El jutge bloca que el Consell Constitucional francès es pronunciï sobre l’ús del català als plens d’Elna

El jutge bloca que el Consell Constitucional francès es pronunciï sobre l'ús del català als plens d'Elna 

Ha tombat la petició de qüestió prioritària de constitucionalitat que l'Ajuntament d'Elna va fer arran de la denúncia del prefecte 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Elna (Plana d'Illiberis, Albera, Rosselló, comtat de Rosselló) 17/03/2023.- Llegim a VilaWeb que el Tribunal Administratiu de Montpelhièr (Erau, Occitània) ha rebutjat d'elevar al Consell Constitucional francès la petició de l'Ajuntament d'Elna perquè es pronunciï sobre l'ús del català als plens municipals. L'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia, diu que van presentar en aquest tribunal una qüestió prioritària de constitucionalitat a fi que el consell dirimís sobre la llei del 1539 que al·lega el prefecte en la seva denúncia i segons la qual "es consagra" l'ús de la llengua francesa en l'àmbit jurídic. "No ha ni arribat al Constitucional. El mateix tribunal que jutjarà la denúncia ens ha dit que no es podia presentar i ara ens queda esperar que ens convoqui i decideixi si tenim raó nosaltres o el prefecte", afirma Garcia. 

Elna es va convertir l'abril passat en el primer municipi nord-català a permetre el català en els debats als plens. L'ajuntament va aprovar –amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l'oposició– de canviar el punt dinou del reglament intern del consistori per permetre d'intervenir a les sessions en català. 

La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es volguessin expressar en aquesta llengua ho poguessin fer sempre que després es traduís al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es fessin actes escrites en català, la traducció al francès "destaqués" per damunt del català. La decisió es va prendre arran d'un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent d'alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català. 

Poc després d'aprovar el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta al batlle demanant-li que es fes enrere i retirés la modificació. Garcia explica que li van exposar els seus arguments i li van comunicar que es mantenien ferms perquè, jurídicament, la decisió era correcta. Al setembre, el prefecte va decidir fer un pas més i posar-ho en mans de la justícia. A l'escrit que va fer arribar al Tribunal Administratiu, demanava que s'anul·lés la modificació del reglament perquè considera que el consistori d'Elna es va excedir en les seves funcions. 

L'argumentació del prefecte era basada en la premissa que l'única llengua oficial de la república francesa és el francès i que, del punt de vista constitucional, l'ús d'una "llengua regional" en una assemblea deliberativa no semblava que estigués fonamentada. 

A més, el prefecte citava els dos primers articles de la constitució, que diuen que "França és una República indivisible" i que "la llengua de la República és el francès", i hi afegia algunes resolucions judicials. També feia referència a una llei del 1539, dos-cents cinquanta anys abans de la creació de la república francesa i cent vint abans del Tractat dels Pirineus, segons la qual es "consagrava" la llengua francesa en l'àmbit jurídic. Garcia va qualificar d'esquizofrènica la posició del prefecte i va anunciar que portaria el cas al Consell Constitucional. 

Ara, el Tribunal Administratiu els ha respost rebutjant la petició. "El mateix jutge que ens jutjarà per això ens ha dit que no val la pena que la pregunta arribi al Constitucional", diu el batlle. En concret, la resolució conclou que no és necessari elevar-ho al Constitucional perquè la constitució francesa ja imposa l'ús del francès "a les persones jurídiques de dret públic i a les persones en dret privat en l'exercici del servei públic" i considera que les disposicions de la normativa del 1539 "en si mateixes, no poden vulnerar la llibertat d'expressió i el principi que estableix que les llengües regionals són part del patrimoni de França". 

Tot esperant que el tribunal els citi per dirimir sobre la qüestió, Garcia es mostra esperançat amb la possibilitat de guanyar el cas. "A diferència de Còrsega, on han rebutjat la petició de parlar en cors a l'Assemblea, el nostre reglament fixa que la traducció al francès és obligatòria i creiem que això ens ajudarà", diu. 

Mentre la justícia no es pronunciï, als plens es continuen fent intervencions en català. "Fins que el jutge no ens digui que és il·legal, es continuarà fent. Però encara que ens digui que no, una cosa és el reglament i l'altra prohibir a algú en un país europeu i democràtic que pugui parlar en català. Em podran dir que no puc aplicar el reglament, però no que no puc parlar-ho", rebla Garcia. 

"Si ho tomben, anirem a Europa" 

En aquest sentit, diu que si el Tribunal Administratiu acaba donant la raó al prefecte i tomba el reglament que regula l'ús del català als plens, acudirà a la justícia europea per vulneració del dret de parlar "la llengua dels nostres avis". "Jo ho faré i suposo que els altres alcaldes també ho faran individualment", considera. Entre els Ajuntaments afectats, hi ha Portvendres, els Banys i Pesillà de la Ribera.