René Rostagny (Gaston Ry)

René Rostagny (Gaston Ry)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 12 d'agost de 1902 neix a Mustapha (actualment Sidi M'Hamed, Alger) el periodista, escriptor, dibuixant, il·lustrador, cartellista i pintor llibertari René Rostagny, conegut com Gaston Ry, encara que també va fer servir el pseudònim Deuzaires 

Entre 1930 i 1936 a Barcelona fou publicista i cartellista per a la Hispano Fox Film de Barcelona i per a les estrenes cinematogràfiques. Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 passà la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a París, on continuà treballant per a la Fox Film i col·laborant en la premsa 

Gaston Ry: El 12 d'agost de 1902 neix a Mustapha (Alger, Algèria Francesa; actualment Sidi M'Hamed, Alger, Algèria) el periodista, escriptor, dibuixant, il·lustrador, cartellista i pintor llibertari René Rostagny, conegut com Gaston Ry, encara que també va fer servir el pseudònim Deuzaires. El seu pare es deia Gabriel Léandre Rostany, empleat de Ponts i Dics, i la seva mare, Pauline Françoise Joséphine Riquier, i tingué cinc germans i cinc germanes. 

En els anys vint del segle XX destacà dins el grup d'artistes joves d'Alger (Louis Bernasconi, Charles Brouty i altre), mostrant la seva obra en diferents exposicions, com ara Saló de Tardor (1916), Saló des Artistes Orientalistes Algerians (1923), Saló de la Risa (1927) i altres.  

El 6 de setembre de 1924 es casà a Alger amb Angèle Félicie Nami, amb qui tingué dues criatures (Jacqueline Fernande i Serge René) i de qui es divorcià el 20 d'agost de 1949 a Alger. En aquests anys col·laborà en Le Libertaire de París i en els reculls Nos chansons de «La Muse Rouge».  

Perseguit per la seva militància, s'exilià a Barcelona, on en els anys republicans col·laborà en diferents revistes i diaris, com ara El Be Negre, La Campana de Gràcia, El Carrer, Diari de Catalunya, L'Esquella de la Torratxa, La Humanitat, Visca! i altres publicacions. També va col·laborar en la premsa llibertària.  

Entre 1930 i 1936 fou publicista i cartellista per a la Hispano Fox Film de Barcelona i per a les estrenes cinematogràfiques.  

Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 passà la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a París (Illa de França), on continuà treballant per a la Fox Film i col·laborant en la premsa (Dimanche Illustré, La Fronde, Marianne, Vendredi i altres). En 1938 retornà a Alger.  

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista, d'antuvi col·laboracionista amb el Govern de Vichy, va fer després cartells per a la França Lliure.  

Enviat al front com a periodista, va ser capturat amb altres companys per les tropes alemanyes a Pont-du-Fahs (El Fahs, Tunis, Tunísia), però finalment va ser alliberat per l'Exèrcit dels aliats.  

Entre 1943 i 1946 treballà d'il·lustrador per al setmanari satíric Le Canard Sauvage.  

L'octubre de 1944 presidí una exposició de pintura a la Galeria Pasteur d'Alger a benefici dels exiliats de la República Espanyola.  

Va ser periodista per a diverses publicacions (L'Afrique du Nord Illustrée, Algérias, Annales Africaines, Calao, Le Cri d'Alger, Dernière Heure, L'Écho d'Alger, L'Édile Algérien, Magazine de l'Afrique du Nord, Méridional-LaFrance, Terre d'Afrique, i altres) i en 1951 realitzà un reportatge a l'artista Tsugouharu Foujita, a qui l'uní una estreta amistat. Formà part del Sindicat d'Escriptors i Periodistes.  

El 27 de desembre de 1951 es casà a Guyotville (Alger, Algèria Francesa; actualment Aïn Benian, Alger, Algèria) amb Mireille Louise Marie Gabrielle Dor --havia tingut un fill natural (Renée Gabrielle Rostagny Finalteri) amb Anna Marie Finalteri--.  

Va ser condecorat amb la Medalla d'Argent de Belles Arts d'Alger i en 1961, per la seva obra pictòrica, va rebre el Gran Premi Artístic d'Algèria.  

En 1962 va ser nomenat president de la Unió d'Artistes de l'Àfrica del Nord.  

Quan la independència d'Algèria s'instal·là a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on va fer de periodista i de crític d'art per Le Méridional i Opinions.  

Destacà en la il·lustració de llibres i publicacions periòdiques, en el cartellisme publicitari i en el disseny de segells postals.  

En 1967 publicà, a Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova) per Vicente González per qüestions de censura del Govern francès, el llibre La grande honte. Histoire de la rébellion en Algérie française du 1er novembre 1954 au 3 juillet 1962, reeditat en 2005 i 2021, on criticà durament el Front de Libération National (FLN, Front d'Alliberament Nacional).  

Gaston Ry va morir l'11 d'octubre de 1978 a l'Hospital de Sainte-Marguerite de Marselha.  

Una part del seu arxiu es troba dipositat al Centre de Documentació Històrica sobre Algèria (CDHA) d'Ais de Provença (Boques del Roine, Provença, Occitània).