Homenatge a Quico Sabaté i a tota la guerrilla llibertària

Homenatge a Quico Sabaté i a tota la guerrilla llibertària

Amb l'assistència de familiars dels membres del MURLE Francesc Sabaté Llopart i Martín Ruiz Montoya

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL [Corresponsal] Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) 06/01/2024.- Ahir divendres  5 de gener al migdia més de setanta persones es van aplegat a l'espai de l'antic extramur del recinte catòlic del cementiri de Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) davant la tomba on esta enterrat  Quico Sabatè on es rendir un sentit homenatge a Quico Sabaté i tota la guerrilla llibertària.

Comptant amb l'assistència de familiars dels membres del MURLE Francesc Sabaté Llopart i Martín Ruiz Montoya es va obrir l'acte d'homenatge i l'ofrena floral, que es fa cada any

En el torn de paraules, l'historiador Ricard de Vargas, que fou membre del MIL --coautor del documental El maquis a Catalunya. Quico Sabaté,   sobre els membres del grup guerriller MURLE  (VEURE Nord-est Llibertari: La torxa de la gran flama de la llibertat [nordestllibertari.blogspot.com] vilment assassinats per la Guàrdia Civil i el Sometent de Sant Celoni--, ha fet un recorregut històric sobre el company homenatjat i els grups dels que va formar part i de l'acció  guerrillera revolucionària que va portar a terme la resistència  llibertària contra el franquisme formada per una multitud de grups d'acció.

Es va llegit un text escrit per la filla gran de Sabaté, Maria, en que explica la tensió amb que la família visqué la situació de quan el seu pare estigué una vegada empresonat a Perpinyà (Rosselló), tot relatant que la Gendarmeria francesa es va presentar al mas fronterer del Pirineu Oriental on vivien per espantar la seva família dient a la seva mare que estaven en perill i que els hi cremarien l'habitatge amb ella i les seves filles a dins i que fugissin, referint-se a la policia franquista.

Alba Sabaté, una altra filla de Sabaté, va llegir uns poemes abans de les dues actuacions de cantants. Un d'ells va cantar sobra la lluita veïnal que va aconseguir el que avui és l'Ateneu Popular de Nou Barris. Sobre aquesta lluita veïnal: El Ateneu de Nou Barris, 40 años de modélico poder vecinal [elperiodico.com].

També es van anunciar els propers actes en aquest any del 50è aniversari de l'assassinat a la presó Model de Barcelona al garrot vil del company Salvador Puig Antich, militant del MIL i dels Grups Autònoms de Combat (GAC).

Es va difondre un escrit redactat arrel de l'homenatge fet al cementiri vell de Girona el dijous als quatre guerrillers del MURLE assassinats al mas Clarà, on es denuncia els 500.000 euros lliures d'impostos d'indemnització per la filla solera del considerat i inscrit com a primera víctima del terrorisme tinent de la Guàrdia Civil Francisco de Fuentes-Fuentes y Castilla-Portugal  segons la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Terrorismo, i es va exigir derogar tots els ascensos i condecoracions concedits als guàrdies civils que van participar en l'operatiu el gener de 1960 de cacera i assassinats extrajudicials dels cinc guerrilles del  MURLE així com suprimir del llistat governamental espanyol de "víctimes del terrorisme" a l'esmentat tinent mort en l'atac sense previ avís contra el grup guerriller llibertari del MURLE al mas Clarà de Palol de Revardit (VEURE Nord-est Llibertari: Sentit homenatge al fossar del cementiri vell de Girona a quatre anarquistes assassinats pel franquisme [nordestllibertari.blogspot.com]) en el que els agents de la Guardia Civil van assassinar extrajudicialment als guerrillers  anarquistes Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal, que van ser sorpresos a aquest Mas per un encerclament de més de 200 guàrdies civils del que Quico Sabaté, després de poder salvar la vida dels masovers però no la dels seus companys i mal ferit de bala al coll, natja i peu, va aconseguir escapolir-se, creuar el Ter i caminar fins a Fornells de la Selva i allà apoderar-se d'un tren del qual va saltar abans d'arribar a Sant Celoni, ja que les Comandàncies van ordenar treure tots els seus efectius de tots els municipis de les seves demarcacions per a la persecució i cacera del seu considerat enemic número 1, població on va ser finalment localitzat mentre buscava un metge i, de nou extrajudicialment, fou cosit a trets per el sometent i destacat militant franquista Abel Rocha, al servei de la Guàrdia Civil. En tot cas, uns fets del tot prescits segons la Ley 46/1977, de 15 de octubre, de Amnistia. En conseqüència, s'ha posat de nou en evidència la contradicció legal  entre l'esmentada Ley 29/2011 de 22 de setembre, de Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Terrorismo, que fa "bandolers" i tipifica de "terroristes" els i les activistes contra la Dictadura, com el cas de Sabaté i els quatre companys del MURLE assassinats a Palol de Revardit i a Sant Celoni el 4 i 5 de gener del 1960, donat que aquesta llei comença a comptar des de l'1 de gener de 1960 i segons exposa seu article 61 no es pot homenatjar Francesc Sabaté ni els seus quatre companys guerrillers del MURLE, assassinats el 4 i 5 de gener de1960. En canvi, en contraposició per la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática es considera els "guerrillers antifranquistes" morts com a víctimes de la implacable repressió de la dictadura militar dignes de tots els reconeixements, reparació i divulgació de la seva lluita i aportació històrica, que per cert una llei que passats quinze mesos d'entrar en vigor ni s'ha posat en pràctica i que de nou veta el poser desclassificar i accedir als arxius secrets de la repressió franquista.

Un cop iniciat l'homenatge, una parella de la Policia Local de Sant Celoni va entrat al recinte i va observat, a una distància d'uns 20 metres, el desenvolupament de l'acte i van marxar al cap d'uns minuts.

Al final de l'acte es van cridar unes visques al Comunisme llibertari i a l'Anarquia, que van acabar amb el cant revolucionari A les barricades!.Homenatge a Quico Sabaté i a tota la guerrilla llibertària

Amb l'assistència de familiars dels membres del MURLE Francesc Sabaté Llopart i Martín Ruiz Montoya

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL [Corresponsal] Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) 06/01/2024.- Ahir divendres  5 de gener al migdia més de setanta persones es van aplegat a l'espai de l'antic extramur del recinte catòlic del cementiri de Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) davant la tomba on esta enterrat  Quico Sabatè on es rendir un sentit homenatge a Quico Sabaté i tota la guerrilla llibertària.

Comptant amb l'assistència de familiars dels membres del MURLE Francesc Sabaté Llopart i Martín Ruiz Montoya es va obrir l'acte d'homenatge i l'ofrena floral, que es fa cada any

En el torn de paraules, l'historiador Ricard de Vargas, que fou membre del MIL --coautor del documental El maquis a Catalunya. Quico Sabaté,   sobre els membres del grup guerriller MURLE  (VEURE Nord-est Llibertari: La torxa de la gran flama de la llibertat [nordestllibertari.blogspot.com] vilment assassinats per la Guàrdia Civil i el Sometent de Sant Celoni--, ha fet un recorregut històric sobre el company homenatjat i els grups dels que va formar part i de l'acció  guerrillera revolucionària que va portar a terme la resistència  llibertària contra el franquisme formada per una multitud de grups d'acció.

Es va llegit un text escrit per la filla gran de Sabaté, Maria, en que explica la tensió amb que la família visqué la situació de quan el seu pare estigué una vegada empresonat a Perpinyà (Rosselló), tot relatant que la Gendarmeria francesa es va presentar al mas fronterer del Pirineu Oriental on vivien per espantar la seva família dient a la seva mare que estaven en perill i que els hi cremarien l'habitatge amb ella i les seves filles a dins i que fugissin, referint-se a la policia franquista.

