Nord-est Llibertari: SOS Costa Brava exigeix la protecció 'urgent' del 30% dels ecosistemes marins i terrestres catalans

dimecres, 10 d’abril del 2024

SOS Costa Brava exigeix la protecció 'urgent' del 30% dels ecosistemes marins i terrestres catalans

SOS Costa Brava exigeix la protecció 'urgent' del 30% dels ecosistemes marins i terrestres catalans

L'entitat també reclama la retirada immediata del projecte Plemcat previst al golf de Roses

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Pere Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 10/04/2024.- Llegim a El Gerió Digital que SOS Costa Brava exigeix la protecció urgent del 30% dels ecosistemes marins i terrestres de Catalunya i la retirada immediata del golf de Roses del projecte Plemcat, que promou la Generalitat.

En el marc de la conferència de la Dècada dels Oceans de l'ONU de 2024, que aquesta setmana se celebra a Barcelona, l'entitat denuncia que Catalunya està molt lluny dels objectius de protecció fixats per part de les Nacions Unides de cara al 2030.

"Del 30% de la superfície marina que s'ha acordat protegir, un 10% haurà de ser estrictament protegit, és a dir, amb tots els usos prohibits, a tall de "reserves integrals". Actualment, "només el 0,01% del mar català disposa d'una protecció estricta", asseguren en un comunicat.

L'entitat denuncia que, tot i que la "degradació dels ecosistemes, la pèrdua de la biodiversitat i l'extinció d'espècies" és un dels "principals" reptes als quals s'enfronta el planta, el Govern de la Generalitat dona suport a la "desprotecció" per part de l'Estat d'una de les zones "més fràgils i amb més biodiversitat del Mediterrani". Es refereixen a l'àrea marina del golf de Roses i la badia de Pals on el POEM permet la instal·lació de parcs eòlics marins.

"Actualment, en aquesta mateixa zona desprotegida objecte d'impugnació, la Generalitat de Catalunya impulsa la instal·lació d'una plataforma experimental per fer proves vinculades a la futura indústria eòlica marina, un projecte anomenat PLEMCAT, finançada amb fons públics", remarquen al comunicat.

En aquest sentit, SOS Costa Brava diu que cal fer complir els acords de l'ONU i exigeix la retirada "immediata del Plemcat", a més de "l'exclusió immediata" de la zona com a espai per al desenvolupament de l'eòlica marins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...