TSJC avala els arguments de Campmany contra el parc eòlic Cronos pel seu impacte a l'Albera

TSJC avala els arguments de Campmany contra el parc eòlic Cronos pel seu impacte a l'Albera

La sentència estima el recurs contenciós administratiu de l'Ajuntament davant de la Ponència d'energies renovables de la Generalitat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL ­Campmany (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) 10/04/2024.- Segons EMPORDA.INFO, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acaba d'avalar la postura de l'Ajuntament de Campmany (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) contra la construcció del parc eòlic Cronos a l'Albera, donant per bons els arguments municipals sobre l'impacte que la instal·lació podria tenir en el territori, el seu patrimoni megalític, els conreus i per la vulnerabilitat de l'espai davant dels incendis forestals. El parc, promogut per l'empresa Enel Greenpower, tindria una connexió directa amb el projecte Galatea de la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada), el qual està en procés d'execució. En el cas del Cronos, l'empresa promotora preveia aixecar, a la serra de Comunera, quatre aerogeneradors de 200 metres d'altura cadascun (3 en el terme de Campmany i 1 a Agullana), amb 150 metres de diàmetre de rotor i una producció estimada de 20 MW. Es dona la circumstància que Comunera ha estat un dels punts crítics dels grans incendis de l'Albera de les darreres dècades.

En concret, la Secció 2a de la Sala del Contenciós - Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat Sentència, aquest dimarts, que resol estimar el recurs contenciós administratiu interposat per l'Ajuntament de Campmany contra la Resolució de 15 de març de 2021 de la Ponència d'energies renovables (PER) del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, i que dona la raó a l'Ajuntament, anul·lant dita resolució que informava favorablement la viabilitat de l'emplaçament del projecte de parc eòlic Cronos. El TSJC condemna en costes a la Generalitat de Catalunya per import de 3.000 euros.

Satisfacció municipal

Davant d'aquesta sentència favorable, l'alcalde Joan Fuentes i el seu equip de govern municipal es mostren «satisfets, perquè permet preservar el territori, el paisatge i els valors agraris i patrimonials d'aquest àmbit». Fuentes recorda que «els serveis tècnics i jurídics de l'Ajuntament varen tenir clar, des del primer moment, que el projecte vulnerava tant el planejament territorial com el planejament urbanístic municipal i és per aquest motiu, que ha quedat clar, amb aquesta sentència que tenien raó». L'alcalde i conseller comarcal afegeix que «en cap cas, el nostre Consistori és contrari a les energies renovables, si bé, la seva implantació ha de respectar els valors paisatgístics, agraris, patrimonials i no poden ser incompatibles amb el planejament territorial ni urbanístic», com era el cas.

L'aprovació del projecte per part de la Ponència d'energies renovables del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va tenir lloc el 15 de març de 2021, en plena efervescència de la pandèmia. L'Ajuntament de Campmany, com ha passat amb altres municipis petits, es va trobar de cop i volta davant d'un projecte que presentava seriosos dubtes sobre el seu impacte en el terme municipal. Amb pocs recursos humans i econòmics, el consistori va iniciar un intens treball per argumentar la seva posició a l'aprovació de l'emplaçament del parc Cronos. Davant d'aquest desenllaç inicialment positiu, ja que la Generalitat pot recórrer, l'alcalde Joan Fuentes ha expressat l'agraïment per l'esforç fet «a l'àrea de Secretaria i als serveis tècnics municipals, així com a tots els investigadors, estudiosos, professionals i tècnics externs que han aportat els seus coneixements, i han servit per defensar els arguments d'aquesta Corporació, i a l'excel·lent defensa jurídica duta a terme per l'advocat gironí Narcís Pérez Moratones».

Tot i les aportacions fetes per aquesta Corporació en el seu moment, la Ponència d'energies renovables va resoldre el 15 de març de 2021 la viabilitat de l'emplaçament del Parc eòlic Cronos (20 MW) als termes municipals de Capmany, la Jonquera i Agullana.

Contra l'esmentat acord, el 19 de maig de 2021 l'Ajuntament va formular a la PER de la Generalitat, un requeriment previ al recurs contenciós - administratiu. La Ponència, però, no va resoldre expressament dit requeriment previ, i l'Ajuntament, en entendre'l desestimat per silenci va interposar, dins de termini, recurs contenciós administratiu davant del TSJ de Catalunya.

Contingut de la Sentència

La sentència transcriu part de la Resolució de la PER recorreguda, on ja quedava palès que tant el Servei Territorial d'Urbanisme com l'Ajuntament de Capmany feien constar que el projecte era incompatible tant amb el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines com amb el planejament urbanístic de Campmany. I així mateix, que els moviments de terres associats a la instal·lació dels molins es consideraven incompatibles en afectar les estructures de murs de pedra seca catalogades a la unitat de paisatge els Aspres de les Directrius de Paisatge.

La sentència també transcriu els arguments de l'informe del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb relació a la viabilitat agrària d'aquest projecte i on s'informa que la implantació dels aerogeneradors produirà afectacions directes sobre l'activitat agrícola de la zona, i que el parc eòlic s'inclou totalment dins el perímetre de protecció prioritària de l'Albera (PPP) G1 Massís de l'Albera, espai amb un risc molt elevat d'incendi forestal i amb el segon major període de recurrència de Catalunya, implicant la implantació del parc eòlic un increment del risc, tant pel que fa al perill (probabilitat d'ocurrència) com a la vulnerabilitat del territori.

I finalment, la sentència, en relació amb el patrimoni cultural, transcriu els arguments del Departament de Cultura que informa inviable l'emplaçament i disposició d'una de les plataformes d'un dels 4 aerogeneradors per situar-se a tan sols 150 metres del sepulcre megalític de la Barraca del Lladre, i també on desaconsella la ubicació d'un altre aerogenerador atesa la seva proximitat al dolmen del Quer Afumat, a 250 metres de distància, i amb relació al conjunt megalític dels Estanys, tot i que no es produeix una afectació directa sobre aquests elements, l'impacte visual sobre un conjunt prehistòric és molt alt, implicant la pèrdua dels valors paisatgístics inherents a aquesta tipologia d'enterraments. I així mateix es reitera la protecció de l'art de la pedra seca per l'UNESCO i que s'ha d'evitar la seva afectació.