L’excés de ciment i formigó a primera línia del mar, el principal problema de la costa catalana

L'excés de ciment i formigó a primera línia del mar, el principal problema de la costa catalana

Un informe de Greenpeace destaca les problemàtiques de les inundacions i la contaminació per aigües fecals

Els passejos marítims també estan en entredit i, segons un estudi recent de l'Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Barcelona, els onze passejos marítims amb més risc de sofrir les conseqüències de la crisi climàtica es concentren sobretot en la meitat nord de Catalunya: Llançà, l'Escala, Pineda de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Montgat, Salou, l'Ampolla i dos passejos marítims de Sitges

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter/Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 16/08/2024.- El darrer informe de Greenpeace sobre l'estat de la costa arreu de l'Etat espanyol destaca, en el cas del Principat de Catalunya, les grans afectacions que causen l'excés de ciment i formigó a primera línia del mar. Segons l'informe Crisis a toda costa 2024, la costa catalana "és un dels trams del litoral mediterrani on és més urgent posar en marxa polítiques d'adaptació a curt, mitjà i llarg termini", ja que les mesures que tracten de "contenir el mar amb formigó i llençar milions d'euros reposant la sorra de les platges són ja clarament inservibles". "Les platges catalanes fa anys que pateixen regressió degut, d'una banda, a la menor aportació de sediments dels rius i, per una altra, als espigons i ports esportius que han augmentat l'erosió a les platges. Com a resultat, el seu grau d'exposició és molt major i els temporals marins causen cada vegada més danys". A això, destaca l'informe, se suma el fet que "les rambles i rieres han estat fortament alterades per habitatges i infraestructures, llits de rius plens d'obstacles que, com que hi ha sequera, sembla no importar, però quan plou, es desborden". Aquesta situació "és clara" a la comarca del Maresme, on les platges pràcticament desapareixen a l'hivern, i especialment al municipi de Montgat, la platja del qual "ha perdut el 90% de la sorra".

Tenint en compte l'augment de la freqüència i intensitat dels esdeveniments meteorològics extrems a causa de la crema de combustibles fòssils, les solucions aplicades fins ara com dics, espigons i regeneracions artificials de platges són pegats que no solucionen el problema, i que només duren mesos. A més, són molt cares: segons estimacions del personal tècnic, les regeneracions artificials de sorra s'han emportat en la costa catalana més de 1.500 milions d'euros en l'última dècada.

Els passejos marítims també estan en entredit i, segons un estudi recent de l'Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Barcelona, els onze passejos marítims amb més risc de sofrir les conseqüències de la crisi climàtica es concentren sobretot en la meitat nord del Principat de Catalunya: Llançà, l'Escala, Pineda de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Montgat, Salou, l'Ampolla i dos passejos marítims de Sitges. "L'única possibilitat és retornar la qualitat ambiental als espais costaners perquè el sistema pugui mantenir-se. Això significa inventariar quines infraestructures, passejos marítims i fins i tot habitatges situats en zones de màxim risc han de traslladar-se de la primera franja de costa, perquè aquesta pugui fer la seva funció i protegir-nos", assegura Greenpeace."S'han de reconnectar els rius amb la mar i les platges, tal com demostren els més recents estudis científics. Durant dècades el turisme ha deformat la costa al seu gust, però això ja no funciona més, aquesta activitat ha d'adaptar-se al territori i a les necessitats de la seva població", defensa Greenpeace.

Altres problemes de la costa del Principat de Catalunya

Les inundacions i la contaminació per aigües fecals són també problemes que destaca Greenpeace. Pel que fa al primer aspecte, segons un informe de RiskCat, que avalua els riscos dels fenòmens extrems al Principat de Catalunya, un 15% de la superfície urbanitzada es troba en zona inundable (fluvial o marítima). Per la seva banda, el Servei de Protecció Civil de la Generalitat ha assenyalat que el risc d'inundació és la primera causa de pèrdues econòmiques i vides humanes al Principat de Catalunya.

Les zones identificades amb un major risc d'inundació són el Delta de l'Ebre, el tram entre Malgrat de Mar i Blanes, zones pròximes al Delta del Llobregat i el Besòs (àrea metropolitana de Barcelona) i punts de l'Alt Empordà. En gairebé tots els casos, tenen un nivell d'urbanització i infraestructures molt elevat.

Pel que fa a la contaminació per aigües fecals, l'entitat assegura que és una "assignatura pendent" que "suposa la prohibició del bany vuit dies a l'any de mitjana". "Cada vegada que les pluges torrencials arriben a la costa, moltes platges es veuen afectades per l'entrada d'aigües fecals. L'augment de la població i dels esdeveniments meteorològics extrems aguditzaran aquest problema", alerta Greenpeace.