Vicent Martí Llorens
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 18 de gener --algunes fonts citen erròniament el 18 de desembre-- de 1902 neix al barri del Grau de Gandia (Safor) l'anarcosindicalista Vicent Martí Llorens
Militant històric de la CNT, durant el primer franquisme lluità en la clandestinitat fins al 1947, en què hagué d'exiliar-se passant la frontera del Pirineu Oriental
Vicent Martí Llorens: El 18 de gener --algunes fonts citen erròniament el 18 de desembre-- de 1902 neix al barri del Grau de Gandia (Safor, País Valencià) l'anarcosindicalista Vicent Martí Llorens. El seu pare es deia Vicent Martí Llorens, pagès, i la seva mare, Carme Llorens Cardona.
Cap al 1915 marxà al Grau de València (l'Horta, País Valencià), on entrà a treballar com a aprenent de metal·lúrgic i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Durant els anys vint del segle XX visqué a Madrid (Comunitat de Madrid, Castella la Nova). En 1924 conegué la militant anarcosindicalista Julia Verdú Quiles, que esdevingué la seva companya.
En 1927 retornà a València i s'establí als Poblats Marítims.
En 1932 es traslladà a Llombai (Ribera Alta, País Valencià), on va treballar de xofer d'autobusos.
A causa de la seva activitat sindical canvià en diverses ocasions de residència i en 1934 visqué a Alzira (Ribera Alta, País Valencià).
Durant els anys republicans milità en el Sindicat de Transports de la CNT-AIT valenciana.
Entre l'1 i el 10 de maig de 1936 assistí com a observador al IV Congrés de la CNT, celebrat a Zaragoza (Zaragoza, Aragó).
Com a conseqüència de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 ingressà en la Columna de Ferro, on s'encarregà de la reparació del material de transport. El setembre de 1936 va ser ferit en un braç.
També participà en el procés col·lectivitzador de la indústria a Alzira.
En 1937 col·laborà en el transport col·lectivitzat al País Valencià.
A finals de 1939 va ser detingut pel franquisme triomfant i fou tancat a la presó de València on fou torturat.
Nou mesos després, gràcies a haver-se perdut el seu expedient, va ser alliberat i pogué reunir-se amb la seva família.
Lluità en la clandestinitat fins al 1947 en què hagué d'exiliar-se passant la frontera del Pirineu Oriental.
Va militar en la CNT-AIT en l'Exili fins al 1970, any en el qual es donà de baixa voluntària en la Federació Local cenetista d'Avinhon (Provença, Occitània) a causa de conflictes interns.
Un cop jubilat, en 1972 retornà a la Península on establí contacte amb antics companys (Francisco Barea, Julián Martín i altres).
Entre el 8 i el 16 de desembre de 1979 assistí com a observador al V Congrés de la CNT-AIT, celebrat a Madrid.
Posteriorment s'instal·là a Bedarrida (Provença, Occitània).
Vicent Martí Llorens va morir l'1 de febrer de 1986 al Centre Hospitalari d'Avinyó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada