Miguel Vallejo Sebastián
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 27 de juliol de 1909 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Miguel Vallejo Sebastián
En 1949, quan secretari general de la CNT clandestina, fugint de la policia franquista s'establí a Barcelona i a finals de maig de 1951 passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental,
camí de l'exili
Miguel Vallejo Sebastián: El 27 de juliol de 1909 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Miguel Vallejo Sebastián. El seu pare es deia Domingo Vallejo i la seva mare, Joaquina Sebastián.
Encara adolescent, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Establert a Zaragoza (Comarca Central, Aragó), treballà de calderer i milità en el Sindicat del Metall de la CNT-AIT.
A partir de 1927 destacà com a orador i organitzador sindical de la regional aragonesa.
Va ser detingut a Zaragoza amb Antonio Ejarque Pina per la seva participació en l'aixecament revolucionari de gener de 1933 i fou empresonat a La Alfajería de Saragossa i a Pina de Ebro (Ribera Baja del Ebro, Zaragoza, Aragó).
A finals de 1933 va ser nomenat secretari de la Federació Local de la CNT-AIT de Zaragoza.
El 20 de setembre de 1935, quan encara era secretari, va ser detingut portant força documents orgànics de la CNT-AIT saragossana i amb una multicopista.
En aquests anys republicans va ser membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
L'abril de 1936 va fer una gira propagandística amb Zenón Canudo Zaporta per Teruel (Comunidad de Teruel, Teruel, Aragó) i Santa Eulalia de Gállego (Hoya de Uesca, Zaragoza, Aragó), a més d'un míting a Zaragoza.
El juliol de 1936 defensà la ciutat de Zaragoza dels feixistes i, amb José Hipólito Melero i Manuel Uceda Marco, fou membre del Comitè Local de Defensa dels Grups Anarquistes de Zaragoza.
Lluità contra els feixistes enquadrat en la 25 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Española i fou nomenat secretari del Comitè Regional d'Aragó de la CNT-AIT durant els anys bèl·lics.
El març de 1937 signà, amb Antonio Ejarque i Manuel López, un pacte d'unitat amb la Unió General de Treballadors (UGT) aragonesa i l'agost d'aquell any va ser detingut a Alcañís (Bajo Aragón, Teruel, Aragó) per les tropes de la reacció repubicana burgesa i stalinista encapçalada per Enrique Líster Forján que dissolgueren el Consell Regional de Defensa d'Aragó.
Com molts altres membres de la 25 Divisió, al final de la guerra es trobà aïllat al port d'Alacant (Alacantí, País Valencià). Detingut, va ser tancat al camp de concentració franquista d'Albatera (Baix Segura, País Valencià), on desenrotllà una gran tasca en estret contacte amb el comitè nacional confederal, la Junta Nacional del Moviment Llibertari, d'Esteve Pallarols Xirgu, aconseguint salvar la vida de nombroses persones empresonades.
Després passà a la presó valenciana de Porta Coeli i a la de Zaragoza, on va ser jutjat i condemnat a mort, pena que finalment va ser commutada per la de 20 anys de reclusió.
Un cop alliberat, organitzà el Comitè Regional d'Aragó de la CNT clandestina i mantingué estrets contactes amb la guerrilla que actuava a Teruel.
De bell nou detingut, va ser jutjat, però va ser absolt per manca de proves.
Més tard s'establí a València (l'Horta de València, País Valencià).
Entre el 12 i el 16 de juliol de 1945 assistí al madrileny Ple de Carabaña.
En 1949, en substitució d'Antonio Castaños Benavent, va ser nomenat secretari general de la CNT clandestina.
Fugint de la policia, s'establí a Barcelona i a finals de maig de 1951 passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental,
camí de l'exili.
S'instal·là a Tolosa de Llenguadoc i entre 1952 i 1955 fou secretari del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior, en substitució d'Heliodoro Sánchez Fernández (Helios Sánchez), esdevenint un dels militants més destacats del sector col·laboracionista amb la República Espanyola en l'Exili, partidari de prendre part en els governs republicans.
El 20 de juliol de 1952 intervingué, amb Ramón Liarte, Antonio Moreno i Quiñones Ocampo, en el míting commemoratiu del 19 de juliol celebrat a la Sala Étienne de Liyón (Liyonés, Forez, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània).
El 5 d'octubre de 1952 participà, amb Jesús Boada Payarols, Josep Joan Domènec Manero i Vicente Garrido, en un gran míting confederal a la Casa del Poble de Clarmont e Montferrand (Puèi Domat, Auvèrnhe Ròse Aups).
En IV Plenari de 1952 va ser nomenat secretari general, càrrec que fou ratificat en el V Plenari de 1954.
El gener de 1953 impartí una conferència al Saló d'Actes de Force Ouvrière (FO) de París (Illa de França) i el 19 d'abril la titulada «Consideraciones al momento actual, sobre el problema de España» a Montalban (Tarn e Garona, Guiena, Occitània).
L'1 de maig de 1954, amb Francisco Romero, J. J. Domènech i Celestino Soria, parlà en el míting d'afirmació sindical que se celebrà a la sala del Cafè Continental d'Albi (Tarn, Miègjorn-Pirenèus, Occitània).
El 18 de juliol de 1954 intervingué, amb J. J. Domènech i Emilio Gervas, en un míting commemoratiu de la jornada del 19 de juliol de 1936 a l'ajuntament de La Sala (Llenguadoc, Occitània).
Entre 1954 i 1958 col·laborà en España Libre.
L'1 de maig de 1955 intervingué, amb Vicente Garrido, Joan Ferrer i Tomás Cañizares en el míting celebrat a Clarmont e Montferrand.
En 1956 col·laborà en CNT de Mèxic.
En 1961, amb José Borrás Cascarosa i altres companys, fou nomenat membre del cenetista Comitè de Relacions del Comitè Regional d'Aragó.
Miguel Vallejo Sebastián va morir el 4 de març de 1962 al seu domicili de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) d'un tumor cerebral. La seva companya fou la destacada militant anarcosindicalista Julia Miravé Barrau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada