Necrològica de Francisco Gil Cabanes apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 29 de febrer de 1976
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 10 d'agost de 1913 neix a Lo Mas de les Mates (Baix Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Gil Cabanes
Militant de la FAI i de la CNT-AIT, empresonat pels franquistes i un cop posat en llibertat condicional amb desterrament en 1948, es va veure obligat a acudir diàriament a la Guàrdia Civil i finalment passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental camí de l'exili
Francisco Gil Cabanes: El 10 d'agost de 1913 neix a Lo Mas de les Mates (Baix Aragó, Teruel, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Gil Cabanes. El seu pare es deia Antonio Gil i la seva mare, Bernardina Cabanes.
Des de la seva adolescència fou membre del Comitè Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i també de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de la seva població natal.
En 1935 va ser condemnat a cinc anys de presó per la seva participació en la insurrecció proletària comunista llibertari de desembre de 1933 a Teruel.
Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, entrà a formar part dels serveis de contraespionatge desenvolupat a les línies franquistes.
En 1938 entrà, com a dinamiter, al Batalló de Metralladores C, conegut com «Batalló Remiro», a les ordres d'Agustín Remiro Manero, unitat especialitzada en missions de sabotatge i d'informació dins de la zona feixista.
En 1939, amb el triomf militar franquista, intentà amagar-se a Barcelona, però va ser detingut i reclòs a la Presó Model barcelonina i a la Presó Central de Chinchilla de Monte-Aragón (Mancha de Montearagón, Albacete, la Marcha). Jutjat en consell de guerra sumaríssim, va ser condemnat a nou anys de presó. Entre el 5 de març de 1946 i el 21 d'abril de 1948 va estar reclòs a la Presó Central d'El Puerto de Santa María (Bahía de Cádiz Cádiz, Andalucía).
Un cop posat en llibertat condicional amb desterrament en 1948, es va veure obligat a acudir diàriament a la Guàrdia Civil i finalment passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental camí de l'exili.
Treballà de pintor i milità, amb la seva companya, Pilar Olivero Perdiguer i la seva filla Paquita, d'antuvi a Masamet (Tarn, Occitània) i posteriorment a Colomièrs (Alta Garona, Gascunya, Occitània).
Francisco Gil Cabanes va morir el 7 de juliol de 1975 al seu domicili de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada