Bernat Lavaquiol: "L'objectiu no era presentar una candidatura als Jocs; era enriquir-se'n tant com es pogués"
Exposa el portaveu de Stop JJOO ara que el Govern de la Generalitat ha desistit definitivament d'organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 al Pirineu
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 06/01/2024.- Llegim a VilaWeb que el Govern de la Generalitat la setmana passada va donar l'estocada final a la candidatura per a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 al Pirineu quan va admetre que el projecte, que durant anys ha hagut de bregar amb l'oposició de bona part de la societat civil del territori, difícilment tiraria endavant. Ha estat la fi del camí per a una candidatura que, abans d'acabar en fase terminal el 2022 arran de les desavinences amb el Govern de l'Aragó, havia monopolitzat durant anys l'actualitat política al Pirineu i més enllà.
Parlem del fracàs del projecte olímpic amb Bernat Lavaquiol, portaveu de Stop JJOO, l'entitat que s'ha erigit en clau de volta del moviment d'oposició social i política contra els Jocs a les comarques del Pirineu. Explica que el rebuig a la candidatura ha creat un sentiment inèdit d'unitat entre la societat civil pirinenca, i confia que el fracàs definitiu del projecte afavoreixi un nou model productiu per al territori.
La retirada definitiva de la candidatura posa fi a un procés de gairebé sis anys. En aquest sentit Lavaquiol exposa que "l'organització popular ha estat clau per a enterrar aquests jocs, com vam veure amb la manifestació del maig del 2022 a Puigcerdà, la manifestació més gran de la història del Pirineu. Quan vam començar la campanya contra els jocs, vam parlar amb gent de llocs on s'havien fet campanyes semblants. Tothom ens deia el mateix: que el COI, si veia que no hi havia consens social al territori on s'havien de fer els jocs, no aprovaria mai la candidatura. Des d'aleshores, hem treballat en aquesta línia de generar una oposició forta per aturar la candidatura, i entenem que per això s'han suspès. Fa un any, la Generalitat va dir que s'aturava per les desavinences amb l'Aragó; ara diuen que és per culpa de la sequera. Nosaltres entenem que el factor clau ha estat l'organització popular.
També que "aquesta candidatura l'ha encapçalada el govern actual, però cal recordar que el projecte no és pas nou: de fet, el va començar l'alcalde Jordi Hereu a l'Ajuntament de Barcelona l'any 2010. Des d'aleshores s'han anat fent projectes i s'han presentat ni més ni menys que tres candidatures. Cap d'aquests projectes no s'ha arribat a presentar mai davant el COI, però sí que han servit de menjadora de diners públics --sobretot per a un sector, sortit de les joventuts de l'antiga Convergència i Unió, que fa que fa molts anys que manega tota la qüestió olímpica--.
La Generalitat s'ha gastat més de 830.000 euros en el projecte de candidatura. Per això el portaveu considera que "és això. L'objectiu no era presentar una candidatura; era enriquir-se tant com es pogués de tots els contractes que se'n derivessin. Per això la Generalitat s'ha gastat tants diners en una candidatura fallida de bon començament."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada