Antonio Gambau Gil

Antonio Gambau Gil

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 de juliol de 1920 neix a Casp (Baix Aragó - Casp) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Gambau Gil 

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de la Platja d'Argelers, Vernet d'Arièja i Sètfonts, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Antonio Gambau Gil: El 30 de juliol de 1920 neix a Casp (Baix Aragó - Casp, Zaragoza, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Gambau Gil. El seu pare es deia Antonio Gambau Cerezuela, pagès, i la seva mare, Concepción Gil Altavas.  

Un cop acabat el Batxillerat, entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries i fou un dels seus fundadors a Casp.  

Encara que menor d'edat, quan esclatà la Guerra Civil s'enrolà en la Columna Ortiz, però va ser retirat del front per aquesta causa i s'integrà en la col·lectivitat agrària de Casp.  

Després de la dissolució manu militari del Consell Regional de Defensa d'Aragó (Consell d'Aragó) l'11 d'agost de 1937 per les tropes stalinistes d'Enrique Líster, fugí provisionalment de Casp, però el març de 1938, arran de l'avanç militar feixista, marxà definitivament i s'allistà en el Batalló d'Agustín Remiro Manero, grup guerriller especialitzat en accions arriscades darrera les línies franquistes, on romangué fins el febrer de 1939 actuant especialment a Catalunya.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de la Platja d'Argelers (Costa Vermella, Rosselló), Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i Sètfonts (Tarn e Garona, Occitània), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Després treballà de llenyataire i de pagès al Pirineu i, després de fugir d'una base de submarins alemanya a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) on havia estat destinat, lluità en la Resistència contra els nazis alemanys.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT).  

Amb la mort del dictador Francisco Franco retornà a Aragó i en 1977 fou un dels refundadors de la CNt-AIT a Casp, juntament amb Fernando Gamundi Oliveros, Agustín Camón, Lorén i Joaquín Cirac García.  

Assidu a plens i congressos, col·laborà en diferents publicacions periòdiques llibertàries, com ara Apoyo Mutuo, Cenit, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad i altres.  

Antonio Gambau Gil va morir el 16 de desembre de 2002 a l'Hospital Comarcal d'Alcañís (Baix Aragó, Teruel, Aragó).  

Pòstumament, en 2007, el Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón li va publicar el seu llibre testimonial Consejo de Defensa y movimiento colectivista de Aragón (1936-1939).