Juan Arnedo Jiménez

Notícia sobre la condemna de Juan Arnedo apareguda en el periòdic barcelonès Solidaridad Obrera del 10 de juliol de 1932

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 de juny de 1911 neix a Serón (Valle del Almanzora, Almeria) l'anarquista i anarcosindicalista Juan Arnedo Jiménez --el certificat de defunció cita com a segon llinatge Giménez-- 

El març de 1944 va ser posat en llibertat provisional. Posteriorment es va exiliar, passant la frontera del Pirineu Oriental 

Juan Arnedo Jiménez: El 2 de juny de 1911 neix a Serón (Valle del Almanzora, Almeria, Andalucía) l'anarquista i anarcosindicalista Juan Arnedo Jiménez --el certificat de defunció cita com a segon llinatge Giménez--. El seu pare es deia Miguel Arnedo Placencia i la seva mare, Beatriz Jiménez Pérez.  

Treballà de paleta i de tipògraf.  

Després de la proclamació de la República del 14 d'Abril de 1931 milità en el moviment llibertari, en el Sindicat Únic de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) d'Uesca (Plana de Uesca, Uesca, Aragó).  

El 30 de juny de 1932 va ser condemnat per un tribunal popular a l'Audiència Provincial d'Uesca a dos anys i quatre mesos de presó correccional per haver posat durant la nit del 24 al 25 de gener d'aquell any dos cartutxos de dinamita a la via fèrria entre Uesca i Tardienta (Monegros, Uesca, Aragó) --el jurat popular demanà d'ofici el seu indult-- i va ser tancat a Alcalá de Henares (La Campiña/La Alcarria, Comunidad de Madrid, Castella la Nova): Dos companys seus, Paulino Dieste Ara i Francisco Jordán Gallego, en van ser absolts.  

En aquest any va col·laborar en Solidaridad Obrera.  

L'octubre de 1934 va ser novament empresonat dos mesos, juntament amb altres companys (Antonio Ascaso Jiménez, Juan Barrabés Asún i Mariano Catalina Mata), per «difusió de premsa clandestina».  

El febrer de 1935 va ser jutjat per la seva participació en els fets revolucionaris de desembre de 1933, però va ser absolt.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 era el president del Sindicat Únic de la CNT-AIT d'Uesca i participà en els combats als carrers.  

Després de l'ocupació de la ciutat per les tropes franquistes, aconseguí fugir a les muntanyes i s'integrà en els primers grups de milicians que intentaren alliberar Uesca.  

Amb la militarització de les milícies va ser nomenat comissari delegat de Guerra de Brigada del II Batalló de la 125 Brigada Mixta de la 28 Divisió («Ascaso») de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

L'abril de 1939 va ser capturat al port d'Alacant (Alacantí, País Valencià) i enviat al camp de concentració d'Albatera (Baix Segura, País Valencià). Jutjat, va ser condemnat a 30 anys de reclusió i tancat a les presons d'Oriola (Baix Segura, País Valencià), Elx (Baix Vinalopó, País Valencià) i Huelva (Metropolitana de Huelva, Andalucía).  

El març de 1944 va ser posat en llibertat provisional. Posteriorment es va exiliar, passant la frontera del Pirineu Oriental. La seva companya fou Francisca Sarte.  

Juan Arnedo Jiménez va morir el 28 de novembre de 1991 a Las Cabanas (Occitània).