de desaparèixer i aparèixer en altres llocs. El març de 1938 participà en el contraatac republicà de Balaguer al front d'Aragó.

El gener de 1939, quan el triomf militar franquista era un fet, creuà el Pirineu pel Portús (Vallespir) i va ser tancat als camps de concentració francesos de Sant Cebrià, Argelers i, més tard, a Elna, al Rosselló. Patí el camp disciplinari francès de Gignac, a prop de Montpeller (Llenguadoc, Occitània), i el novembre de 1942 va ser traslladat a Clarmont d'Erau (Llenguadoc, Occitània), d'on pogué fugí. Acabà fent feina de pagès per a l'organització alemanya «Todt» a la comarca d'Agde (l’Erau, Llenguadoc, Occitània).

El maig de 1943, arran d'un sabotatge ferroviari, pogué fugí i s'incorporà al maquis antinazi de Lodeva (l’Erau, Llenguadoc, Occitània), actuant com a enllaç entre l’Estat francès i la Península i participà en l'alliberament de Montpeller com a membre del grup guerriller llibertari de Manuel Serrano Aguilar dins de les Forces Franceses de l'Interior (FFI).

Després de l'Alliberament organitzà la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a Lodeva i el maig de 1945 assistí, en representació de la Federació Local d'aquesta localitat, al Primer Congrés de la CNT en l'Exili, celebrat a París (Illa de França).

Amb altres companys, establí la primera base d'operacions de la guerrilla anarquista al mas la Soranguera, a Prats de Molló (Vallespir), per actuar a l’Interior del Principat de Catalunya, i que sobretot va ser utilitzada pel grup de Francesc Sabaté Llopart.

A començaments dels anys seixanta va ser detingut per les autoritats franceses pel seu activisme antifranquista i desterrat a Grenoble (Isèra, Roina-Alps, Delfinat, Occitània). Després s'establí a Lodeva, on treballà en el conreu d'oliveres; en els anys setanta va ser nomenat secretari de la Federació Local de la CNT-AIT d'aquesta localitat. En 1984 el seu testimoni va ser present en el documental Contra viento y marea, de Richard Prost; aquest mateix any intervingué en el llibre ‘1944, les dossiers noirs d'une certaine résistance. Trajectoires du fascisme rouge’.

En el 1994, ja ancià, participà com a figurant en la pel·lícula del trotskista britànic (IV Internacional de Krivine) Ken Loach Tierra y Libertad, però durant la filmació, en desacord amb el guió trotskista (bolxevic-leninista) sobre les col·lectivitats, va fer tres dies de vaga.

Miguel Quintana va morir l'1 de gener de 2009 a Lodeva i va ser enterrat el 5 de gener al cementiri d'aquesta localitat. El 28 de juny de 2008 es va inaugurar l'Escola Llibertària Miguel Quintana en un mas que aquest tenia a l'antic camí de Ribesalbes a Castelló de la Plana.