José Díaz Marín

Necrològica de José Díaz Marín apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 27 de juny de 1989

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 d'octubre de 1913 neix a Landete (Serranía de Cuenca) l'anarcosindicalista José Díaz Marín 

En 1948, fugint de la repressió franquista, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

José Díaz Marín: El 30 d'octubre de 1913 neix a Landete (Serranía de Cuenca, Castella la Nova) l'anarcosindicalista José Díaz Marín. El seu pare es deia José Díaz Mañas, jornaler, i la seva mare, Juliana Marín López.  

Quan encara era molt jove s'adherí a les Joventuts Llibertàries de València (València, País Valencià) i a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). En 1935 vivia al Camí Vell del Grau de València.  

Durant la guerra, lluità als fronts en les milícies confederals i posteriorment fou sergent d'infanteria de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

S'encarregà de la distribució del setmanari valencià Juventud Libre.  

Amb el triomf militar franquista, va ser capturat i empresonat tres anys. En 1942 aconseguí la llibertat provisional i s'integrà en la clandestinitat llibertària.  

En 1948, fugint de la repressió franquista, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. Exiliat, milità primer a Grenoble (Delfinat, Arpitània) i després a Annecy (Savoia, Arpitània).  

En diverses ocasions ocupà el càrrec de secretari del Nucli Confederal de Savoia-Isèra.  

Fou l'organitzador de nombrosos festivals en l'exili juntament amb la seva companya María Macián (Maruja), que entre els anys cinquanta i seixanta del segle XX va ser una de les principals animadores del grup artístic «Aires de España».  

Instal·lat a Sieisforns de Mar (Var, Provença, Occitània), durant els seus últims anys hi anà sovint a València.  

José Díaz Marín va morir el 19 d'abril de 1989 al Centre Hospitalari General de La Ciotat (Boques del Roine, Provença, Occitània) i va ser incinerat.