Germán Arrué Calvo (José Ortega)

Germán Arrué Calvo (José Ortega)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 d'agost de 1917 neix a Benaguasil (Camp de Túria) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifeixista Germán Arrué Calvo 

En el decurs de la Retirada republicana, el 2 de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, el Barcarès i la Platja d'Argelers de la Marenda, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Germán Arrué Calvo (José Ortega): El 30 d'agost de 1917 neix a Benaguasil (Camp de Túria, País Valencià) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifeixista Germán Arrué Calvo, conegut com Tiroi, José Ortega i El Mejicano. Fill d'una família pagesa, el seu pare es deia Germán Arrue, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), i la seva mare, Rosalía Calvo.  

En 1936 formava part de les Joventuts Llibertàries i quan el cop militar feixista de juliol d'aquell any es trobava a la zona de Teruel (Aragó) fent feina amb altres companys de Benaguasil a la collita del blat.  

Mobilitzat en el V Regiment d'Artilleria Lleugera, s'encarregà del transport de municions amb camions a diversos fronts (Terol, Lleida i Ebre).  

En el decurs de la Retirada republicana, el 2 de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló), el Barcarès (la vall de l'Aglí, la Salanca, Rosselló) i la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment va ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a treballar en un polvorí. 

Quan l'ocupació per les tropes alemanyes, encara que es trobava a la Zona de França Lliure, s'integrà en la Legió Estrangera i traslladat al Nord d'Àfrica, va ser enviat a combatre a Tunísia.  

Després de l'armistici amb els alemanys, ben igual que nombrosos altres exiliats de nacionalitat espanyola, desertà de la Legió Estrangera i s'integrà en l'Exèrcit de la França Lliure.  

En 1943, quan es creà la II Divisió Blindada (II DB) organitzada pel general Philippe Leclerc de Hauteclocque, sota el nom de José Ortega, entrà a formar part de la IX Companyia del III Regiment (La Nueve), formada gairebé pràcticament per exiliats de la República Espanyola, molts d'ells llibertaris. Rebutjà qualsevol grau militar i restà com a simple soldat en el semieruga Teruel.  

El 24 d'agost, amb els companys de La Nueve formà part dels primers vehicles (Ebro, Guadalajara, Teruel i alres) de la II DB que penetraren al París insurgent i arribaren els primers a l'Ajuntament parisenc. Després d'haver participat en l'anihilació dels nuclis de resistència alemanys i en la desfilada pels Camps Elisis el 26 d'agost amb el general Charles de Gaulle, continuà amb La Nueva en diverses accions bèl·liques, com ara la presa d'Estrasburg (Alsàcia) el setembre de 1944, l'alliberament del camp de concentració de Dachau (Baviera, Alemanya) o la presa del «Niu de les Àguiles» d'Adolf Hitler a Berchtesgaden (Baviera, Alemanya), amb diversos companys llibertaris (Martín Bernal, Daniel Hernández, Manuel Lozano, Federico Moreno i Fermín Pujol).  

Després de rebutjar continuar amb accions de guerra amb el general Leclerc a la Indoxina, va ser desmobilitzat, refusant prendre la nacionalitat francesa.  

Després de treballar de perruquer a París (Illa de França), es casà amb Claire Marie Jeanne Dupont, que havia conegut després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, i s'instal·là a Liyón (Liyonés, Forez, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), on, després de treballar uns mesos en una fàbrica de maons, esdevingué conductor de camions.  

Més tard, per qüestions burocràtiques, es nacionalitzà francès.  

Un cop jubilat s'instal·là a casa d'un dels fills a Mehaine (Iparralde, Navarra Baixa, Euskal Herria).  

Germán Arrué Calvo va morir el 3 de juliol de 2007 al Centre Hospitalari de Donapaleu (Iparralde, Navarra Baixa, Euskal Herria). Una part de les seves cendres van ser dipositades al cementiri de Benaguasil i una altra van ser escapades en una terra que va conrear.  

El seu testimoni va ser recollit per Evelyn Mesquida en el llibre La Nueve, 24 août 1944. Ces Républicains espagnols qui ont libéré Paris (2011).