Severí Albarracín Broseta

Severí Albarracín Broseta

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 5 de febrer de 1878 mor a Barcelona el mestre d'escola, destacat militant internacionalista i anarquista Severí Albarracín Broseta, també conegut com Gabriel Albagès. Havia nascut en 1850 a Llíria (Camp de Túria 

En 1874, perseguit, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'exilià a Suïssa, sota la documentació de l'internacionalista i aliancista barceloní Gabriel Albagès 

El juny de 1877 passà la frontera del Pirineu Oriental ja malalt de tisi i s'establí a Barcelona 

Severí Albarracín Broseta: El 5 de febrer de 1878 mor a Barcelona  el mestre d'escola, destacat militant internacionalista i anarquista Severí Albarracín Broseta, també conegut com Gabriel Albagès. Havia nascut en 1850 a Llíria (Camp de Túria, País Valencia).  

Estudià per a mestre a l'Escola Normal de València (l'Horta de València, País Valencià) fins que aconseguí el títol superior, alhora que obtingué diversos premis per la seva aplicació pedagògica.  

Militant de la Joventut Republicana de València, cap al 1870 portà una escola d'infants instal·lada al Centre Republicà Instructiu de Valencià fins que fou expulsat pel seu pensament social revolucionari.  

L'abril de 1872 assistí com a membre de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), però no com a delegat, al II Congrés de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l'AIT que tingué lloc a Zaragoza (Comarca Central, Zaragoza, Aragó), on fou elegit, en substitució de Francisco Mora, membre del II Consell Federal de la FRE, integrat fonamentalment per seguidors de l'Aliança de la Democràcia Socialista (ADS) bakuninista i de la qual formava part, amb el càrrec de secretari de la Comarca del Sud.  

Entre desembre de 1872 i gener de 1873 prengué part, en representació del Consell Federal, en el III Congrés de la FRE a Córdoba (Comarca de Córdoba, Córdoba, Andalusia), on formà part de la comissió que elaborà el dictamen sobre els «Mitjans per establir escoles purament internacionalistes al nombre més gran possible de poblacions» --on es reivindica una instrucció antiautoritària, anticlerical i antiburgesa, impartida per obrers als locals de les mateixes societats obreres amb l'obrer com a destinatari-- i fou elegit vocal de la nova Comissió Federal, organisme que substituí l'anterior Consell Federal, que s'establiria a Alcoi (Alcoià, País Valencià).  

El 7 de gener de 1873 la Comissió Federal engegà les seves tasques i fou elegit secretari de l'Interior. Pocs dies més tard, va ser designat secretari de Correspondència i d'Estadística de les comarques Sud i Centre.  

Aliancista bakuninista destacat, fou un dels membres més combatius i socialistes revolucionaris de la Comissió Federal i jugà un paper destacat en l'aixecament internacionalista d'Alcoi que instaurà la revolució social a la ciutat l'estiu de 1873.  

El 8 de juliol d'aquest any, com a membre de la Comissió Federal, dirigí la vaga genera en demanda de millores salarials, preludi de l'esclat revolucionari alcoià. L'endemà, també encapçalà la comissió d'internacionalistes que s'entrevistà amb l'alcalde republicà federal Agustí Albors Blanes per exigir-li la dimissió i imposar-li la cessió del seu comandament al Comitè de Salvació Pública al capdavant del qual es trobava. Aquest comitè local es va fer càrrec de la situació per poc temps, ja que les notícies de l'avanç de l'Exèrcit espanyol van motivar la fugida de la Comissió Federal, encara que pocs dies després una Junta Revolucionària --integrada per internacionalistes menys destacats-- va prendre de bell nou les rendes. Considerat com a l'instigador de la Revolució del Petroli, com fou batejada, fou requerit per la justícia per a respondre als càrrecs de sedició, incendi i assassinat, però havia aconseguit fugir salvant la documentació orgànica de la FRE, i va ser processat i jutjat en rebel·lia.  

S'instal·là a Madrid (Comunitat de Madrid, Castella la Nova) amb la Comissió Federal i durant les persecucions i il·legalitzacions de l'AIT treballà constantment en la reorganització de la FRE, esquivant els escorcolls policíacs.  

El 9 d'abril de 1874 va ser detingut quan sortia de Correus, on havia portat un paquet de 4.130 exemplars del Manifest de la Comissió Federal. A tots els treballadors de la Regió Espanyola amb destinació a Catalunya. Per evitar que es descobrís la seva personalitat, ja que estava encausat pels fets d'Alcoi, es va fer responsables dels impresos Nemesio Gili --internacionalista, metge, advocat i ex-secretari del president de la Primera República espanyola Estanislau Figueras i Moragas--, el qual al·legà que Albarracín era el seu criat. Finalment, i després que Tomás González Morago pagués una fiança, fou alliberat.  

Dies després d'aquests fets, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'exilià a Suïssa, sota la documentació de l'internacionalista i aliancista barceloní Gabriel Albagès.  

Establert a Le Locle (Neuchâtel, Romandia, Arpitània, Suïssa), els companys anarquistes de la Federació del Jura, especialment l'antic communard Dargere, li van proporcionar feina dins el ram de la rellotgeria, tasca per la qual no estava prou capacitat. Després marxà a la ciutat de Neuchâtel (Neuchâtel, Romandia, Arpitània, Suïssa), on treballà com a gravador.  

En aquesta època traduí al castellà Esquisses historiques, de James Guillaume, a qui conegué personalment --la traducció l'acabà José García Viñas--, a més d'altres destacats militants anarquistes (Mikhail A. Bakunin, Jean-Luis Pindy, Paul Brousse i altres).  

Com a membre del Comitè Federal del Jura i del Comitè de l'AIT va anar a Berna (Berna, Romandia, Arpitània, Suïssa) per assistir al Congrés de l'AIT d'octubre de 1876, on trobà els delegats de la FRE Trinidad Soriano i José García Viñas, però finalment no assistí després de barallar-se amb aquesta delegació.  

Instal·lat a Chaux-des-Fonts (Neuchâtel, Romandia, Arpitània, Suïssa), va treballar pintant parets i fent de guixaire i es relacionà amb Piotr Kropotkin, amb qui travà una intensa amistat.  

Cridat per la Comissió Federal, el juny de 1877 passà la frontera del Pirineu Oriental ja malalt de tisi i s'establí a Barcelona.  

El juliol de 1877 va escriure diverses cartes als companys suïssos on explicava la seva confiança en un aixecament republicà dels partidaris de Ruiz Zorrilla que servís per a esperonar la revolució social que desitjava.  

En aquests últims anys lluità contra la tendència «política» i el pragmatisme sindicalista en el moviment anarquista.  

Severí Albarracín Broseta va morir el 5 de febrer de 1878 a Barcelona de tuberculosi, assistit pels metges anarquistes José García Viñas i Nemesio Gili.  

Un carrer a Alcoi porta el seu nom.