Homenatges llibertaris a Girona, ahir, i Sant Celoni, avui, en els 65 anys dels assassinats franquistes de cinc membres de l’associació MURLE i a tota la resistència anarquista contra el franquisme

Homenatges llibertaris a Girona, ahir, i Sant Celoni, avui, en els 65 anys dels assassinats franquistes de cinc membres de l'associació MURLE i a tota la resistència anarquista contra el franquisme

 Ahir dissabte i avui diumenge s'han celebrat uns homenatges llibertaris a les fosses del cementiri vell de Girona i al cementiri de Sant Celoni

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 05/01/2025.- Ahir dissabte i avui diumenge s'han celebrat uns homenatges llibertaris a les fosses del cementiri vell de Girona i al cementiri de Sant Celoni en els 65 anys dels assassinats franquistes de cinc membres de l'associació MURLE, formada de militants anarquistes resistents a la dictadura franquista.

Aquest diumenge de 5 de gener hi ha hagut un sentit homenatge

A l'entorn de la tomba a Francesc Sabaté Llopart que hi ha al fossardel cementiri de Sant Celoni. L'acte, que es fa cada any, ha començat a les 12 del migdia. Ahir dissabte  4 de gener al migdia molta militància anarquista i anarcosindicalista (una vuitantena de persones vinculades a CGT, CNT, CNT 66, CNT SO 66, FAC i altres), procedent de les comarques gironines, la Catalunya Nord i Barcelona,  van homenatjar a l'espai on van inhumar el gener de 1960  en la fossa els anarquistes assassinats al mas Clarà per la Guàrdia Civil els militants anarquistes Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal. A l'acte, molt sentit, i amb presència de banderes velles i negres es va concloure amb la cançó A les Barricades tocada al violí així com diversa música. Durant l'homenatge, en que hi va haver diversos parlaments, es va llegir un missatge enviat des de Perpinyà pel militant Octavio Alberola. Tot seguit, vint-i-nou persones van celebrar un dinar de germanor en un restaurant de Salt.

En ambdós homenatges hi van participar familiars de les cinc víctimes de gener de 1960.

Resulta que amb la llei de víctimes del terrorisme, feta en temps del president Zapatero, a petició d'una paga per una filla soltera de Fuentes, tinent de la Guàrdia Civil mort durant el segle al mas Clarà durant la nit del 3 al 4 de gener de 1960, es va considerar "terrorisme" el cas i el grup llibertari assetjat i assassinat. Aquesta qüestió políca i contradictòria va ser, una vegada més, denunciada en el decurs de l'acte al cementiri vell de Girona.

Circular del Secretariat Permanent de la CGT Girona: 04 de gener homenatge i acte de memòria als companys morts del mas Clarà fa 65 anys

Companys/es:

El proper 4 de gener, es compleix el 65è aniversari dels fets del Mas Clarà quan un grup de maquis llibertaris del grup de Quico Sabaté van ser assassinats en aquest mas de Palol de Revardit en mans de les forces repressives del règim franquista.

Des de fa uns anys, diverses persones i col·lectius llibertaris assisteixen al cementiri vell de Girona per reivindicar la memòria de la resistència llibertària en lluita contra el franquisme.

En aquest sentit, aquest any la Comissió organitzadora de l'acte organitza un dinar després de l'acte amb presència de companys/es nord-catalans (CNTSO, CNT 66, etc.).

Totes aquelles que vulgueu participar envieu-nos un correu a general.cgtgirona@gmail.com fins al proper 1 de gener.

Homenatge i acte de memòria a la resistència llibertària contra el feixisme.

Antoni Miracle Guitart

Rogelio Madrigal Torres

Francisco Conesa Alcaraz

Martin Ruiz Montoya

Ofrena floral al cementiri Vell de Girona.

Dissabte 4 de gener de 2025 a les 12.00h

Secretariat Permanent CGT Girona.

5 de gener, cementiri de Sant Celoni: acte d'homenatge i memòria a Quico Sabaté i tota la resistència llibertària

Llegim a Llibertat.Cat que al cementiri de Sant Celoni com cada 5 de gener es recorda al resistent llibertari Quico Sabater. Enguany fa 65 anys que va ser assassinat pel franquisme, en mans del sometent falangista Abel Rocha.

El 5 de gener de 1960 era assassinat Francesc Sabaté i Llopart (1915-1960), mecànic d'ofici, es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball amb només 17 anys. Durant la Guerra Civil va lluitar en diverses columnes llibertàries i durant la Retirada de febrer de 1939 va passar a l'Estat francès on va ser confinat durant un temps al camp de  Vernet (Arieja). Un cop alliberat es va instal•lar amb la seva família a Costoja (Vallespir) des d'on va estudiar possibles rutes clandestines cap a l'Estat espanyol. El 1944 es va incorporar als grups d'acció contra el franquisme, va formar part del maquis llibertari i fins al 1959 va combinar diversos treballs (lampista, agricultor) amb l'activitat antifranquista: cops econòmics per a finançar accions contra la dictadura franquista, reorganització de la CNT a l'Interior, trasllats de propaganda antifranquista, sabotatges, col·laboració amb altres grups guerrillers llibertaris com els de Marcel•lí Massana i de Josep Lluís Facerias. Al finals del desembre del 1959 va entrar amb un grup de quatre  militants més pel Pirineu Oriental cap a l'Alta Garrotxa. Tot i evitar durant uns dies la Guàrdia Civil, el 4 de gener van ser acorralats per al mas Clarà, al Pla de l'Estany. Van ser assassinats els seus companys i ell, ferit d'una cama, va aconseguir fugir, però el 5 de gener, va ser assassinat pel sometent Abel Rocha.