Josep Moix Regàs al seu despatx ministerial
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 29 d'octubre --algunes fonts citen erròniament el 28 d'octubre-- de 1898 neix a Sabadell l'anarquista i anarcosindicalista, i després destacat dirigent stalinista, Josep Pere Moix Regàs
Participà en els fets revolucionaris del Sis d'Octubre de 1934 i s'hagué s'exilià, passant la frontera del Pirineu Oriental
Josep Moix Regàs: El 29 d'octubre --algunes fonts citen erròniament el 28 d'octubre-- de 1898 neix a Sabadell (Vallès Occidental) l'anarquista i anarcosindicalista, i després destacat dirigent stalinista, Josep Pere Moix Regàs. Era fill de Josep Moix Pujol, pintor de parets, i de Maria Regàs Mayol, costurera, i tingué un germà i dues germanes. Quan tenia dos anys morí el seu pare i amb 12 la seva mare.
Amb 10 anys es posà a treballar a l'Impremta Comas i amb 11 començà a estudiar dibuix i arts gràfiques a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis, però aviat abandonà els estudis.
Esdevingué teixidor i treballà de contramestre en la indústria tèxtil, arribant a cap de la secció de fil de l'empresa «Fills de J. Colomer».
Militant anarquista, en 1914 s'afilià a la Unió d'Art Fabril, adherida a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Participà activament en la vaga revolucionària de 1917 i en les lluites socials dels anys 1919 a 1923.
Formà part del Sindicat de la Indústria Tèxtil de Sabadell.
En 1919 va ser cridat a files i fugí cap a Carcaixent (Ribera Alta, País Valencià), on treballà de teixidor i milità en el Centre de Societats Obreres de Carcaixent.
Entre 1921 i 1923 emigrà, amb el teixidor Jaume Puigdellívol, a l'Argentina.
En 1923 retornà a Catalunya i patí 50 dies de detenció per la seva insubmissió.
Entre 1926 i 1929, durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, s'exilià novament a l'Argentina.
De bell nou a Catalunya, va ser secretari general de la Federació Local de la CNT-AIT de Sabadell. L'abril i l'agost de 1931 va fer mítings a Sabadell.
Va ser delegat per diversos sindicats sabadellencs (alimentació, gas, transports, barbers i fusta) al III Congrés Nacional de Sindicats de la CNT-AIT celebrat entre l'11 i el 17 de juny de 1931 al Teatro Conservatorio de Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova) i va ser nomenat secretari de la Federació Local de la CNT-AIT de Sabadell.
L'agost de 1931 va fer costat el «Manifest dels Trenta».
El gener de 1932 va fer un míting a Sabadell en representació del confederal Sindicat Fabril.
En el Ple Regional de Catalunya de la CNT-AIT de febrer de 1932 s'enfrontà a l'estratègia insurreccionalista de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
L'abril de 1932 va ser delegat pel Sindicat Fabril sabadellenc al confederal Ple de Sindicats de Catalunya celebrat a Sabadell.
L'abril de 1932 també va ser orador a Caldes de Montbui (Vallès Oriental i el maig a Sabadell.
El juny de 1932 va fer la conferència «El sindicalisme i la política» a Sabadell i va ser orador a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental).
El juliol de 1932 xerrà a Caldes de Montbui. El 6 d'octubre de 1932 patí un tret per part de l'anarquista Manuel Molina (El Valencia), arran del conflicte trentista amb la FAI, i hagué de ser hospitalitzat amb una ferida a la cama.
Va ser expulsat de la CNT-AIT, en el marc del conflicte amb el trentisme.
El febrer de 1933 va ser la xerrada «Sindicalismo en su aspecto económico y estadístico» a Sabadell i el març «Crítica d'una actuació. Camí a seguir pel proletariat» a Barcelona.
El maig de 1933 s'integrà en els Sindicats d'Oposició, arrossegant la Federació Local de Sabadell.
Participà en els fets revolucionaris del Sis d'Octubre de 1934 i s'hagué s'exilià, passant la frontera del Pirineu Oriental. El 27 d'agost de 1935 es lliurà a les autoritats republicanes espanyoles i va ser empresonat. El 5 de febrer de 1936 va ser condemnat a un any i sis mesos de presó, però la victòria del Front d'Esquerres/Front Popular el 16 de febrer l'alliberà.
S'afilià al la Unió Socialista de Catalunya (USC) i a la Unió General de Treballadors (UGT) i en juliol de 1936 al fusionat Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que deriva vers l'stalinisme.
Durant la guerra formà part del Comitè Antifeixista de Sabadell i entre el 17 d'octubre de 1936 i el 17 d'agost de 1938 va ser alcalde d'aquest municipi industrial, vicepresident de l'UGT i director general de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Entre el 16 d'agost de 1938 i el 31 de març de 1939 va ser ministre de Treball i Assistència Social amb el govern de Juan Negrín López.
En 1939, amb el triomf militar franquista, s'exilià de nou a l'Hexàgon francès i en 1942 aconseguí embarcar cap a Mèxic.
En 1942 va signar pel PSUC l'acord de l'Aliança Nacional Catalana (ANC) que feia costat Josep Irla Bosch, president de la Generalitat de Catalunya en l'Exili, enfront el Consell Nacional Català establer a Londres (Anglaterra).
En acabar la Segona Guerra Mundial interimperialista retornà a l'Estat francès. En aquests anys col·laborà en diversos periòdics stalinistes com España Popular, Lluita, Lucha Obrera, Mundo Obrero, Nuestra Bandera, Quaderns del Comunisme, Treball i altres.
En 1953 va ser expulsat de l'Estat francès i s'instal·là definitivament a Praga (Bohèmia Central, Txequia).
Va ser vocal de la Federació Sindical Mundial (FSM).
En 1949, després de l'expulsió de Joan Comorera Soler del PSUC, va ser elegit coordinador del secretariat del Comitè Central d'aquest partit i a partir de 1956 ocupà la secretaria general del PSUC; des de 1965 i fins a la seva mort en fou president. La seva companya fou Dolors Ruano i tingué dues criatures, Marc i Diana.
Malalt del cor, Josep Moix Regàs va morir el 26 d'agost --algunes fonts citen erròniament el 3 de setembre, data del seu enterrament-- de 1973 a Praga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada