L’Audiència de Barcelona manté la condemna contra un joveindependentista de Peralada que seria exclòs de l’amnistia

Catalunya no té rei

L'Audiència de Barcelona manté la condemna contra un jove independentista de Peralada que seria exclòs de l'amnistia

El tribunal ratifica la condemna de dos anys i quatre mesos de presó per coaccions a una monàrquica

Un nou forat a la llei d'amnistia: el cas d'en Joan, condemnat a presó que en seria exclòs

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Peralada (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) 16/02/2024.- Llegim a VilaWeb que l'Audiència de Barcelona ha confirmat la pena de dos anys i quatre mesos de presó per a un manifestant independentista --en Joan, un noi de Peralada-- condemnat per un delicte de coaccions a una dona d'un grup monàrquic que es van posar enmig d'una protesta contra una visita de Felipe VI a Barcelona el 9 d'octubre de 2020. Aquest cas pot ser exclòs de la futura llei d'amnistia, tal com ha denunciat l'entitat Alerta Solidària, perquè no inclou el delicte de coaccions.

A la sentència, a la qual ha tingut accés VilaWeb, l'Audiència desestima el recurs contra la condemna que li va imposar el Jutjat Penal Número 27 de Barcelona. Al judici, la Fiscalia havia demanat una pena de dos anys i mig de presó --dos mesos més que no estableix la condemna-- arran d'un agreujant d'abús de superioritat i discriminació per motius ideològics. Com que la condemna supera els dos anys, en Joan és possible que hagi d'entrar a la presó.

Segons que considera provat el tribunal, el jove manifestant de Peralada formava part d'un grup de cinc-centes persones que van acorralar el grup monàrquic, moment que se'l acusa de treure un esprai de pintura de color negre --un element que no es va requisar i que no s'ha aportat com a prova-- i pintar una creu a la bandera monàrquica espanyola que duia a l'esquena una de les concentrades, "menyspreant-la amb expressions com puta nazi i fatxa".

La sentència avala que s'agreugi la pena del manifestant per actuar per motius de discriminació ideològica, atès que considera que la seva conducta era motivada per l'exhibició d'una bandera del Regne d'Espanya per part del grup concentrat en suport del rei espanyol, "i per no combregar amb els postulats independentistes, republicans i antimonàrquics".

Tanmateix, el tribunal sí que retira del relat dels fets que en Joan donés empentes i una puntada de peu a la manifestant monàrquica. Això només ho deien els Mossos, però fins i tot la dona suposadament agredida ho negava.

Durant el judici en Joan va dir que sí que havia participat en la manifestació contra el rei espanyol, però va negar haver increpat al grup monàrquic. Va dir que no tenia cap esprai negre. Va explicar que quan anava a dinar amb uns amics un grup de Mossos va sortir d'una furgoneta, els van identificar i escorcollar, i a ell el van detenir, però que en aquell moment no entenia per què. Ho va corroborar un amic seu que va declarar en el judici, que va dir que havien decidit d'anar-se'n de la manifestació quan els va semblar que l'ambient no era l'adequat. En canvi, la jutgessa no els va creure i va considerar que la versió de la dona monàrquica i dels agents dels Mossos d'Esquadra que van declarar com a testimonis acreditava prou que l'havien coaccionada. També va tenir en compte una fotografia publicada pel diari ABC, en què apareixia un noi guixant una creu a la bandera monàrquica espanyola de la dona, i que la jutgessa veu clar que és en Joan.

El recurs a l'Audiència esmenava uns quants punts del relat de fets provats, com ara que coincidissin dues concentracions de signe contrari al mateix indret. De fet, deia que la concentració espanyolista no la va convocar ningú: "Res més lluny de la realitat, perquè no hi va haver cap prova sobre la convocatòria per part de l'Asociación Concordia Española. Encara més, consta en actuacions com la concentració convocada –motiu pel qual hi havia dispositiu policíac– era una protesta contra la presència del rei així com del president del Govern [espanyol]. I tots els agents del cos de Mossos d'Esquadra que van declarar van referir adonar-se de la presència del grup de deu persones amb banderes espanyoles quan aquests es van col·locar enmig de la protesta de signe contrari." També exposa que la víctima va dir que no coneixia aquesta entitat monàrquica ni sabia que haguessin convocat cap concentració, i que si se'n va acabar anant-se'n va ser perquè els ho havien demanat agents de paisà dels Mossos d'Esquadra.

Sobre els Mossos, l'advocada diu que van ser ells que van dir que havien agredit la víctima, i que la jutgessa els dóna presumpció de veracitat, "contra allò que ha establert la doctrina, sense tampoc valorar les incongruències relatades". També remarca que sovint els agents parlaven en plural, tot i que hom els demanava la seva conducta concreta, i que més d'una vegada es van contradir entre ells.

Al recurs també critica que durant la instrucció judicial li van dir que l'investigaven pels delictes de danys, injúries i contra l'exercici dels drets fonamentals, però al judici la Fiscalia va acabar acusant-lo de coaccions amb els agreujants de superioritat i de discriminació ideològica. Això, remarca l'advocada, produeix indefensió, perquè és imprescindible saber amb prou temps de què és acusat per a poder-se'n defensar correctament.