Alba Sabaté, una altra filla de Sabaté, va llegir uns poemes abans de les dues actuacions de cantants. Un d'ells va cantar sobra la lluita veïnal que va aconseguir el que avui és l'Ateneu Popular de Nou Barris. Sobre aquesta lluita veïnal: El Ateneu de Nou Barris, 40 años de modélico poder vecinal [elperiodico.com].

També es van anunciar els propers actes en aquest any del 50è aniversari de l'assassinat a la presó Model de Barcelona al garrot vil del company Salvador Puig Antich, militant del MIL i dels Grups Autònoms de Combat (GAC).

Es va difondre un escrit redactat arrel de l'homenatge fet al cementiri vell de Girona el dijous als quatre guerrillers del MURLE assassinats al mas Clarà, on es denuncia els 500.000 euros lliures d'impostos d'indemnització per la filla solera del considerat i inscrit com a primera víctima del terrorisme tinent de la Guàrdia Civil Francisco de Fuentes-Fuentes y Castilla-Portugal  segons la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Terrorismo, i es va exigir derogar tots els ascensos i condecoracions concedits als guàrdies civils que van participar en l'operatiu el gener de 1960 de cacera i assassinats extrajudicials dels cinc guerrilles del  MURLE així com suprimir del llistat governamental espanyol de "víctimes del terrorisme" a l'esmentat tinent mort en l'atac sense previ avís contra el grup guerriller llibertari del MURLE al mas Clarà de Palol de Revardit (VEURE Nord-est Llibertari: Sentit homenatge al fossar del cementiri vell de Girona a quatre anarquistes assassinats pel franquisme [nordestllibertari.blogspot.com]) en el que els agents de la Guardia Civil van assassinar extrajudicialment als guerrillers  anarquistes Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal, que van ser sorpresos a aquest Mas per un encerclament de més de 200 guàrdies civils del que Quico Sabaté, després de poder salvar la vida dels masovers però no la dels seus companys i mal ferit de bala al coll, natja i peu, va aconseguir escapolir-se, creuar el Ter i caminar fins a Fornells de la Selva i allà apoderar-se d'un tren del qual va saltar abans d'arribar a Sant Celoni, ja que les Comandàncies van ordenar treure tots els seus efectius de tots els municipis de les seves demarcacions per a la persecució i cacera del seu considerat enemic número 1, població on va ser finalment localitzat mentre buscava un metge i, de nou extrajudicialment, fou cosit a trets per el sometent i destacat militant franquista Abel Rocha, al servei de la Guàrdia Civil. En tot cas, uns fets del tot prescits segons la Ley 46/1977, de 15 de octubre, de Amnistia. En conseqüència, s'ha posat de nou en evidència la contradicció legal  entre l'esmentada Ley 29/2011 de 22 de setembre, de Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Terrorismo, que fa "bandolers" i tipifica de "terroristes" els i les activistes contra la Dictadura, com el cas de Sabaté i els quatre companys del MURLE assassinats a Palol de Revardit i a Sant Celoni el 4 i 5 de gener del 1960, donat que aquesta llei comença a comptar des de l'1 de gener de 1960 i segons exposa seu article 61 no es pot homenatjar Francesc Sabaté ni els seus quatre companys guerrillers del MURLE, assassinats el 4 i 5 de gener de1960. En canvi, en contraposició per la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática es considera els "guerrillers antifranquistes" morts com a víctimes de la implacable repressió de la dictadura militar dignes de tots els reconeixements, reparació i divulgació de la seva lluita i aportació històrica, que per cert una llei que passats quinze mesos d'entrar en vigor ni s'ha posat en pràctica i que de nou veta el poser desclassificar i accedir als arxius secrets de la repressió franquista.

Un cop iniciat l'homenatge, una parella de la Policia Local de Sant Celoni va entrat al recinte i va observat, a una distància d'uns 20 metres, el desenvolupament de l'acte i van marxar al cap d'uns minuts.

Al final de l'acte es van cridar unes visques al Comunisme llibertari i a l'Anarquia, que van acabar amb el cant revolucionari A les barricades!.