L'eòlica marina flotant al Cap de Creus i al golf deRoses perjudicaria fins a 135 espècies vulnerables segons un estudi científic

L'eòlica marina flotant al Cap de Creus i al golf de Roses perjudicaria fins a 135 espècies vulnerables segons un estudi científic

El treball ha estat elaborat per la UdG, la UPC i l'ICM-CSIC

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 28/11/2024.- Segons El Gerió Digital un estudi dut a terme per experts en ecologia, biologia marina i enginyeria de la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) analitza els impactes potencials de l'eòlica marina flotant sobre la biodiversitat de la Mediterrània. Aquest estudi científic, pioner en el seu àmbit en aquesta mar, se centra en els projectes d'eòlica marina flotant que es volen implementar al Cap de Creus i al golf de Roses.

Els resultats de l'estudi es recullen en un article publicat recentment a la revista científica Marine Policy. Amb el títol Assessing the Potential Impacts of Floating Offshore Wind Farms on Policy-Relevant Species: A Case Study in the Gulf of Roses, NW Mediterranean, l'article destaca la necessitat d'equilibrar la descarbonització amb la preservació de la biodiversitat marina.

L'investigador predoctoral i primer autor de l'article, Paul Wawrzynkowski, ha declarat que "aquesta investigació ens revela els impactes que poden tenir les tecnologies dels parcs eòlics marins flotants sobre espècies prioritàries per a la conservació al mar Mediterrani, utilitzant el golf de Roses i el Cap de Creus com a cas d'estudi científic."

L'estudi avalua per primera vegada a la Mediterrània els possibles impactes de l'eòlica marina sobre les espècies sensibles i rellevants per a les polítiques de conservació nacionals i internacionals. En total, es van identificar 135 espècies sensibles rellevants per a les polítiques de conservació potencialment afectades per l'eòlica flotant, algunes de les quals tenen un paper crucial en l'estat ambiental de les aigües marines, segons el definit per la Directiva Marc sobre l'Estratègia Marina i els objectius de l'estratègia de biodiversitat de la Unió Europea per al 2030.

La mostra estudiada està inclosa en els catàlegs nacionals de protecció d'espècies de la Directiva Hàbitats i Directiva Aus de la normativa europea i la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), i en els convenis internacionals per a la protecció de la flora i la fauna de Barcelona, Berna o Washington.

La primera fase de l'estudi ha consistit en identificar i avaluar els principals factors d'estrès ambiental associats amb els parcs eòlics marins flotants. En segon lloc, utilitzant la metodologia d'Avaluació d'Impacte Generalitzat (Generalized Impact Assessment), es van avaluar els impactes d'aquests factors sobre les espècies sensibles tenint en compte l'extensió temporal i espacial del factor d'estrès i la sensibilitat de les espècies a cada factor. Finalment, es va identificar com les tecnologies proposades en els diferents projectes de parcs eòlics flotants a l'àrea d'investigació estan relacionades amb les pressions que afecten les espècies estudiades.

Arran d'aquesta investigació, s'ha descobert que els principals grups taxonòmics afectats per l'eòlica marina flotant a la Mediterrània nord-occidental són els mamífers marins, com el dofí mular; aus marines, com la baldriga balear i la gavina capnegra; elasmobranquis, com la tintorera o tauró blau, i macroinvertebrats bentònics, com ara esponges i mol·luscs. Entre els factors d'estrès identificats hi ha el soroll, les vibracions i la pèrdua i el dany a l'hàbitat.

L'estudi subratlla la necessitat de recopilar més dades in situ, fer estudis específics d'espècies i analitzar els ecosistemes veïns per comprendre millor els efectes dels parcs eòlics flotants sobre la biodiversitat marina. El grup d'investigació ha declarat que és essencial evitar aquests impactes per equilibrar la descarbonització de l'economia amb la preservació dels ecosistemes marins i, especialment, les zones d'alta biodiversitat com el golf de Roses i el Cap de Creus.

La investigació forma part del projecte BIOPAIS, coordinat per la UdG i l'ICM-CSIC, amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) del Govern espanyol en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea - Next Generation EU.