Nord-est Llibertari: Homenatge a Sabaté i la guerrilla llibertària aquest divendres al cementiri de Sant Celoni, al Baix Montseny

dissabte, 6 de gener del 2024

Homenatge a Sabaté i la guerrilla llibertària aquest divendres al cementiri de Sant Celoni, al Baix Montseny

Homenatge a Sabaté i la guerrilla llibertària aquest divendres al cementiri de Sant Celoni, al Baix Montseny

Més de setanta persones participen a l'acte

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) 05/01/2024.- Com cada any s'ha celebrat al cementiri un sentit homenatge a Francesc Sabaté, assassinat pels franquistes el matí del 5 de gener e 1960, i a la guerrilla llibertària sota la Dictadura que ha aplegat més de setanta persones, una bona mostra de participació tenint en compte que es tracta d'un dia d'activitat laboral.

Aquest migdia diversos col·lectius llibertaris han recordat la figura de l'anarquista Quico Sabaté al cementeri de Sant Celoni, on durant els darrers anys s'han portat a terme moltes activitats per tal de mantenir viva la flama dels ideals d'en Quico Sabaté, cada 5 de gener.

En el decurs de l'acte es va repartir l'escrit Denunciem que l'actual franquista llei de víctimes del terrorisme comença a comptar des de l'1 de gener de 1960, cosa que fa "bandolers" i "terroristes" els l les activistes contra la Dictadura, com el cas de Sabaté i els quatre companys del MULE assassinats a Palol de Ravardit i a Sant Celoni el 4 i el 5 de gener del 1960.

Els col·lectius d'aquest homenatge recorden que al Vallès Oriental hi ha exemples d'anarquistes que van formar part de la resistència llibertària. I s'ha recuperat a la figura del granollerí Ramon González Sanmartí, conegut com El Nano de Granollers, que va morir d'un tret al front el 13 de juny de 1948 en una emboscada als carrers Tallers, Valldonzella i plaça Bonsuccés de Barcelona.

La figura i l'acció de Quico Sabaté ha inspirat els films Behold A Pale Horse (1964), de Fred Zinnemann, amb Gregory Peck, Gregory Peck i Omar Sharif, i Metralleta Stein (1975), de José Antonio de la Loma. Quico Sabaté també ha estat protagonista d'algun documental, com Quico Sabaté (1980), del Col·lectiu Penta, i del llibre Sabaté, guerrilla urbana en España (1945-1960), d'Antonio Téllez Solà. Quico Sabaté: sense destí, es va estrenar el 17 de gener de 2023 a TV3. Una coproducció de TV3 en què Roger Casamajor encarna el guerriller anarquista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...