Detenen un tercer agent dels Mossos per col·laborar en la fugida de Puigdemont

Detenen un tercer agent dels Mossos per col·laborar en la fugida de Puigdemont

L'arrest d'aquest membre del cos policial s'ha fet a l'Alt Empordà

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 09/08/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, els Mossos d'Esquadra han detingut un tercer agent acusat de col·laborar en la fugida de l'expresident Carles Puigdemont, després que aquest assistís a un acte al passeig Lluís Companys de Barcelona.

Segons ha pogut confirmar l'Agencia Catalana de Notícies l'arrest d'aquest membre del cos policial autonòmic s'ha fet a l'Alt Empordà. Es tracta del tercer efectiu que suposadament hauria ajudat Puigdemont. Els altres dos mossos, detinguts ahir, han quedat en llibertat.

El segon mosso detingut per haver ajudat Puigdemont és suspès de sou i feina

L'agent dels Mossos d'Esquadra que ha passat la nit detingut per haver col·laborat amb el president Carles Puigdemont a l'hora d'anar-se'n de Barcelona i que avui ha estat posat en llibertat ha estat suspès de sou i feina, segons que han confirmat fonts de la defensa a VilaWeb. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) explica que la jutgessa de guàrdia de Granollers (Vallès Oriental) ha decidit de deixar-lo anar sense mesures cautelars perquè la Fiscalia no n'havia demanat cap, i ha traslladat el cas als jutjats de Barcelona perquè és allà on van passar els fets. La causa ha restat oberta amb una investigació pel delicte d'encobriment, diuen les mateixes fonts.

L'home va ser detingut ahir a la porta de casa seva i ha passat la nit detingut. Va arribar a presentar una petició d'habeas corpus perquè un jutge revisés immediatament si la seva detenció era il·legal, però va ser desestimada.

El comissari en cap, Eduard Sallent, ha criticat amb molta contundència el comportament dels dos mossos d'esquadra detinguts per la col·laboració amb Puigdemont. L'altre agent, que va sortir en llibertat ahir mateix, va ser acusat de ser el propietari del vehicle blanc en què va pujar Puigdemont després del discurs. "Més enllà de les responsabilitats penals, condemno i deixo clar que aquest és un acte reprovable i inacceptable. No mereixen vestir el nostre uniforme. Van dificultar la detenció. Amb la seva intervenció han posat dificultats a la resta de companys", ha dit Sallent.

Aquest matí, la Intersindical ha demanat que fos alliberat i ha expressat el seu suport tant a ell --que és afiliat del sindicat-- com a la seva família.  "Davant d'aquests fets greus i arbitraris, la Intersindical estem a disposició de l'afiliat i la seva família, a qui enviem tot el suport davant d'aquests moments complicats", han dit.

Puigdemont reapareix a Waterloo i defensa el paper dels mossos detinguts: "L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido", diu el president

Segons informa VilaWeb, el president Carles Puigdemont ha trencat el seu silenci en un missatge a les xarxes socials. Ha explicat que torna a ser a Waterloo i ha criticat durament l'operació policíaca.

"L'inefable Departament d'Interior del nostre govern –diu– ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo." I afegeix: "No puc creure la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats."

Afirma també: "L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido." I assegura que als Mossos no els han de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques: "això ho fan els espanyols amb la seva policia i la Guàrdia Civil". També explica: "Algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter)."

I com a consideració final diu: "Si el conseller Elena i el Departament d'Interior haguessin complert la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit, precisament."

El text sencer és el següent:

Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.

Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat").

Em sap molt de greu per les persones que estan rebent la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.

Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.

Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí que li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tot Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?

La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.

I una consideració final. Si el conseller Elena i el Departament d'Interior haguessin complert la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit, precisament.

Sopa de Cabra al Fòrum d'Empúries, al jaciment, fa una referència crítica a l'acte del Parlament amb la cançó Per no dir res

Segons Canal 10 Empordà, una salutació ben familiar, s'obria al Fòrum d'Empúries (l'Escala, Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) un concert carregat de cançons que han engruixit el mite de Sopa de Cabra, combinades de forma prudent amb temes de l'últim disc, Ànima. Temes nous, però, que van sonar sense les aportacions dels artistes que han col·laborat en el disc. El concert, molt complet, va comptar amb picades d'ullet a l'actualitat. No feia gaire minuts que havia començat, quan Gerard Quintana va presentar el tema Per no dir res vinculant-lo amb el que havia passat ahir mateix al Parlament de Catalunya amb el debat d'investidura d'Illa.