Manuel Lozano Guillén

Manuel Lozano Guillén

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 26 de febrer de 1904 neix a Bellver de Cinca (Baix Cinca) l'anarquista i anarcosindicalista Manuel Lozano Guillén, conegut com Rondeño i que també va fer servir el pseudònim d'Antonio Ferrer Castillo 

Militant de la CNT, tingué problemes amb la policia i durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera fugí a Occitània, passant per la frontera del Pirineu Oriental i la Catalunya Nord, on milità en el moviment anarquista 

Manuel Lozano Guillén: El 26 de febrer de 1904 neix a Bellver de Cinca (Baix Cinca, Uesca, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Manuel Lozano Guillén, conegut com Rondeño i que també va fer servir el pseudònim d'AntonioFerrer Castillo.  

Fill d'una família pagesa humil, quan era jove emigrà a Catalunya, on treballà en diversos oficis, sobretot de peó.  

Entrà a formar part de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de diversos grups anarquistes. Tingué problemes amb la policia i durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera fugí a Occitània, passant per la frontera del Pirineu Oriental i la Catalunya Nord, on milità en el moviment anarquista.  

En 1931, retornà a la Península poc abans de la proclamació de la República del 14 d'Abril.  

A Bellver de Cinca s'establí com a jornaler conrant un hort familiar.  

Establí contactes amb militants anarquistes d'Albalat de Cinca (Cinca Meya, Uesca, Aragó), com ara Félix Carrasquer Launed, i seguint l'exemple d'aquest, creà una agrupació cultural al seu poble.  

Fou el primer secretari del Sindicat Únic de Bellver de Cinca de la CNT-AIT i membre del Comitè Comarcal del Cinca, el qual presidí en substitució de Félix Carrasquer.  

Membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), participà activament en els moviments insurreccionals de gener de 1932 i de desembre de 1933, fets pels quals va ser perseguit.  

El 20 de desembre de 1933 va ser detingut, amb altres companys, a Barcelona, sota el nom d'Antonio Ferrer Castillo, acusat d'haver participat en la passada insurrecció proletària pel Comunisme llibertari.  

Arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 adquirí un gran prestigi i passà a ocupar importants funcions orgàniques: encarregat del Comitè Revolucionari i de les col·lectivitats del Bellver del Cinca, delegat de la Comarcal del Cinca al Ple Regional d'Aragó d'agost de 1936 i altres responsabilitats.  

El 22 d'agost de 1936 coordinà, amb José Alberola Navarro i Justo Val Franco, l'assemblea d'Albalat de Cinca on es debaté sobre «el mitjà o manera d'estructurar una nova economia natural i proletària» i on van ser representats els 21 pobles de la comarca del Cinca.  

Més tard, s'enrolà en la 14 Centúria («Centúria Ayerbe-La Peña») de la «Columna Roja i Negra» (121 Brigada Mixta).  

Quan els enfrontaments de maig de 1937 amb la reacció republicana burgesa i stalinista, amb el suport de Miguel García Vivancos, marxà cap a Barcelona amb Máximo Franco Cavero, cap de la 127 Brigada Mixta, i una cinquantena de companys, però Gregorio Jover, cap de la 28 Divisió Confederal «Francisco Ascaso» els va fer aturar a Binèfar (Llitera, Uesca, Aragó) i els va fer reconsiderar la seva postura.  

Després de la militarització de les milícies, el juny de 1937 va ser nomenat comissari de la 127 Brigada Mixta de la 28 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola. En aquesta unitat lluità la resta de la guerra, a Aragó, País Valencià i Extremadura.  

A resultes dels combats al front de Terol (Castelfrío, Sedrilles, Sarrión) entre abril i maig de 1938, va ser condecorat al valor amb tota la 28 Divisió per haver evitat la caiguda de València (l'Horta de València, País Valencià) amb la seva defensa i resistència. 

El març de 1939 participa a Madrid (Illa de França), al costat de la Junta de Defensa del coronel Segismundo Casado, en els enfrontaments contra les tropes del govern stalinista de Juan Negrín López.  

Al final de la guerra va ser detingut per les tropes franquistes al port d'Alacant (Alacantí, País Valencià) i fou tancat al camp de concentració d'Albatera (Baix Segura, País Valencià) i posteriorment a Oriola (Baix Segura, País Valencià) i Barbastro (Semontano de Balbastro, Uesca, Aragó). Jutjat, va se condemnat a 20 anys de presó que purgà a les presons d'Uesca (Plana de Uesca, Uesca, Aragó) --el maig de 1940 un escamot del grup guerriller anarquista encapçalat per Francisco Ponzán Vidal intentà alliberar-lo d'allà sense èxit--, de Santoña (Trasmiera, Cantabria) i de Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Vella). Jutjat de bell nou, va ser condemnat a mort. En aquesta conjuntura, les autoritats franquistes li van proposar que acceptés un càrrec en els seus sindicats verticals, proposta que fou rebutjada.  

Manuel Lozano Guillén va ser afusellat el 24 d'abril de 1945 --altres fonts citen el 29 d'abril i l'1 de maig-- a la tàpia del cementiri de Torrero de Zaragoza (Comarca Centro, Aragó).  

En 2011 Germán Ferrer Marzola edità a Badalona (Barcelonès Nord) el llibre Memorias de un fusilado anarcosindicalista. Apuntes incompletos de la vida de Manuel Lozano Guillén escritos en la cárcel de las Capuchinas (Barbastro, 1941).