Nord-est Llibertari: Primitivo Ayora Guía

diumenge, 26 de febrer del 2023

Primitivo Ayora Guía

Necrològica de Primitivo Ayora Guía apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 24 de març de 1963

Necrològica de Primitivo Ayora Guía apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 24 de març de 1963

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 26 de febrer de 1963 mor a Mont-real (Quebec) l'anarcosindicalista Primitivo Ayora Guía. Havia nascut cap el 1920 a Montoro (Villarluengo, Maestrat

Militant de la CNT-AIT des de molt jove, en 1939, amb el triomf militar franquista, va ser capturat pels feixistes i tancat al camp de concentració d'Albatera (Baix Segura). Un cop lliure passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat a diversos camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, i passà per les Companyies de Treballadors Estrangers

Primitivo Ayora Guía: El 26 de febrer de 1963 mor a Mont-real (Quebec) l'anarcosindicalista Primitivo Ayora Guía. Havia nascut cap el 1920 a Montoro (Villarluengo, Maestrat, Teruel, Aragó).

Fill d'una família confederal, s'afilià molt jove a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), ben igual que els seus germans (Aurelio, Brígido, Lorenzo i Manuel).

Durant la Guerra Civil fou soldat, sembla de la 133 Brigada Mixta de la 25 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.

En 1939, amb el triomf militar franquista, va ser capturat pels feixistes i tancat al camp de concentració d'Albatera (Baix Segura, País Valencià). Un cop lliure passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat a diversos camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, i passà per les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).

Acabà emigrant al Quebec, on milità en la CNT-AIT en l'Exili.

En 1959 es casà al Quebec amb Catalina Payeras.

Es conserva correspondència seva de 1963 amb l'anarquista italià Ugo Fedeli dipositada en l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.

Primitivo Ayora Guía va morir el 26 de febrer de 1963 a Mont-real (Quebec), en un desgraciat accident de feina, i va ser inhumat al cementiri de Notre-Dame-des-Neiges del barri de Côte-des-Neiges de Mont-real.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...