Les comarques gironines tenen almenys setanta fosses comunes per exhumar

Les comarques gironines tenen almenys setanta fosses comunes per exhumar

El Departament de Justícia de la Generalitat ha recuperat fins ara les restes de dos soldats a Sant Julià de Ramis i a Cassà de la Selva

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 02/12/2024.- Llegim al Diari de Girona que cinc anys enrere, la Generalitat de Catalunya tenia detectades cinc fosses de la Guerra Civil a les comarques gironines. Després de diverses actualitzacions i investigacions històriques i arqueològiques per part del Departament de Justícia, la xifra actualment s'ha elevat a les 71. I qui sap fins quan se'n continuaran localitzant. En el cas de la demarcació gironina, n'hi ha catorze, d'aquestes 71, que de moment no han pogut ser confirmades amb mètodes científics, i n'hi ha moltes al territori català que estan en la mateixa situació. Totes les comarques gironines tenen alguna fossa, moltes de les quals són en cementiris dels municipis.

El següent pas, però, és el més complicat, que és l'exhumació. I és que a la demarcació de Girona el Departament ha dut a terme només dues exhumacions des que es va aprovar la Llei de Fosses el 2009, concretament a Sant Julià de Ramis (2011) i a Cassà de la Selva (2017). En aquestes excavacions es van recuperar les restes de dos soldats de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola. Cap va poder ser identificat.

L'actuació a Cassà de la Selva es va fer el 2017, als afores del municipi. Els veïns de més edat tenien constància de l'existència d'aquest jaciment, on hi havia enterrat un brigadista internacional que no va poder ser identificat, i que els veïns de més edat recorden com el «soldat desconegut». Les seves restes es van enterrar al cementiri municipal, tal com marca la llei en els casos que les restes no es poden identificar, que són la gran majoria. De fet, de les 26 persones que han estat identificades des de la posada en marxa del pla, n'hi ha almenys un de gironí. Es tracta d'un soldat republicà ripollès que va morir al front republicà i va ser enterrat a la fossa del Soleràs de les Garrigues, la més gran excavada fins ara d'on s'han rescatat 146 individus. Sis dels identificats s'han localitzat en aquesta fossa.

Més enllà de les exhumacions, una altra de les accions que fa en alguns casos el Departament és dignificar l'espai on hi ha les fosses. És el cas, per exemple, de la gran placa col·locada al cementiri vell de Girona l'any 2010 que recorda els 510 afusellats durant lel franquisme. També s'ha dignificat la fossa de maquis al cementiri d'Espolla i el cementiri de Maçanet de Cabrenys, ambdues actuacions amb una placa on consten les persones que hi van ser inhumades.

Els criteris que manen l'obertura d'una fossa passen per la visió d'un comitè científic que té en compte diversos paràmetres: el suport documental que hi ha del jaciment, que hi hagi familiars que s'hagin fet les proves genètiques, i la urgència de l'actuació. Amb tot, cal tenir en compte que durant el franquisme es van obrir fosses; Franco, per exemple, va fer obrir fosses a Amer, Celrà o Figueres, amb 22 cossos, per traslladar-los a Cuelgamuros.

Almenys, mig miler de fosses

Al conjunt del Principat de Catalunya, la xifra ja s'acosta perillosament al miler de fosses si se sumen les confirmades i les que de moment no passen de la mera sospita. Per ara, se n'han localitzat 511, de les quals més de dues-centes estan a les Terres de l'Ebre i a la resta de demarcació tarragonina. A més, n'hi ha 411 més tenen la categoria de «probables».