Nord-est Llibertari: L'atur baixa a tot el Principat de Catalunya excepte a les comarques gironines

dimarts, 3 de desembre del 2024

L'atur baixa a tot el Principat de Catalunya excepte a les comarques gironines

L'atur baixa a tot el Principat de Catalunya excepte a les comarques gironines

L'atur aquest mes de novembre ha baixat a tot Catalunya, excepte a les comarques gironines, on s'han registrat vuit desocupats més

L'ocupació també ha caigut de manera general, tot i que aquest mes ha estat el novembre amb més afiliats a la seguretat social des del 2007

Els joves d'entre 16 i 29 anys, concentren gairebé la meitat de les entrades a l'ocupació

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 03/12/2024.- Segons informa Canal 10 Empordà, l'atur al mes de novembre va caure en 2.307 persones al Principat de Catalunya, un 0,70% més respecte el mes passat i un 2,17% més si ens fixem en el novembre del 2023. L'atur ha baixat de manera generalitzada a tot el territori del Principat excepte a les comarques gironines, en què s'han registrat vuit persones desocupades més. Si ens fixem en l'ocupació, el nombre d'afiliats a la seguretat social ha baixat a tot el Principat de Catalunya excepte a la demarcació de Barcelona. Les comarques gironines són les que han registrat una davallada d'ocupació més important, concretament han perdut més de 9.500 afiliats, és a dir, un 2,6% més que a l'octubre.

Els joves d'entre 16 i 29 anys concentren el 46,3% de les entrades a l'ocupació, el valor més alt registrat aquest trimestre i el segon més alt des del 2006. Si ho comparem amb el mateix trimestre de l'any passat, aquest col·lectiu ha pujat gairebé cinc punts en ocupació. Un altre col·lectiu que ha pujat en ocupació respecte l'any passat són les persones d'entre 45 i 64 anys, que suposen gairebé el 23% de les entrades a l'ocupació d'aquest novembre. La franja entre 30 i 44 anys és l'única que ha baixat en ocupació respecte el 2023, concretament 8,5 punts. Aquest mes de novembre representen el 30,8% de les entrades.

Pel que fa als sectors, els serveis continuen dominant les noves incorporacions a l'ocupació, registrant un 81,6% de les entrades. La indústria ha registrat un 14,9% de noves ocupacions, recuperant així la davallada del trimestre anterior. En canvi, la construcció ha registrat el valor més baix des del 2008, només un 2,3% d'entrades. Pel que fa a l'agricultura, aquest últim trimestre ha suposat un 1,2% d'entrades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...