Un fons voltor comet frau per intentar desnonar una família de Banyoles

Un fons voltor comet frau per intentar desnonar una família de Banyoles

El fons ha iniciat un procés judicial dirigit a ocupes perquè no es puguin acollir a una llei de protecció, però són els antics deutors hipotecaris

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Banyoles (Pla de l'Estany, comtat de Besalú) 06/10/2024.- Llegim al Diari de Girona que una família de Banyoles ha evitat ser desnonada perquè el fons voltor que ha intentat fer-los fora ho ha fet amb un procés judicial destinat a ocupes. Els afectats eren els antics propietaris de l'habitatge, però el 2013 van perdre'n la propietat perquè no van poder continuar pagant la hipoteca. En aquell moment, l'entitat bancària va iniciar un procés de desnonament, però van poder-lo suspendre fins al maig de 2028 perquè la família té un fill menor i hi ha una llei que protegeix deutors hipotecaris vulnerables.

La situació no va acabar aquí, sinó que el banc va traspassar la finca a un fons voltor vinculat a la mateixa entitat, i aquest fons ara ha intentat desnonar el matrimoni altra vegada a través d'un procés judicial pensat per ocupes, és a dir, persones que no tenen cap vinculació amb l'habitatge ocupat. D'aquesta manera, el fons podria eludir l'aplicació de la llei 1/2013 que protegeix els deutors hipotecaris.

Però no li ha sortit bé. El jutjat de Primera Instància Núm. 8 de Girona ha rebutjat aquesta estratègica, al·legant que el procediment iniciat pel fons no és l'adequat perquè que els demandants no són desconeguts, sinó que eren els antics propietaris de la casa. El fons està vinculat a l'entitat bancària que va quedar-se l'habitatge i, per tant, és evident que sabia qui eren els ocupants. La sentència sosté que el procediment pel qual s'ha de desnonar les i els ocupants, si pertoca, és el de l'execució hipotecària, ja que fer-ho pel procés precari no és adequat i impedeix que es pugui aplicar la llei que protegeix els ex-propietaris. El fons, segons resol la sentència, haurà de fer-se càrrec dels costos del procediment.

"El fons voltor vol la clau de l'habitatge a qualsevol preu, encara que la família estigui en una situació vulnerable", denúncia d'advocada del cas, Anna Torroella. Entre els requisits que hi ha per poder-s'hi acollir a la llei de protecció als ex-propietaris (i que s'han incrementat amb els anys) hi ha menors d'edat, que un membre de la família tingui una discapacitat, que es tracti d'una família monoparental o nombrosa o tenir més de 60 anys, entre altres.

De moment, la família podrà continuar vivint al seu antic habitatge, i el següent pas és que el fons voltor ofereixi a la família un lloguer social, a la qual els beneficiaris podrien tenir dret fins a un màxim de set anys. Torroella assegura que es tracta d'un fons que no és americà, i això va a favor de la família: "els fons americans no tenen cor, no ofereixen mai lloguers socials i incompleixen sistemàticament la llei, i no hi ha un règim sancionador efectiu per aturar-los els peus", lamenta.

Una llei que és paper mullat

Torroella assegura que aquest tripijoc és habitual entre les entitats i que "els jutjats estan plens de fraus de llei d'aquest tipus ". A més, la lletrada indica que abans que sortís la llei de protecció dels deutors, les entitats bancàries desnonaven a gent per impagament d'una o dues quotes hipotecàries, un fet que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera abusiu. Tot plegat, amb el suport de la justícia i la doctrina del Tribunal Suprem, que avalava aquestes pràctiques. No va ser fins a l'any 2019 que el Suprem va emetre una sentència que s'acollia a la doctrina europea. "Va dictaminar que les execucions que es van fer abans de l'aplicació de la llei 1/2013 s'havien d'arxivar, i per tant, havien d'haver quedat nul·les", diu Torroella. "La família de Banyoles s'hi hauria d'haver pogut acollir, perquè la seva execució hipotecària va tenir lloc abans de l'aplicació d'aquesta llei, però la jutgessa no va acceptar-ho". En aquest sentit, sosté que la sentència del Suprem ha servit per "complir en forma amb el dret europeu, però no ha sigut efectiva ni s'ha portat a la pràctica". Això, segons Torroella, implica que "a la pràctica Espanya no ha respectat la doctrina europea i molta gent ha perdut casa seva de forma il·legal entre el 2013 i 2019", conclou.