La hipersaturació de la costa catalana s’agreuja i amenaça el fons marí

La hipersaturació de la costa catalana s'agreuja i amenaça el fons marí 

Entitats ecologistes i conservacionistes denuncien el fondeig descontrolat a tota la Costa Brava i la falta de protecció real al Cap de Creus 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Cadaqués (Serra de Rodes/Cap de Creus, comtat de Peralada) 22/08/2023.- Llegim a El Món que unes imatges enregistrades els darrers dies a la cala del Cau de Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) i difoses per SOS Costa Brava ha fet saltar les alarmes sobre els perills que implica la hipersaturació de la costa catalana també al mar. "La saturació que estem vivint aquest any és molt bèstia", expressa el responsable de recursos marins de SOS Costa Brava, Jordi Mallerenga, en conversa amb El Món. I la situació és extrema malgrat que segons com pugui semblar el contrari, "perquè els camps de boies estan mig plens". De fet, un dels problemes és precisament que s'utilitzen poc les zones habilitades. Molts navegants tirant l'àncora en llocs no permesos: és el "fondeig salvatge", el que perjudica més el fons marí. 

Des de SOS Costa Brava reclamen a l'administració posar més recursos per fer complir les normatives i assegurar-se que la gent no fa malbé l'entorn: "Ens falta molta vigilància. Aquí només ve algú quan hi ha merder, i no sempre arriben a temps, perquè venen des de lluny", afirma Mallerenga.  

Des de l'associació SOS Costa Brava, formada per una vintena d'associacions, exigeixen a les autoritats que es "posin les piles" per fer front al problema i, a més de millorar la vigilància, "abalisin", és a dir, que col·loquin boies, en més platges, ja que actualment només n'hi ha a les que estan reservades exclusivament per a banyistes. 

Greus conseqüències per al fons marí 

Des de SOS Costa Brava destaquen que la nàutica esportiva i les embarcacions d'esbarjo també generen situacions de risc i conflictes amb els banyistes. En el vídeo del cau que van difondre a través de les xarxes socials es pot veure com una moto d'aigua passa a gran velocitat pel costat d'unes persones que feien submarinisme, posant en risc la seva integritat física i, fins i tot, la seva vida. "Passa més sovint del que sembla, aquesta vegada sort que hi havia algú gravant i n'hi ha proves", assevera Mallerenga. 

Més enllà, però, de les conseqüències per als banyistes, el fet d'ancorar-s'hi fora de les boies també pot tenir greus conseqüències per a la fauna i la flora marina. "El soroll dels motors i la contaminació, a més del fondeig sobre praderies de posidònia, segueix estant a l'ordre del dia", denuncien des de SOS Costa Brava. Aquestes praderies de posidònia tenen un efecte molt important en la biodiversitat mediterrània, per la qual cosa des de la Generalitat les ha posat sota protecció: "Una barca ancorada en un lloc inadequat pot malmetre part del fons marí, un centenar pot causar-ne la destrucció", etziben des de SOS Costa Brava. 

En aquest sentit, Eduard Degollada, expert en el fons marí i fundador de l'associació EDMAKTUB, especialitzada en l'estudi científic i la divulgació del medi aquàtic, considera que una manera per evitar el "fondeig salvatge", és a dir, fondejar de manera incívica fora de les zones habilitades, seria que les boies estiguessin més ben col·locades: "El problema és que estan massa lluny de la costa i de les roques, que és el que busca la gent per protegir-s'hi del vent", expressa. Per això, els ocupants de les barques tendeixen a no fer servir les zones habilitades. Però acostar les boies a la sorra suposaria reduir l'espai per als banyistes. Mentre des de SOS Costa Brava defensen que els banyistes necessiten més espai per estar segurs, Eduard Degollada considera que col·locar les boies a 200 metres de la cala [mesura estipulada per la llei] és "excessiu" perquè "ningú neda fins a tan lluny". Per a Degollada, una altra de les maneres amb les quals es pot afrontar aquest conflicte és conscienciant la gent que fa servir embarcacions: "Tota la persona que és un veritable navegant mai fondejaria sobre posidònia", comenta. Una idea que també comparteix Mallerenga. És per això que el responsable de recursos marins de SOS Costa Brava insisteix a canviar la normativa que permet conduir certs tipus de vaixells recreatius sense cap mena de títol o llicència: "Si tothom que porta un vaixell i fondeja conegués el mar ens estalviaríem molts problemes, però hi ha tot un negoci darrere muntat que no li interessa que això canviï", afirma amb contundència Mallerenga referint-se a la indústria de la nàutica esportiva. 

La paradoxa del Cap de Creus: un Parc Natural que augmenta el perill 

La hipersaturació de la costa catalana és un conflicte que ve de lluny. Segons Xavier Vizcaíno, membre de IAEDEN-Salvem Empordà --una de les entitats que conformen SOS Costa Brava--, el problema existeix des de fa gairebé trenta anys. Vizcaíno està especialitzat en la zona del Cap de Creus, un altre dels punts del litoral català que es troba avui en dia molt afectat per la hipersaturació. 

La situació al Cap de Creus s'agreuja perquè, en ser un Parc Natural, és un dels grans reclams turístics de la zona de l'Empordà i atreu encara més gent. "L'etiqueta Cap de Creus [la marca com a espai natural protegit] genera un efecte crida que perjudica més del que protegeix", afirma amb contundència. Vizcaíno assegura que es troben en aquesta situació des de 1998, any en què es va aprovar la llei que reconeix la protecció de l'espai. "Es va fer una bona protecció de la part terrestre, però unes mesures molt pobres per a la part marina", matisa Vizcaíno. Des de llavors, denuncia que l'administració ha deixat la protecció de la zona marina abandonada, cosa que provoca riuades de vaixells que "contaminen". "Ens van dir en el seu moment que en quatre anys [és a dir el 2002] regularitzarien la zona marina, i no és fins ara, més de vint anys després, que comencen a fer-ho", denuncia. 

En aquest sentit, Mallerenga explica que les imatges que es poden veure avui en dia de la Costa Brava, o de la zona del Cap de Creus, són "pràcticament iguals, o sinó pitjors" de les que hi havia "fa deu anys". Així doncs, la saturació extrema del litoral català ja fa anys que s'arrossega, i sense una intervenció de l'administració més decidida continuarà sense canvis.