Sense els agreujants seria més difícil que la condemna superés els dos anys de presó i, per tant, que hagués d'entrar a la presó. És per això que l'advocada es cura en salut i demanava que si finalment no és absolt per tot això que exposa, no li apliquin els agreujants. Eecorda la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol, que marca quatre requisits per a considerar un abús de superioritat: que hi hagi un desequilibri de forces important favorable a la part agressora; que la superioritat dificulti notablement que la part ofesa pugui defensar-se; que els agressors siguin conscients del desequilibri de forces i se n'aprofitin; i que la superioritat no sigui inherent al delicte. Tenint en compte tot plegat, l'advocada concedeix que a tot estirar es podia considerar que es compleix el primer supòsit, però cap dels altres. Especialment, remarcava que la intervenció policíaca per a allunyar-la de la manifestació independentista impedeix que es pugui considerar que va afectar la seva possibilitat de defensa.

L'advocada també va dir que no té sentit considerar que hi va haver un agreujant de discriminació ideològica perquè, tal com diu la jutgessa, no té vinculacions ni relacions conegudes amb grups o plataformes radicals o violents. A més, insisteix que la víctima va negar tant que l'arribessin a tocar com que li diguessin "puta", "nazi" o "fatxa": "Es consideren fets provats per a aplicar l'agreujant fets que la víctima ha negat."

En declaracions a VilaWeb, Pedemonte insisteix en aquesta mateixa idea: "Els Mossos tenen un protocol perquè no s'ajuntin manifestacions antagòniques. Per tant, no pots ser al mig. Pots posar-te a un costat, però al mig no és el millor lloc. Si deu persones apareixen enmig d'una manifestació independentista amb banderes espanyoles, què es pensen que passarà?".

El jove és condemnar per un conflicte entre dues mobilitzacions, de favorables i de contraris a Felipe VI, en una visita que ell i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, van fer a Barcelona el 2020. La seva defensa havia presentat un recurs en contra demanant-ne l'absolució o, en tot cas, que se'n retirin els agreujants, que són els que fan que la condemna superi els dos anys de presó, la pena mínima per a suspendre l'entrada a la presó. Allò que ha deciditi el tribunal és especialment significatiu perquè el cas d'en Joan no entraria en la llei d'amnistia tal com és redactada ara com ara.

La llei d'amnistia, en l'article primer, defineix les accions i delictes que s'amnistiarien i deixarien sense efecte la persecució penal, administrativa o comptable. La majoria de supòsits giren entorn de l'organització i l'execució de les votacions del 9 de novembre de 2014 i del primer d'octubre de 2017; o de les protestes al carrer contra la repressió judicial a l'independentisme. També s'amnistien els actes de "desconsideració, crítica o greuge" contra autoritats, funcionaris, organismes o institucions, o els seus símbols. Fins i tot, amnistia els agents de policia acusats d'haver fet mal a votants de l'1 d'octubre de 2017 o manifestants amb càrregues o actuacions desproporcionades, sempre que no siguin jutjats per tortures o hagin mutilat o hagin fet perdre un òrgan. Ara, no hi ha cap referència que pugui servir per a demanar l'amnistia a una persona condemnada per coaccions.

"Tal com es delimita a la llei, nosaltres en quedem fora", diu la seva advocada, Norma Pedemonte, del col·lectiu Alerta Solidària. Veu que el cas no seria amnistiat per dos motius. El primer, que el delicte de coaccions no hi és recollit. "Per a mi, això és clar." A banda, creu que encara que es resolgués això es podrien trobar impediments perquè, formalment, l'amnistia es vincula al procés independentista, i allò era una protesta contra el rei espanyol.

Fonts d'Esquerra Republicana de Catalunya diuen que si bé Alerta Solidària no s'hi va posar en contacte per demanar-los que incloguessin d'alguna manera el cas d'en Joan a l'amnistia, en tenien constància. Justament per això, diuen, van mirar d'introduir una esmena a la llei per modificar l'apartat c de l'article primer, que inclou a l'amnistia els actes de "desconsideració, crítica o greuge", perquè no es limitessin a autoritats, funcionaris, organismes o institucions, sinó que també s'amnistiessin els greuges contra particulars. D'aquesta manera, consideren, s'hi hauria inclòs el delicte de coaccions. Ara, asseguren que no va ser possible per la negativa del PSOE. "Per això sempre diem que aquesta no és la llei d'ERC, és la llei que hem aconseguit d'acordar diversos actors, i no hi entra tot el que voldríem", diuen les fonts.

Per la seva banda, Junts ha respost a VilaWeb que sempre han defensat que l'amnistia no va de noms, sinó de fets, i que aquest cas entraria dins la llei d'amnistia amb l'aprovació de les seves esmenes que es mantenen vives i que es continuen negociant amb el PSOE.

L'ANC, Òmnium Cultural i els CDR havien convocat una concentració contra Felipe VI i Sánchez, i un grupuscle anomenat Associación Concordia Real Española va fer una convocatòria a favor i va aplegar una desena de persones.