Defunció del company Joan Català, dit ‘El Pajarito’ en el tardofranquisme

Entre altres anarquistes, va passar per Puigcerdà Luis Andrés Edo i Miquel-Dídac Piñero Costa.













Tramuntana Vermella Mail 

15/10/2012 Puigcerdà (Cerdanya).- 

Joan Català Balañà és un dels millors exponents dels passadors que durant la II Guerra Mundial van ajudar desenes de persones a fugir del nazisme a través d’Andorra i de la resta del Pirineu. Durant el tardofranquisme, una vegada va sortir de la presó va reconstruir la xarxa d’evasió i entrada de propaganda llibertària de l’exili per la Cerdanya. Entre els nombrosos companys evadits per la xarxa de Barcelona a Puigcerdà hi ha militants catalans i valencians. El 6 d’abril de 1966 el company Luis Andrés Edo, aleshores secretari de la Federació Local de la CNT-AIT a l’Exili de París, el 6 d’abril de 1966 va fer una roda de premsa clandestina a Madrid davant mitjans internacionals contra l’entrada en el sindicat vertical franquista de destacats militants anarcosindicalistes en nom de la CNT, en el pacte dels Cinc Punts amb Martín Villa, de la CNS,  en contra de la penetració del PCE/PSUC en la CNS per mitjà de CCOO. Una roda de premsa que va ser contestada per la franquista Televisió Espanyola en nom de la CNT dels Cinc Punts pels destacats militants Royano, Iñigo Granito i Marcos Nadal, amb bandera vermella i negra a la taula. Luis Andrés va poder arribar a Barcelona i el company Joan Català el va passar per la frontera de Puigcerdà. Anys més tard, a més d’un company de València, Català també va passar pel mateix indret, el dissabte 27 d’abril de 1974, el company Miquel-Dídac Piñero Costa, evadit a causa de l’afer del Comitè Solidaritat Presos MIL de Barcelona i el fet d’haver sortit la seva fotografia en el telediari del 20 d’abril junt amb altres companys.

Nascut el 21 de febrer de 1913 a Llavorsí, a la Guerra Civil espanyola s’allistà a les files anarquistes (Columna Durruti, després 26 Divisió) i va treballar com a guia i espia a l’Alt Urgell a les ordres de l’aragonès Francisco Ponzán. El març de 1939, amb la victòria franquista, passà a França i fou tancat al camp de concentració de Vernet d’Arièja, d’on aconsegueix fugir i arribar a Andorra. Català començà a fer de contrabandista, però ben aviat es retrobà amb Ponzán, que havia entrat als serveis secrets aliats. El 1940 va ser sorprès a Cadis i tancat a la presó del Cisne de Madrid, des on aconseguí evadir-se i tornar a Andorra. A partir d’aleshores començà una intensa tasca per passar refugiats estrangers.

Però, com a gran caminador de muntanya, Català preferia fer de correu. El 1941 fou novament detingut a l’estació de França de Barcelona quan acompanyava dos aviadors nord-americans, però durant el trasllat per al judici va fugir novament i, com si no, va tornar a Andorra. Això no el va deturar de continuar fent viatges a Barcelona portant documentació per a la CNT.

L’enèsima evasió va arribar al desembre de 1942, després de ser capturat en reunir-se sense saber-ho amb un confident franquista. Al cap de pocs dies va ser detingut novament, però un error burocràtic li va permetre sortir de la presó de Lleida.

A instàncies del Consolat Britànic, va tornar a la tasca de passador per facilitar la sortida de persones des de França, a través del municipi cerdà d’Oceja. L’hotel Jaume, a Alp, era el lloc d’aturada abans d’emprendre la travessa de la serra del Cadí cap a Manresa, a través de camins de muntanya i descansant en masies segures. En altres ocasions Català creuava la frontera per l’Alt Empordà.

La Guerra Mundial s’apropava a la fi, però Català no renunciava a l’inconformisme que resumeix perfectament el títol de la seva autobiografia: L’etern descontent. Així, el 1944 fou detingut a Adrall i el 1946 va ser condemnat a 12 anys de presó. No en va complir ni un: el març de 1947 va protagonitzar una nova fugida a Carabanchel i aquesta vegada es va refugiar a França, on fou novament detingut per indocumentat,tot i que més tard els aliats el van alliberar.

A causa de la seua situació irregular va malviure fins que al 1951, amb uns companys, atracà un furgó de correus i, en conseqüència, passà 15 anys a les presons franceses. Després es va instal•lar a Andorra i, finalment,a la Seu d’Urgell.

El diumenge 11 d’abril 2010 en Joan Català Balañà va rebre un càlid homenatge en reconeixement a la seva vida d’activisme anarquista. El 14 d’octubre de 2012 a l’edat de 99 anys ens ha deixat.