Necrològica de Martín Navarro Zamora apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 31 de juliol de 1966
El 6 d'abril de 1906 --algunes fonts citen erròniament el 10 d'abril de 1902-- neix a Carboneras (Levante Almeriense) l'anarquista i anarcosindicalista Martín Navarro Zamora
Emigrà a l'Hexàgon francès, passant la frontera del Pirineu Oriental, a la recerca de feina, però retornà a Carboneras
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Martín Navarro Zamora: El 6 d'abril de 1906 --algunes fonts citen erròniament el 10 d'abril de 1902-- neix a Carboneras (Levante Almeriense, Almeria, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Martín Navarro Zamora. El seu pare es deia Martín Navarro i la seva mare, Luisa Zamora.
Es guanyava la vida treballant de mosso a les mines de ferro de la Serrata del seu poble i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). En 1917 participà en la primera vaga de la zona.
Anys després emigrà a l'Hexàgon francès, passant la frontera del Pirineu Oriental, a la recerca de feina, però retornà a Carboneras. Sense sortida al seu poble, emigrà a Catalunya, on treballà en diverses pedreres i finalment a les mines de Súria i de Sallent (Bages).
Participà activament en les lluites revolucionàries dels anys trenta del segle XX, especialment en l'aixecament proletari revolucionari de 1933.
A les mines de Súria va ser delegat del grup anarquista «Sin Fronteras» i lluità en els enfrontaments de maig de 1931 contra la Guàrdia Civil, quan la direcció de la mina va rebutjar reconèixer el Sindicat Únic de Miners de la CNT-AIT, i també en les vagues de les conques mineres de gener de 1932 a les poblacions bagenques de Súria, Sallent i Fígols.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí a Llemotges (Llemosí, Occitània), on treballà d'obrer especialitzat i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili. La seva companya fou María Zamora.
Malalt, Martín Navarro Zamora va morir el 7 de maig --algunes fonts citen erròniament el 2 de maig-- de 1966 al seu domicili de Llemotges ) i va ser inhumat dos dies després al cementiri d'aquesta ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada