Gabriel Rebolé Redín

Gabriel Rebolé Redín

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 18 de març de 1915 neix a Nabaskoze (Zaraitzu-Erronkari) el militant anarcosindicalista Gabriel Rebolé Redín, a vegades citat erròniament com Rebolet 

Després de patir les presons franquistes, militant de la CNT optà per l'exili el novembre de 1945 i passà la frontera del Pirineu Oriental i fou reclòs als camps de refugiats el disciplinari de Gurs) i el de Mérignac 

Gabriel Rebolé Redín: El 18 de març de 1915 neix a Nabaskoze (Zaraitzu-Erronkari, Nafarroa, Euskal Herria) el militant anarcosindicalista Gabriel Rebolé Redín, a vegades citat erròniament com Rebolet. El seu pare es deia José María Rebolé i la seva mare, Gregoria Redín. Es crià a Irunberri (Irunberrialdea, Nafarroa, Euskal Herria).  

D'antuvi agricultor, en 1932 s'afilià al Sindicat de la Construcció de Pasaia-Errenteria (Oiartzualdea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria) de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Instal·lat a Donostia (Donostialdea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria), durant la Guerra Civil lluità en el Batalló Malatesta com a tinent de metralladores als fronts de Gipuzkoa, Bizkaia, Santander i Astúries.  

Quan va caure Astúries, va poder passar a territori francès i arribà amb un pesquer al port de Barcelona, on s'enrolà com a tinent en la 87 Brigada del Cos de Carrabiners, que lluità a Teruel (Comunidad de Teruel, Teruel, Aragó), i acabà de tinent en la Brigada 211, que combaté als sectors de les Coves de Vinromà (Plana Alta, Castelló, País Valencià) i de Móra de Rubiols (Gúdar-Javalambre, Teruel, Aragó) i al front de Sogorb (Alt Palància, País Valencià). Més tard va prestar servei en la 126 Brigada de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

L'abril de 1939 caigué pres a València  (l'Horta de València, País Valencià) i, després d'una temporada a Irunberri (Irunberrialdea, merindat de Zangoza, Nafarroa, Euskal Herria), fou jutjat en consell de guerra sumaríssim el 14 de setembre de 1939 a Iruña (Merindat de Iruña, Nafarroa, Euskal Herria) per «adhesió a la rebel·lió». El fiscal li demanà 26 anys i vuit mesos i el «defensor» obtingué la pena de mort a causa de la seva «perversitat».  

Patí presó a Iruña i treballs forçats a Málaga (Málaga-Costa del Sol, Málaga, Andalusia) i Algeciras (Campo de Gibraltar, Cádiz, Andalusia), fins a finals de 1943.  

Després de patir les presons franquistes, militant de la CNT optà per l'exili el novembre de 1945 i passà la frontera del Pirineu Oriental i fou reclòs als camps de refugiats el disciplinari de Gurs (Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània) i el de Mérignac (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).  

Després va anar a treballar a Banhèras de Bigòrra (Alts Pirineus, Occitània) per fer carbó de llenya, va acabar tuberculós i fou enviat a Tarba (Alts Pirineus, Occitània) i a Kanbo (Iparralde, Lapurdi, Esukal Herria, Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània) el juny de 1946.  

A partir de 1947 participà en les activitats del grup de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) del Subcomitè Nacional la CNT en l'Exterior.  

En 1952 vivia a Kanbo i després a Angelu (Iparralde, Lapurdi, Esukal Herria, Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània) i militava en l'organització del Subcomitè Nacional la CNT en l'Exterior.  

En 2007 passà una temporada a Irun (Bidaso Beherea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria) i participà en diversos actes de Memòria Històrica. 

Deixà escrita una biografia inèdita: Mi guerra de España. La seva companya fou Clementina González.  

Gabriel Rebolé Redín va morir el 24 de febrer de 2008 al Centre Hospitalari Côte Basque de Baiona (Iparralde, Lapurdi, País Basc Nord. Euskal Herria, Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània).