Per la nacionalització col·lectiva de l’aigua enfront la privatització
Un bé públic com ara l’aigua es privatitza dins l’estratègia neoleberal de la Generalitat de Catalunya, que havia rebut dues ofertes d'empreses per aconseguir la gestió de l'empresa Aigües Ter -Llobregat, una privatització de la gestió que estableix una previsió del cabal del riu Ter per als propers cinquanta anys i que també quantifica l'extracció d'aigua del riu a les comarques gironines per tal de beneficiar l'àrea de Barcelona. El procés de presentació d'ofertes d’Acciona i AGBAR van presentar les seves propostes. El Govern de la Generalitat té fins al mes de desembre per escollir una de les dues opcions.
Segons
van precisar des de la conselleria de Territori i Sostenibilitat de
la Generalitat, la primera oferta va ser presentada pel grup
d'empreses Acciona, que inclou Acciona Agua SA, Aigües de Catalunya
Ltd, Gopa Consulting SL, Acacia ISP SL, Global Buridan SL, Global
Lubbock SL i Gestió Catalana d'Aigües SA.
D'altra
banda, la segona oferta que es va registrar és d'AGBAR, la Societat
General d'Aigües de Barcelona SA, ACSA Obras i Infraestructuras SA,
Disray Trade SL, NIRIR 2012 SL, Mina Pública d'Aigües de Terrassa
SA i Companyia d'Aigües de Sabadell SA. És dóna la circumstància
que AGBAR compta amb el 75 % del capital per part de l’empresa
francesa de tractament sanitari SUEZ. En aquest sentit, cal recordar
que l’aigua del Ter és un recurs estratègic que ara passa a mans
privades franceses, doncs AGBAR es queda el llegat d’ATLL i tots
els contribuents del país han pagat totes les infraestructures
(saladores, interconnexions de conques i tractaments d’aigües).
La
Generalitat de Catalunya regala aquest capital col·lectiu de la
població a una empresa privada en forma de concessió, una concessió
que de cap manera controla el contribuent. Per això, creix el
moviment opositor a la privatització i enfront aquest espoli privat
es demana la nacionalització definitiva de l’aigua com a bé
col•lectiu en una empresa pública, més enllà de SUEZ o
Caixabank. Al mateix temps es vol que cap antic càrrec electe o
funcionari públic de l’ACA o altres institucions de
l’administració, com ara el Departament de Medi Ambient o
Agricultura de la Generalitat, puguin entrar en l’empresa que
privatitza l’aigua de la col•lectivitat.
La
venda d'Aigües Ter - Llobregat és una mesura que correspon a la
necessitat de generar ingressos de la Generalitat després de la
fallida de l’ACA a causa d’una desastrosa gestió.
El
conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder va admetre
que si el Govern de la Generalitat adoptava aquesta mesura era "per
necessitat". De fet, Recoder va comparar aquesta situació amb
la d'un cas que viuen les famílies amb més dificultats econòmiques.
"És com quan una família ha d'empenyorar les joies de l'àvia
per poder subsistir. Passa exactament el mateix", va exposar.
Els termes de la privatització de la gestió de l'aigua del Ter són,
a grans trets, un traspàs valorat en 1.000 milions d'euros que
anirien a parar a les arques del Govern català, 300 milions dels
quals es pagarien en el moment de formalitzar la venda. A canvi,
l'empresa garanteix el cabal del riu durant els propers cinquanta
anys, fins al 2061, i precisa quina quantitat se n'extraurà en
benefici de l'àrea de Barcelona. Concretament, segons consta a la
documentació, la concessionària podrà extreure fins a 166
hectòmetres cúbics anuals en bona part d'aquest termini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada