dilluns, 6 de febrer del 2023

El maleït «Canarias» continua tenint l’ombra allargada

El maleït «Canarias» continua tenint l'ombra allargada 

El Govern autonòmic canari va fer retirar l'hèlix que s'exhibia a Santa Cruz de Tenerife i ara està dipositada al Museu Naval de Las Palmas 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 06/02/2023.- Llegim a EMPORDA.INFO que la Guerra Civil va tenir diversos punts d'inflexió rellevants que van determinar la vida quotidiana de la gent a tota la Península i en els territoris insulars. A partir de juliol de 1936, mentre el front de batalla era lluny de la geografia catalana, a la rereguarda es vivia amb relativa tranquil·litat, tot i que les famílies tenien homes al front i el fet que algunes dones havien anat a lluitar de milicianes. 

Aquesta tranquil·litat es va trencar de cop, la tardor d'aquell mateix any, quan el creuer Canarias, que estava en mans de l'exèrcit franquista, es va plantar a la badia per a bombardejar Roses després d'utilitzar diversos subterfugis per enganyar la població i una vigilància molt minsa de la zona costanera. 

Aquell primera atac feixista de guerra a la rereguarda, prèvia als atacs aeris posteriors, ocorreguda el 30 d'octubre de 1936, va despertar el temor de la població de l'Empordà, amb una extensa repercussió a tot el territori del Nord-est de Catalunya i va convertir el Canarias en un vaixell que atemoria tothom encara que estigués a l'altre costat de la Península. A diferència del seu germà bessó --el creuer Baleares, enfonsat per la República en una batalla naval--, el Canarias va acabar els seus dies desballestat havent estat tot un símbol de la victòria militar franquista. 

Aquests darrers mesos, l'ombra del vaixell de guerra feixista ha tornat a planar amb força a les illes que li van donar el nom. Després del desballestament, als anys vuitanta, l'Armada espanyola va cedir l'hèlix del creuer a la població de Santa Cruz de Tenerife, que la va tenir exposada durant més de quaranta anys a la zona portuària. 

A partir de la Llei de Memòria Històrica, el Cabildo insular va començar a treballar en el recompte dels vestigis que enaltien el franquisme en el seu territori, un dels quals era aquesta peça del que fou vaixell insígnia de la flota espanyola durant la Dictadura. La decisió de retirar-la de la via pública va ser presa a principi de febrer de l'any passat. 

El periodista Daniel Millet, del diari La Provincia, del mateix grup editorial que l'Empordà, explica com «l'Autoritat Portuària de la província de Tenerife, responsable d'aquesta peça del vaixell de guerra des que se la va cedir l'Armada el 1980, va trigar només 10 dies a reaccionar. El 17 de febrer, a primera hora del matí i amb una gran discreció, retirava l'hèlix de l'entrada de l'antiga estació del Jet-Foil». 

En tenir coneixement de les intencions del Govern autonòmic canari de complir amb la llei de memòria històrica, l'Armada espanyola es va interessar per aquesta peça fins a aconseguir recuperar-la. Des de fa poc temps, l'hèlix ha estat dipositada en el Museu Naval de Las Palmas de Gran Canària. 

La gent de l'Empordà que van viure i patir els horrors bèl·lics del Canàrias van guardar durant anys el record d'aquell vaixell feixista per la por i el dolor que havia generat. L'historiador Josep Clara destaca l'impacte del Canarias en el seu treball «Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar en temps de guerra (1936-1939)». «El dia 30 d'abril de 1936, mentre l'exèrcit rebel preparava l'assalt a la capital de l'Estat, l'Empordà va ser l'escenari d'un esdeveniment que repercutí profundament a totes les contrades de Catalunya: el bombardeig del creuer Canarias a la badia de Roses, fet que fou presentat com un intent de desembarcament dels facciosos i que motivà l'aixecament del país en peu de guerra». 

La seva entrada a la badia de Roses va estar envoltada d'enganys, ja que el vaixell feixista va fer onejar la bandera tricolor republicana i la catalana abans de mostrar la seva monàrquica, aixecant l'expectació de la població.  

Anys enrere, el rosinc Josep Romañach, treballador del Pòsit de pescadors, explicava aquells fets viscuts en primera persona: «El vam veure arribar i es va situar just davant de Roses, amb una bandera de la FAI. Moltes persones van anar arran de mar a veure'l i llavors va canviar de bandera començant a disparar amb els canons».  

Maria Surroca, una figuerenca que també era allà, tenia clar que «aquell rebombori ens va fer córrer cames ajudeu-me. Un espant inoblidable. La corrua de gent fugint a peu o amb carro cap a Castelló o Palau era molt llarga». 

La primera incursió del Canarias a la costa empordanesa va generar conseqüències de tota mena, entre elles represàlies contra gent considerada de dretes a tota la demarcació de Girona i la Generalitat de Catalunya va haver de repensar les seves línies de defensa a la costa i va fortificar amb trinxeres i búnquers, que en gran part encara es conserven.  

Colera, per la presència estratègica del pont del ferrocarril, també va ser atacada, com Roses, en diverses ocasions.  

L'historiador David Garcia Algilaga, estudiós de referència dels bombardejos franquistes sobre l'Empordà, detalla com «el 20 de desembre de 1936, el Canarias va tornar a disparar els seus canons contra la costa empordanesa. Aquest cop per atacar un objectiu que esdevindria el més bombardejat de tota la guerra per evitar l'entrada de material i aliments de l'estranger per ferrocarril: el viaducte de Colera». Els atacs franquistes des de la mar van continuar el 1937 fins que l'aviació feixista italiana i la nazi alemanya van prendre el relleu. 

El bessó del «Canarias», el «Baleares», va ser enfonsat el 1938 en una batalla naval al cap de Palos 

El creuer Canarias tenia un germà bessó, el Baleares. La seva construcció va ser encarregada durant la dictadura del general Miguel Primo de Ribera. Ambdós vaixells van participar a la Guerra Civil sota el comandament de l'Armada franquista. El Canarias havia entrat en servei el 1931, en temps de la República Espanyola i el Baleares, el 1932. La seva línia era molt semblant a la dels grans creuers britànics de la classe County, ja que van ser dissenyats i fabricats per la Sociedad Española de Construcción Naval vinculada a l'empresa anglesa Vickers-Armstrong. 

El dfestí dels dos vaixells va ser diferent. El Canarias va tenir un paper destacat com a eina d'atac de la flota feixista durant tota la guerra i va estar en actiu fins als anys setanta del segle XX. En canvi, el Baleares va ser tocat i enfonsat per tres vaixells republicans a la batalla naval del cap de Palos el març de 1938. 

Joan Plana, alcalde de Roses i historiador, destaca que «el seu objectiu era pervers, espantar la població civil» 

Les incursions del creuer Canarias a la costa empordanesa durant el 1936 i 1937, sovint acompanyat per altres vaixells de guerra de l'exèrcit franquista, va tenir un efecte clar sobre la població civil: fer por i generar desconcert. Roses i Colera van ser les poblacions receptores de les seves bombes, encara que el balanç de víctimes no va ser extens. Les cròniques de l'època parlen de «pànic» i «atac vergonyós» i assenyalen, en el cas rosinc, alguns desperfectes importants, com ara a l'escola. 

L'historiador i actual alcalde de Roses, Joan Plana, té clar que aquells primers atacs del Canarias «van deixar molta empremta, perquè, amb el pas del temps, és la imatge i el fet que ha quedat. Devia impactar molt en la gent, segons tots els indicis i els testimonis de l'època». Per Plana, «el seu objectiu era pervers, ja que perseguia espantar la població civil i no tenia, en el cas del nostre municipi, objectius militars concrets», com sí que va passar amb l'intent reiterat de destruir el pont del ferrocarril a Colera, que no van abatre. «El balanç de víctimes i de danys no va ser, ni de bon tros, tan rellevant com els dels bombardejos aeris posteriors, però sí que ambdues coses van ser pioneres en un conflicte bèl·lic d'envergadura, ja que es va anar a buscar deliberadament fer mal a la població civil, com un banc de proves de la Segona Guerra Mundial que vindria després». 

Joan Plana considera que els atacs del Canarias «tenien un clar propòsit psicològic, intentar revoltar la població contra el Govern republicà per fer aturar la guerra, volien influir en l'estat d'ànim de la gent, que patís en la seva pròpia carn allò que també passava al front». 

Roses coneixia bé què era un bombardeig naval, ja que en temps reculats havia patit atacs sobre les fortaleses del castell de la Trinitat i la Ciutadella, «però els del Canarias han quedat en l'imaginari popular per molt temps», conclou Plana.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada