Honorio Gimeno Pérez

Honorio Gimeno Pérez

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 29 de març de 1907 neix a Espadella (Alt Millars) el naturista llibertari Honorio Gimeno Pérez, conegut com Dr. Hidrófilo 

Després d'acabar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, amb 11 matrícules d'honor, marxà cap a Alemanya, passant la frontera del Pirineu Oriental, on estudià al balneari naturista que Sebastian Kneipp tenia a Bad Wörishofen (Suàbia, Baviera), especialitzant-se en hidroteràpia 

Amplià estudis de medicina natural amb Emil Klein a la Universitat de Jena (Turíngia) i a Suïssa fins que passant de nou pel Pirineu Oriental va tornar a Barcelona. on s'establí com a metge naturista i comptà amb el suport dels cercles llibertaris 

Honorio Gimeno Pérez: El 29 de març de 1907 neix a Espadella (Alt Millars, País Valencià) el naturista llibertari Honorio Gimeno Pérez, conegut com Dr. Hidrófilo. El seu pare es deia Honorio Gimeno i la seva mare, María Pérez.  

Quan estudiava medicina a Barcelona quedà captivat per la lectura de les obres de Maximilian Bircher-Benner, Sebastian Kneipp, Louis Kuhne i Vincent Priessnitz, i es lliurà en cos i ànima al naturisme i al vegetarianisme. La seva manera d'anar pel món (barba llarga, robes lleugeres i sandàlies) sembla que topava amb la resta d'estudiants.  

Després d'acabar la carrera de medicina, amb 11 matrícules d'honor, marxà cap a Alemanya, passant la frontera del Pirineu Oriental, on estudià al balneari naturista que Sebastian Kneipp tenia a Bad Wörishofen (Suàbia, Baviera), especialitzant-se en hidroteràpia.  

Posteriorment amplià estudis de medicina natural amb Emil Klein a la Universitat de Jena (Turíngia, Alemanya) i a Suïssa.  

En tornar a Barcelona s'establí com a metge naturista i comptà amb el suport dels cercles llibertaris, col·laborant en la premsa anarquista i naturista (Acción Naturista, Bionomía, Cuadernos de Bionomía, Helios i altres).  

També destacà com a conferenciant, com ara «Utilidades del excursionismo» (Ateneu Popular del Poblenou de Barcelona, setembre de 1932), «El naturisme, complemento de todo hombre progressista» (Ateneu Racionalista de Barcelona, febrer de 1933), «Cómo empezó y se ha desarrollado el naturisme» (Ateneu Racionalista de Barcelona, abril de 1933), «El naturisme en la actualidad» (Barcelona, 16 d'agost de 1934, radiada a tota la Península), «Vicios que se consideran costumbres» (Ateneu Eclèctic de Barcelona, 21 de febrer de 1935), «Curso completo elemental de naturisme medico» i «El aire y el sol como inestimables agentes terapéuticos» (Barcelona, gener de 1936), «Naturismo centroeuropeo» (quatre sessions a Barcelona el juny de 1936).  

Amb Juan García Giner i Casiano Ruiz Ibarra, organitzà la III Assemblea Naturista Espanyola, que se celebrà entre el 16 i el 19 de maig de 1933 al Balneari de Busot (Aigües, Alacantí, País Valencià).  

Entre 1935 i 1936 col·laborà amb l'Organització Sanitària Obrera (OSO), lligada a la Confederació Nacional del Treball  

(CNT-AIT).  

Participà en diverses convocatòries del Congrés Naturista  

Espanyol.  

Durant la Guerra Civil fou tinent mèdic provisional de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola. 

Només va escriure un llibre, Vicente Priessnitz o el genio de la hidroterapia, que es publicà per lliuraments en diferents revistes naturistes.  

En 1949 fundà a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) la primera clínica naturista a l'Estat espanyol.  

Formà part de la Federació Vegetariana Espanyola i entre el 23 i el 29 de juny de 1963 participà en el XVII Congrés Internacional Vegetarià celebrat a Barcelona.  

Honorio Gimeno Pérez va morir el 26 de febrer de 1991 a la Clínica Delfos de Barcelona i va ser inhumat al cementiri d'Horta de la ciutat.  

Pòstumament, en 1994, la revista Integral publicà el recull d'articles Hidroterapia y naturisme. Paso por Helios del doctor Gimeno.