Nord-est Llibertari: Ahir jornada de vaga i manifestacions en solidaritat amb Palestina i el Líban

dissabte, 28 de setembre del 2024

Ahir jornada de vaga i manifestacions en solidaritat amb Palestina i el Líban

Ahir jornada de vaga i manifestacions en solidaritat amb Palestina i el Líban

Escandalós boicot informatiu de gran part de la premsa burgesa davant la vaga i jornada de lluita d'ahir

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 28/09/2024.- Ahir jornada de vaga i manifestacions en solidaritat amb Palestina i el Líban. Gran part de la premsa burgesa davant la vaga i jornada de lluita d'ahir fa boicot, com ara La Vanguardia o la premsa gironina (Diari de Girona i El Punt Avui) entre molts altres mitjans digital o en paper. Cal senyar la informació sobre la jornada del digital VilaWeb, Directa o TV3.

Llegim a Directa sobre la jornada de vaga i manifestacions en solidaritat amb Palestina i el Líban. A nombroses ciutats dels Països Catalans es va seguit la vaga internacional en suport al poble palestí, amb piquets, concentracions i manifestacions. Hi ha una fotogaleria a Directa que recull alguns dels moments més rellevants de la mobilització a les ciutats de Girona, València i Barcelona, on milers de persones han sortit als carrers per exigir "justícia, llibertat i la fi de l'ocupació israeliana". Segons l'organització a Barcelona hi van participar 40.000 persones, a València més de 4.000 i centenars a Girona. També s'han viscut marxes i piquets a d'altres ciutats del país i del conjunt de l'Estat espanyol, com a Madrid.

Segons el corresponsal de Tramuntana Vermella Mail a Girona hi va haver una manifestació al centre de la ciutat i a les 19:30h una concentració amb pancartes i banderes a la plaça del Vi.

Llegim a Actua per Palestina [https://porpalestina.org/evento/concentracion-27s-girona/] que "contra el genocidi del poble palestí. Contra el règim sionista. Per la reducció del pressupost militar i l'augment de les partides socials. Fa gairebé un any que va començar el genocidi a Gaza perpetrat per l'Estat genocida d'Israel. Setmana rere setmana, les xifres de persones assassinades i desaparegudes han anat augmentant de manera preocupant. Tenim la certesa que tot això passa gràcies a la inacció i la complicitat de les nostres institucions. És per això que hem de seguir pressionant i forçant els nostres governs per tal d'aïllar Israel".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...