Ángel Soto Ortiz

Notícia de la detenció dels germans Soto Ortiz apareguda en el diari barcelonès L'Opinió del 28 de març de 1934

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 29 de juliol de 1912 neix a La Unión (Campo de Cartagena) l'anarquista i anarcosindicalista Ángel Soto Ortiz 

Militant de les Joventuts Llibertàries, la FAI i la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Vernet d'Arièja i de Setfonts 

Després de la mort de Franco visità diverses vegades Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, traspassant ja legalment la frontera del Pirineu Oriental, i vivint a Perpinyà    

Ángel Soto Ortiz: El 29 de juliol de 1912 neix a La Unión (Campo de Cartagena, Múrcia) l'anarquista i anarcosindicalista Ángel Soto Ortiz. Els seus pares es deien José Soto i Isabel Ortiz.  

En 1918 emigrà amb tota la seva família a Barcelona.  

Ben aviat començà a treballar i s'adherí al moviment llibertari (Joventuts Llibertàries, Ateneus Llibertaris i altes col·lectius).  

Després de l'aixecament insurreccional proletari de desembre de 1933 i de la proclamació del Comunisme llibertari, es refugià amb la seva família al Poblenou de Barcelona, però va ser detingut amb el seu germà gran Manuel Soto Ortiz i ambdós acusats de ser responsables d'un laboratori i dipòsit d'explosius; jutjats, van ser condemnats a 18 anys de presó i tancats a la Presó Model de Barcelona, on participà en un intent de fuga per la claveguera, que la COPEL aconseguí realitzar el 2 de juny 1978 tal com s'havia de fer per anarquistes els anys republicans; la de Sant Miquel dels Reis (València, País Valencià) i Chinchilla de Monte-Aragón (Manxa de Montearagón, Albacete, la Marcha). penal on signaren un manifest anarquista contra les eleccions parlamentàries de febrer de 1936.  

El febrer de 1936, amb la victòria del Front Popular, es beneficiaren d'una amnistia i van ser alliberats.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, s'allistà milicià en la «Columna Durruti» i després de la militarització de les milícies entrà a formar part de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, de la qual va ser nomenat el setembre de 1938 caporal d'Infanteria de la 120 Brigada Mixta. 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i de Setfonts (Tarn e Garona, Occitània) fins a finals de 1939, quan va ser integrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).  

Passà l'Ocupació alemanya a la zona d'Agen (Òlt e Garona, Nova Aquitània, Occitània) i es relacionà amb la xarxa d'evasió de Francisco Ponzán Vidal.  

Després de la Guerra Mundial s'establí a París (Illa de França), on milità en la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

Passà anys empresonat en penals francesos, igual que un fill del seu germà Manuel. Una vegada en llibertat milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Saint-Denis (Seine-Saint-Denis, Illa de França), localitat on residia. Durant el temps d'exili del militant escalenc Miquel-Dídac Piñero Costa l'ajudà Soto, essent més endavant Piñero delegat de la Federació Local de Saint-Denis al Congrés Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili a Marselha (Boques del Roine. Provença), l'agost de 1975.  

Després de la mort de Franco visità diverses vegades Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud), traspassant ja legalment la frontera del Pirineu Oriental. 

Un cop jubilat, s'instal·là a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) i en 1988 n'era secretari de la Federació Local de la CNT-AIT.  

Ángel Soto Ortiz va morir el 12 de juliol de 2002 a Perpinyà.